Vés al contingut

Pedro Jorge Notario Perea

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPedro Jorge Notario Perea
Biografia
Naixement1940 Modifica el valor a Wikidata (83/84 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióesportista Modifica el valor a Wikidata

Pedro Jorge Notario Perea (València, 1940), conegut com a Pedro Notario és un muntanyer valencià, tècnic en Senders,[1] aperturista de diverses vies d'escalada[2][3] i que ostenta i ha ostentat càrrecs al Centre Excursionista de València i a diverses federacions de muntanya.[3]

Biografia

[modifica]

Estudià dret a la Universitat de Navarra, i es doctorà en Dret financer a La Sorbona a París, i l'any 2014 era vocal de relacions institucionals de la Federació d'Esports de Muntanya i Escalada de la Comunitat Valenciana[3] i membre del Comité d'accés i naturalesa, representant els parcs naturals de Gorges del Cabriol, Penyagolosa, la Tinença de Benifassà i de la Comissió conveni Federació de Municipis.[4]

El 1954 va entrar a la Unidad de Guías Montañeros del Frente de Juventudes on va fer el primer curs d'escalada a Penyes de Guaita, amb Miguel Gómez com a instructor, passant després a ser soci del Centre Excursionista de València el 1958.[3]

Va ser director de la Secció Valenciana de l'Escola Nacional d'Alta Muntanya des de 1969 a 1971, a més de cap dels Grups de Socors en Muntanya de la Comunitat Valenciana.[3]

Durant els anys 1960 i 1970 fou un aperturista de vies d'escalada al territori valencià, obrint amb Vicente Romero la via Espolón Oeste al Torreón de la Moneda, la via GAME a la Torre Gabriel,[2] la Torre Negra i l'Alt de Contreres als Cuchillos del Cabriol,[5] també obrí i batejà amb el seu nom el cim Notario a la Serra d'Aitana[3] i amb Gustavo Llobet i Tacolín obria la via d'escalada Techo Pirineos a Montanejos.[6] El novembre de 1974 va obrir de nou amb Gustavo Llobet la via GENE, la més clàssica de les vies d'escalada del Cabeçó d'Or.[7] L'any 1975 amb J.M. Pons i Gustavo Llobet van obrir a la muntanya Ponotx una via amb el nom Rafael Cebrián,[8] i l'any 1977 a la Penya Roc de la mateixa muntanya obria la Cima Notario-Perea.[9] L'any 1993 obria al Penyagolosa la via Espolón Central.[10]

Fou coordinador de la vigilància forestal, i va escriure un llibre sobre voluntariat ambiental.[3]

Obra

[modifica]

1995. Voluntariado medioambiental 1994: una experiencia consolidada en la Comunidad Valenciana. Conselleria de Medi Ambient.[11]

Enllaços externs

[modifica]
  • Entrevista a Pedro Notario Perea [Consulta: 11 agost 2014 (castellà)]

Referències

[modifica]
  1. «Curs de Formació de Dinamitzador-interpretador de senders» (en castellà). Escuela Española de Alta Montaña, 01-10-2013. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 1r setembre 2014].
  2. 2,0 2,1 «Contreras contra las prohibiciones» (en castellà). Desnivel.com, 04-11-2003. Arxivat de l'original el 5 de setembre 2014. [Consulta: 1r setembre 2014].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 «Entrevista a Pedro Notario Perea». Butlletí informatiu núm. 12. Federació d'Esports de Muntanya i escalada de la Comunitat Valenciana, 2014, pàg. 8, 9, 10, 11, 12, 13.
  4. «Comissions i comités» (en castellà). Federació d'Esports de Muntanya i Escalada de la Comunitat Valenciana. Arxivat de l'original el 30 de juny 2014. [Consulta: 1r setembre 2014].
  5. «Torreón de la Moneda, Espolón Oeste (V, 150m)» (en espanyol). La Montaña es mi Reino, 14-04-2013. [Consulta: 31 agost 2014].
  6. «Techo Pirineos variante Galvez (7b/A0)» (en castellà). Enlavertical.com, 30-09-2011. [Consulta: 1r setembre 2014].
  7. «Cabeçó d'Or, vía “GENE” (200m, IV+)». Lamontanaesmireino.es, 20-06-2009. [Consulta: desembre 2015].
  8. Guerola Mollà, Salvador. «Ponoig» (en castellà). Diputació d'Alacant. [Consulta: 9 agost 2014].
  9. «Desnivel Nº157». Libreriadesnivel.com, 01-01-1999. [Consulta: desembre 2015].
  10. Alfonso, Luís (Luichy) «Penyagolosa». Barrabés. Quadernos técnicos., 10-2010, pàg. 34.[Enllaç no actiu]
  11. «Voluntariado medioambiental 1994: una experiencia consolidada en la Comunidad Valenciana». http://books.google.cat.+[Consulta: 2 setembre 2014].