Pelecanòidids
Pelecanoididae  | |
|---|---|
 Pelecanoides garnotii | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Procellariiformes |
| Família | Pelecanoididae Lacépède, 1799 |
| Espècies | |
| |
.svg){kind=icon}
Els pelecanòidids (Pelecanoididae) són una família d'ocells marins de l'ordre dels procel·lariformes. La família està formada per un únic gènere i quatre espècies molt semblants, que es diferencien per petites diferències al plomatge i forma del bec.[1]Tenen certa semblança amb els petits petrells dels oceans meridionals, però això es deu a una evolució convergent, ja que els membres d'ambdues famílies s'alimenten de preses que persegueixen cabussant-se. Aquesta família, és la més adaptada dels Procel·lariformes a la vida dins del mar, en lloc de volar sobre ell. També es troben més prop de les costes.[2]
Descripció
[modifica]Són petits petrells que fan entre 19 i 23 cm de llargària i pesen entre 120 i 200 g. L'aspecte de les quatre espècies és molt semblant i molt difícils de distingir a la mar. Es diferencien millor per la grandària i forma dels curts becs. El plomatge és negre brillant en la part superior i blanc en la inferior. Les seves ales són curtes respecte a la seva grandària i fan servir un vol brunzint molt característic. Aquest vol és baix sobre l'aigua, volant a través de les crestes de les ones sense interrompre el camí en el seu vol. A l'aigua porta les ales doblades per en mig i les fa servir de paletes per a perseguir la preses.[3]
Alimentació
[modifica]S'alimenten de plàncton, sobretot preses com krill, copèpodes i amfípodes, així com petits peixos i calamars. Entre les adaptacions per obtenir l'aliment, estan les potents i curtes ales, la bossa gular per l'emmagatzemament del menjar, i les obertures nasals situades cap amunt, en lloc de cap avant com en altres petrells.[4]
Reproducció
[modifica]Nien en colònies en illes. Ponen un ou blanc i gros en un niu consistent en una llodriguera excavada en terreny obert o sota els arbres. Aporta el niu algun material vegetal. Els pares s'alternen covant l'ou durant unes 8 setmanes i tenen cura del pollet un llarg període, entre 45 i 60 dies.[5]
Taxonomia
[modifica]El gènere Pelecanoides va ser introduït el 1799 pel naturalista francès Bernard Germain de Lacépède per al petrell cabussador comú.[6][7] El nom del gènere combina el pelekan del grec antic que significa “pelicà” i “-oidēs” que significa “semblant”.[8]
Aquests petrells es van anteriorment estaven junts en la seva pròpia família, Pelecanoididae.[7] Quan uns estudis genètics van trobar que estaven inclosos dins de la família Procellariidae, la família Pelecanoididae es va fusionar en Procellariidae.[9][10]
Alguns tractats suggereixen que aquests ocells són en realitat membres de la família dels procel·làrids i algunes obres taxonòmiques els tracten com a tal.
Es classifiquen en un gènere amb quatre espècies:[11]
- petrell cabussador del Perú (Pelecanoides garnotii) - (Lesson & Garnot,1828). Costes i illes de Perú i Xile.
- petrell cabussador de Magallanes (Pelecanoides magellani) - (Mathews, 1912). Canals i fiords del sud de Xile i Terra del Foc.
- petrell cabussador de Geòrgia del Sud (Pelecanoides georgicus) - (Murphy & Harper, 1916). Geòrgia del Sud i els illots circumdants a l'Atlàntic sud, i a les illes Princep Edward, les Illes Crozet, les Illes Kerguelen i l'illa Heard i les McDonald al sud de l'Oceà Índic.
- petrell cabussador comú (Pelecanoides urinatrix) - (Gmelin, 1789). És l'espècie més estese; es troba a les illes de Nova Zelanda com les illes Solander / Hautere, les illes Snares / Tini Heke, les illes Chatham, les illes Auckland, les illes Antipodes, l'illa Campbell / Motu Ihupuku, i nombroses illes de l'illa del Nord; illes del sud-est d'Austràlia i Tasmània, illes subantàrtiques de l'Oceà Índic, incloent les illes Princep Edward, les illes Crozet, les illes Kerguelen, i les illes Heard i McDonald; a l'Atlàntic, cria a Geòrgia del Sud, les illes Tristan da Cunha, l'illa Gough, les illes Falkland, i subespècies coppingeri que se suposa que cria en zones incertes a Xile.
