Vés al contingut

Peggy Moffitt

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPeggy Moffitt
Biografia
Naixement14 maig 1940 Modifica el valor a Wikidata
Los Angeles (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 agost 2024 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Beverly Hills (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómodel, actriu de televisió, actriu, actriu de cinema Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeWilliam Claxton (1960–2008) Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0595659 TMDB.org: 1343489 Modifica el valor a Wikidata

Peggy Moffitt (Los Angeles, 14 de maig de 1940 - Beverly Hills, 10 d'agost de 2024) va ser una model i actriu estatunidenca. Durant la dècada del 1960, va treballar molt estretament amb el dissenyador de moda Rudi Gernreich i va desenvolupar un estil característic que presentava un maquillatge carregat i un tall de cabell asimètric.[1]

Biografia

[modifica]

Carrera com a model

[modifica]

Tot i que el seu aspecte únic ha estat àmpliament reconegut, Moffitt va començar la seva carrera com a actriu, començant amb un paper sense acreditar a la pel·lícula de 1955 You're Never Too Young.[2][3] Va començar a modelar a París a la dècada del 1950.[4]

Durant la dècada del 1960 va desenvolupar un estil característic, que inclou pestanyes falses i maquillatge d'ulls carregat.[5] El seu pentinat, un tall de bol asimètric,[6] creat per Vidal Sassoon, va passar a ser conegut com el «cinc punt».[7] El seu aspecte únic es va convertir en una icona de l'escena de la moda de la dècada del 60.[3]

Gernreich, Moffitt, i Claxton

[modifica]

Rudi Gernreich va col·laborar amb Moffitt i el seu marit, el fotògraf William J. Claxton. Els tres es van convertir en «un trio dinàmic i inseparable».[8][9] «Sense Rudi jo no hauria estat una model dotada i innovadora», va explicar Moffitt a The Rudi Gernreich Book. «Sense mi ell no hauria estat un dissenyador avantguardista genial. Ens vam fer millors els uns als altres. Vam ser el catalitzador dels altres... Va ser divertit, va ser estimulant, va ser una veritable col·laboració, i sí, va ser amor».[10] Més tard, Moffit va ser descrita com la seva musa.[8][11]

El monokini

[modifica]

Gernreich va concebre per primera vegada un vestit de bany amb topless el desembre de 1962, però no tenia la intenció de produir el disseny comercialment. Tenia més significat per a Gernreich com a idea que com a realitat.[12] Gernreich va fer que Moffitt modelés el vestit en persona per a Diana Vreeland de Vogue, que li va preguntar per què va concebre el disseny. Gernreich li va dir que sentia que era el moment de «la llibertat a la moda, així com a qualsevol altra faceta de la vida», però que el vestit de bany era només una declaració. «[Les dones] ja deixen caure la part superior del biquini», va dir, «així que semblava el següent pas natural».[13] Ella li va dir: «Si hi ha una imatge d'això, serà una actualitat. L'has de fer».[14] Gernreich va decidir anomenar el seu disseny monokini. Quan es va organitzar una sessió de fotografies a Montego Bay, a les Bahames,[15] les cinc models contractades per a la sessió es van negar a portar el disseny. El fotògraf finalment va convèncer una local aventurera perquè el modelés.[16]

Per evitar sensacionalitzar el disseny, Moffitt, el seu marit i fotògraf William Claxton, i Gernreich van decidir publicar les seves pròpies imatges per a la premsa de moda i els mitjans de comunicació.[17] Moffitt es va mostrar inicialment resistent a la idea de posar-se en topless, i tenia por que la fotografia i la cobertura consegüent poguessin sortir de control. Ella va dir,[18]

« Sóc una descendent puritana del Mayflower. Portava aquell maleït Plymouth Rock a l'esquena. … Quan vaig cedir, ho vaig fer amb moltes regles. No em mostraria a la passarela d'aquesta manera. Només ho faria amb Bill. Com que Rudi mai no tindria prou diners per fer-ho, ho vaig fer gratis. Però tenia l'última paraula a tot arreu on anava fotogràficament. No Playboy. No Esquire. No volia ser explotada. »

Look va ser el primer a publicar, després que Life es negués,[19] una vista posterior de Moffitt modelant el vestit de bany el 2 de juny de 1964,[20][21] i l'endemà, la columnista Carol Bjorkman de Women's Wear Daily va publicar una imatge frontal de Moffitt amb el monokini.[20]

