Pedro de Alcántara Téllez-Girón y Pacheco
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 8 agost 1755  Madrid | ||
| Mort | 7 gener 1807 (51 anys) Madrid | ||
| Causa de mort | hepatopatia | ||
| 9è Duc d'Osuna | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Catolicisme | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | cap militar | ||
| Activitat | 1767 - 1807 | ||
| Membre de | |||
| Carrera militar | |||
| Rang militar | general | ||
| Conflicte | guerra angloespanyola Guerra Gran | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Maria Josefa Pimentel i Téllez-Girón | ||
| Fills | Josefa Manuela Téllez-Girón y Pimentel, Joaquina Téllez-Girón, Francisco Téllez-Girón, Pedro de Alcántara Téllez-Girón y Alfonso-Pimentel, Manuela Téllez-Girón y Pimentel, Duchess of Abrantes | ||
| Pares | Pedro Téllez-Girón, 8è duc d'Osuna i María Vicenta Pacheco y Téllez-Girón | ||
| Premis | |||
.svg) | |||
Pedro de Alcántara Téllez-Girón y Pacheco (Madrid, 8 d'agost de 1755 – Madrid, 7 de gener de 1807) va ser un militar i mecenes espanyol.
Va ser IX Duc d'Osuna, X marquès de Peñafiel i XIII comte d'Urueña. Gran d'Espanya de 1a classe. A més va ser senyor de les viles de Morón de la Frontera, Archidona, El Arahal, Olvera, Ortejícar, Cazalla de la Serra, Tiedra, Gumiel de Izán i Briones. Per matrimoni amb María Josefa Pimentel y Téllez-Girón també va ser comte-duc de Benavente, duc de Béjar, de Gandia i d'Arcs, príncep d'Esquilache i Anglona.[1]
Era fill de Pedro Téllez-Girón, 8è duc d'Osuna, a qui va succeir el 1787, i va ser cambrer de Carles III i Carles IV, tinent general dels reials exèrcits i coronel de Reials Guàrdies espanyoles. Va prendre part a la guerra contra els francesos i es va distingir en la defensa de Navarra, evitant amb el seu valor i encertades mesures el que l'ocupessin els francesos, als quals va causar un gran nombre de baixes, especialment a l'enverinat combat lliurat els dies 16 i 17 d'octubre a la línia compresa entre la vall de Baztán i les ribes del Deva. En aquesta acció va derrotar per complet al general francès Moncey i el va obligar a retirar-se en direcció a Roncesvalles. El duc d'Osuna també es va dedicar a la literatura i va pertànyer a la Reial Acadèmia Espanyola.
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 60, pàg. 650. (ISBN 84-239-4560-X)