Vés al contingut

Pedro de Alcántara Téllez-Girón y Pimentel

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPedro de Alcántara Téllez-Girón y Pimentel
Imatge
Els ducs d'Osuna i els seus fills, per Goya (1788). El fill petit, Pedro, està assegut sobre un coixí als peus de la seva mare.[1]
Nom original(es) Pedro de Alcántara Téllez-Girón y Pimentel, II príncipe de Anglona Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Pedro de Alcántara Téllez-Girón y Alfonso-Pimentel Modifica el valor a Wikidata
15 octubre 1786 Modifica el valor a Wikidata
Quiruelas de Vidriales (província de Zamora) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 gener 1851 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Quiruelas de Vidriales
  Governador de Cuba
1840 – 1841
Dades personals
Altres nomsPríncep d'Anglona
Activitat
Ocupaciócomissari d'exposicions, militar, polític Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Lleialtat Regne d'Espanya
Branca militar Exèrcit de Terra espanyol
Rang militar General de Divisió
ConflicteGuerra del francès
Família
ParesPedro Téllez-Girón Modifica el valor a Wikidata  i Maria Josefa Pimentel i Téllez-Girón Modifica el valor a Wikidata
GermansFrancisco Téllez-Girón
Joaquina Téllez-Girón
Manuela Téllez-Girón y Pimentel, Duchess of Abrantes
Josefa Manuela Téllez-Girón y Pimentel Modifica el valor a Wikidata

Pedro d'Alcántara Téllez-Girón y Pimentel (Quiruelas de Vidriales, Zamora, 15 d'octubre de 1776 - 24 de gener de 1851) també conegut com el príncep d'Anglona, va ser un destacat militar durant la Guerra de la Independència Espanyola. Va ser director del Museu del Prado de 1820 a mitjan 1823, quan l'exèrcit francès envaí novament Espanya i hagué d'exiliar-se a Itàlia.[2] El 1840 fou nomenat governador i capità general de Cuba.[3]

També fou membre de la Reial Acadèmia de la Història i director de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran de 1849 a 1851,[4] càrrec que va ostentar fins a la seva mort.

Biografia

[modifica]

Fill petit de Pedro de Alcántara Téllez-Girón, IX duc d'Osuna i María Josefa Pimentel y Téllez-Girón, tots dos importants mecenes de les arts i les lletres espanyoles de l'època. Francisco de Goya els va fer de la família el retrat Els ducs d'Osuna i els seus fills que es troba al Museu del Prado.

Sota les ordres del duc del Parque, va estar lluitant a Salamanca al comandament d'una divisió de cavalleria durant les batalles de Tamames (1809), i Alba de Tormes (1809) i, més tard, sota les ordres de Manuel la Peña en la batalla de Chiclana (1811).

El 30 d'octubre de 1812, en plena Guerra del francès, va ser enviat per les Corts de Cadis a arrestar al general Francisco Ballesteros, cap del 4t Exèrcit, qui, a principis d'aquest mes, havia cridat a la rebel·lió en protesta pel nomenament de Wellington com generalíssim de l'Exèrcit d'Espanya.[5]

En setembre de 1813, al comandament d'una divisió del III Exèrcit, arribà per a participar en el setge de Pamplona.[6] A principis de 1814, ja estava al comandament d'aquest mateix exèrcit,[7] amb 21.000 efectius, i en abril d'aquell any creuaren els Pirineus per a ocupar Pau.[5]

Referències

[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Joaquín de Ezpeleta Enrile
Governador de Cuba

1840-1841
Succeït per:
Jerónimo Valdés de Noriega
Precedit per:
José Gabriel de Silva-Bazán
Director del Museu del Prado

1820 - 1823
Succeït per:
José Idiáquez Carvajal
Premis i fites
Precedit per:
'
Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història
Medalla 28

1847 - 1851
Succeït per:
Eugenio Moreno López