La fotografia es va convertir en una notícia mundial.[14] Es va convertir en una imatge celebrada de l'extremisme dels dissenys de la dècada del 60.[22] Moffit va dir més tard: «Va ser una declaració política. No estava pensada per a ser usada en públic».[23]

Moffitt està cansada de l'atenció dedicada a les imatges d'ella modelant el monokini. El 2012, va dir sobre la fotografia: «La fotografia va ser vista arreu del món. Penseu en alguna cosa de la vostra vida que trigui 1/60 de segon. Ara, imagineu-vos haver de passar la resta de la vostra vida parlant-ne. Crec que és una fotografia preciosa, però estic cansada de parlar-ne».[24]

Altres treballs

[modifica]

El 1985, Los Angeles Fashion Group va organitzar una retrospectiva de Gernreich, Looking Back at a Futurist. Volien que una dona modelés el monokini, però Moffitt es va oposar en veu alta perquè pensava que explotaria les intencions de Gernreich.[18]

Després de la mort de Gernreich, va conservar els drets legals sobre els seus dissenys i va organitzar que els seus dissenys es mostressin en una exposició titulada The Total Look: The Creative Collaboration Between Rudi Gernreich, Peggy Moffitt and William Claxton al Pacific Design Center del Museu d'Art Contemporani de Los Angeles.

També va col·laborar amb Marylou Luther i el seu marit per publicar un llibre complet que descriu els dissenys de Gernreich.

Vida personal

[modifica]

Moffit es va casar amb el fotògraf William J. Claxton el 1960. La parella va tenir un fill, Christopher, el 1973. Van romandre casats fins a la mort de Claxton l'octubre de 2008.[25]

[modifica]

La banda de Chicago The Handcuffs inclou la cançó Peggy Moffitt al seu àlbum debut de 2006 Model for a Revolution, amb fotografies icòniques de Moffitt a la portada del CD.[26]

Boyd Rice i Giddle Partridge van llançar un enregistrament de vinil d'edició limitada anomenat Going Steady With Peggy Moffitt el 2008.

Filmografia

[modifica]
Any Títol Paper Notes
1955 You're Never Too Young Agnes Una comèdia de Martin & Lewis; sense acreditar
1956 Meet Me in Las Vegas Showgirl sense acreditar
1956 The Birds and the Bees Penny sense acreditar
1958 Senior Prom Girl With Holder
1959 The Young Captives Noia jove sense acreditar
1959 Up Periscope Jukebox girl sense acreditar
1959 Battle Flame Infermera Fisher
1959 Girls Town Flo títol alternatiu: The Innocent and the Damned
1960 Alcoa Theatre Dodie Charles Episodi: «Capital Gains»
1960 Goodyear Theatre Dodie Charles Episodi: «Capital Gains»
1964 The Alfred Hitchcock Hour Robin Rath Episodi: «Beast in View»
1966 Who Are You, Polly Maggoo? Maniquí/Model títol en francès: Qui êtes vous, Polly Maggoo?
1966 Blowup Model sense acreditar
1967 Basic Black Model