HI ha qui reconeix una cinquena espècie, el petrell cabussador de Whenua Hou[12] (Pelecanoides whenuahouensis),[13] que es va descriure per primera vegada el 2018 i es troba al voltant de l'illa Codfish / Whenua Hou, Nova Zelanda.[14] A la llista d'ocells mantinguda per Frank Gill, Pamela Rasmussen i David Donsker en nom de la Unió Internacional d'Ornitòlegs, aquest petrell és tractat com una subespècie del petrell cabussador de Geòrgia del Sud.[11]
L'evolució i la sistemàtica d'aquests ocells no està ben investigada. Diverses poblacions van ser descrites com a espècies diferents i mentre que la majoria d'elles són només subespècies, algunes poden ser diferents. El registre fòssil prehistòric es va limitar durant molt de temps a restes molt fragmentàries descrites com a P. cymatotrypetes trobades en jaciments del Pliocè inferior de Langebaanweg, Sud-àfrica; mentre que aquest ocell aparentment estava a prop del petrell cabussador comú, avui en dia no es coneixen membres d'aquesta espècie en aigües sud-africanes.[15]
El 2007, un tros d'húmer trobat a Nova Zelanda va ser descrita com P. miokuaka. Això es va trobar en els jaciments del Miocè i, com es pot esperar, s'assembla molt més als petrells cabussadors que a qualsevol altre ocell conegut, però presenta una condició menys sinapomorfa.[16]
Referències
[modifica]- ↑ Winkler, David W.; Billerman, Shawn M.; Lovette, Irby J. Shearwaters and Petrels (Procellariidae) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2020-03-04. DOI 10.2173/bow.procel3.01.
- ↑ Carboneras, Carles; Jutglar, Francesc; Kirwan, Guy M.; Kahle, Logan. Peruvian Diving-Petrel (Pelecanoides garnotii) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2020-07-24. DOI 10.2173/bow.pedpet1.01.1.
- ↑ «Identification - Peruvian Diving-Petrel - Pelecanoides garnotii - Birds of the World» (en anglès). [Consulta: 14 novembre 2024].
- ↑ «Diet and Foraging - Peruvian Diving-Petrel - Pelecanoides garnotii - Birds of the World» (en anglès). [Consulta: 14 novembre 2024].
- ↑ Jahncke, Jaime; Goya Sueyoshi, Elisa. «Biología reproductiva del Potoyunco peruano Pelecanoides Garnotii en isla La Vieja, Costa Central del Perú» (en castellà). Bol Inst Mar Perú. 17(1-2) p. 67-74. IMARPE, 1998. [Consulta: 14 novembre 2024].
- ↑ Cépède, Bernard Germain Etienne de La Ville sur Illon de La «Tableau des sous-classes, divisions, sous-division, ordres et genres des oiseux» (en francès). Discours d'ouverture et de clôture du cours d'histoire naturelle, 1797.
- ↑ 7,0 7,1 Cottrell, G. William,; Greenway, James C.; Mayr, Ernst; Paynter, Raymond A.. Check-list of birds of the world. v.1. ed.2. Cambridge: Harvard University Press, 1979, p. 118.
- ↑ Jobling, James A. The Helm dictionary of scientific bird names [electronic resource : from aalge to zusii]. London : Christopher Helm, 2010, p. 295. ISBN 978-1-4081-3326-2.
- ↑ Prum, Richard O.; Berv, Jacob S.; Dornburg, Alex; Field, Daniel J.; Townsend, Jeffrey P. «A comprehensive phylogeny of birds (Aves) using targeted next-generation DNA sequencing» (en anglès). Nature, 526, 7574, 10-2015, pàg. 569–573. DOI: 10.1038/nature15697. ISSN: 0028-0836.
- ↑ Remsen, Van. «Proposal (687): Merge Pelecanoididae into Procellariidae» (en anglès). South American Classification Committee of the American Ornithological Society, 01-10-2015. [Consulta: 14 novembre 2024].
- ↑ 11,0 11,1 Gill, Frank; Donsker, David. «Petrels, albatrosses – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v14.2. [Consulta: 14 novembre 2024].
- ↑ «petrell cabussador de Whenua Hou». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 08/11/2024(català)
- ↑ «Pelecanoides whenuahouensis: BirdLife International: The IUCN Red List of Threatened Species 2019: e.T155187257A155188651» (en anglès). IUCN, 14-08-2019. DOI: 10.2305/iucn.uk.2019-3.rlts.t155187257a155188651.en.
- ↑ Fischer, Johannes H.; Debski, Igor; Miskelly, Colin M.; Bost, Charles A.; Fromant, Aymeric «Analyses of phenotypic differentiations among South Georgian Diving Petrel (Pelecanoides georgicus) populations reveal an undescribed and highly endangered species from New Zealand» (en anglès). PLOS ONE, 13, 6, 27-06-2018, pàg. e0197766. DOI: 10.1371/journal.pone.0197766. ISSN: 1932-6203. PMC: PMC6021066. PMID: 29949581.
- ↑ Olson, Storrs L «Section X.H.3. Pelecanoididae». The Auk, vol.103 (4), 10-1986, pàg. 79–238.
- ↑ Worthy, T. H.; Tennyson, A. J. D.; Jones, C.; McNamara, J. A.; Douglas, B. J. «Miocene waterfowl and other birds from central Otago, New Zealand» (en anglès). Journal of Systematic Palaeontology, 5, 1, 1-2007, pàg. 1–39. DOI: 10.1017/S1477201906001957. ISSN: 1477-2019.