Referències

[modifica]
  1. ↑ Oliva, Selene. «Adiós a Peggy Moffitt, la modelo pionera cuya foto en ‘topless’ de 1964 la convirtió en un icono del inconformismo» (en espanyol europeu), 13-08-2024. [Consulta: 23 agost 2024].
  2. ↑ You're Never Too Young a Internet Movie Database (anglès)
  3. ↑ 3,0 3,1 Drohojowska-Philp, 2011, p. 96.
  4. ↑ Moore, Booth «Cultural Touchstone: Peggy Moffitt» (en anglès). Los Angeles Times, 03-03-2013. Arxivat de l'original el 2013-11-11 [Consulta: 18 maig 2023].
  5. ↑ «Fashion, Freedom and the Total Look» (en anglès). LPK, 09-04-2015. Arxivat de l'original el 2021-09-04. [Consulta: 18 maig 2023].
  6. ↑ «Fearless Fashion: Rudi Gernreich» (en anglès). Phoenix Art Museum.
  7. ↑ Lowery, 2013, p. 194.
  8. ↑ 8,0 8,1 Hodge, Brooke «Clothes Encounters: Rudi Gernreich, Peggy Moffitt and William Claxton» (en anglès). New York Times Magazine, 23-02-2012. Arxivat de l'original el 2015-09-20 [Consulta: 18 maig 2023].
  9. ↑ «The Total Look: The Creative Collaboration between Rudi Gernreich, Peggy Moffitt, and William Claxton» (en anglès). Museum of Contemporary Art, Los Angeles.
  10. ↑ «The Total Look: Rudi Gernreich, Peggy Moffitt, and William Claxton» (en anglès). Cincinnati Art Museum, 24-03-2015. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 18 maig 2023].
  11. ↑ «Peggy Moffit» (en anglès). Los Angeles Times. Arxivat de l'original el 2015-10-07 [Consulta: 18 maig 2023].
  12. ↑ Smith, Liz «The Nudity Cult» (en anglès). Sports Illustrated, 18-01-1965. Arxivat de l'original el 2013-11-05 [Consulta: 18 maig 2023].
  13. ↑ Bay, Cody. «The Story Behind the Lines» (en anglès). On this day in fashion, 16-06-2010. Arxivat de l'original el 2013-07-04. [Consulta: 18 maig 2023].
  14. ↑ 14,0 14,1 «The Rudi Gernreich Book» (en anglès). Nader Library p. 21. Arxivat de l'original el 2014-03-11. [Consulta: 18 maig 2023].
  15. ↑ «The First Monokini: Trying to make the Topless Swimsuit happen in 1964» (en anglès). Messy Nessy Chic, 05-03-2014.
  16. ↑ Kalter, Suzy «20 Remember Those Topless Suits? After a Cool-Out, Racy Rudi Gernreich Returns to the Fashion Swim» (en anglès). People Magazine, 25-05-1981. Arxivat de l'original el 2011-01-10 [Consulta: 18 maig 2023]. «El fotògraf a Montego Bay finalment va persuadir una local aventurera perquè s'incorporés a l'última preparació del dissenyador: uns pantalons de punt negre cenyits aguantats amb (panteixa!), res més que un parell de tirants prims...»
  17. ↑ «Peggy Moffitt in Rudi Gernreich, Topless Swimsuit (Getty Museum)» (en anglès). The J. Paul Getty in Los Angeles.
  18. ↑ 18,0 18,1 Amorosi, A. D. «Q&A: Peggy Moffitt» (en anglès). The Philadelphia Citypaper. Arxivat de l'original el 19 de setembre 2012.
  19. ↑ Miss Rosen. «The Photograph That Rocked the Pop Culture Landscape» (en anglès). Feature Shoot, 01-07-2019. La idea del monokini va sorgir per primera vegada a Gernreich el desembre de 1962 i va aparèixer per primera vegada en un article de moda futurista en un número de finals de 1963 de la revista Look, després que LIFE es negués a publicar-los. A The Rudy Gernreich Book, Moffit recorda que l'editor de LIFE li va dir sense vergonya a Claxton: «Aquesta és una revista familiar i només es permeten els pits nus si la dona és aborigen».
  20. ↑ 20,0 20,1 «The Rudi Gernreich Book» (en anglès). Nader Library p. 20. Arxivat de l'original el 2014-08-10. [Consulta: 18 maig 2023].
  21. ↑ Shteir, 1964, p. 318-312.
  22. ↑ Craik, 1993, p. 145.
  23. ↑ Walls, Jeanette «High Fashion's Lowest Neckline» (en anglès). New York Magazine. New York Media, LLC, 24(2), 14-01-1991, pàg. 21. ISSN: 0028-7369.
  24. ↑ «Peggy Moffitt» (en anglès). Vogue, 769, setembre 2014, pàg. 582. Arxivat de l'original el 2015-09-28 [Consulta: 18 maig 2023].
  25. ↑ Martin, Douglas «William Claxton, Photographer, Is Dead at 80» (en anglès). 14 d'octubre de 2008. Arxivat de l'original el 2018-01-06 [Consulta: 18 maig 2023].
  26. ↑ Cain, Tim «One man's truth is another's ...» (en anglès). Herald & Review. Lee Enterprises, 05-05-2006.

Bibliografia

[modifica]
  • Craik, Jennifer. The Face of Fashion (en anglès). Routledge, 1993. 
  • Drohojowska-Philp, Hunter. Rebels in Paradise: The Los Angeles Art Scene and the 1960s (en anglès). Macmillan, 2011. ISBN 978-1-429-95899-8. 
  • Lowery, Allison. Historical Wig Styling: Victorian to the Present (en anglès). CRC Press, 2013. ISBN 978-0-240-82124-5. 
  • Moffitt, Peggy; Claxton, William. The Rudy Gernreich Book (en anglès). Rizzoli International Publications, 1991. 
  • Shteir, Rachel. Striptease: The Untold History of the Girlie Show (en anglès). East Pakistan Police Co-operative Society, 1964. 


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Peggy_Moffitt&oldid=34094473»