Vés al contingut

Pelecanòidids

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuPelecanòidids
Pelecanoididae Modifica el valor a Wikidata

Pelecanoides garnotii Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreProcellariiformes
FamíliaPelecanoididae Modifica el valor a Wikidata
Lacépède, 1799
Espècies
  • Pelecanoides garnotii
  • Pelecanoides magellani
  • Pelecanoides georgicus
  • Pelecanoides urinatrix

Els pelecanòidids (Pelecanoididae) són una família d'ocells marins de l'ordre dels procel·lariformes. La família està formada per un únic gènere i quatre espècies molt semblants, que es diferencien per petites diferències al plomatge i forma del bec.[1]Tenen certa semblança amb els petits petrells dels oceans meridionals, però això es deu a una evolució convergent, ja que els membres d'ambdues famílies s'alimenten de preses que persegueixen cabussant-se. Aquesta família, és la més adaptada dels Procel·lariformes a la vida dins del mar, en lloc de volar sobre ell. També es troben més prop de les costes.[2]

Descripció

[modifica]

Són petits petrells que fan entre 19 i 23 cm de llargària i pesen entre 120 i 200 g. L'aspecte de les quatre espècies és molt semblant i molt difícils de distingir a la mar. Es diferencien millor per la grandària i forma dels curts becs. El plomatge és negre brillant en la part superior i blanc en la inferior. Les seves ales són curtes respecte a la seva grandària i fan servir un vol brunzint molt característic. Aquest vol és baix sobre l'aigua, volant a través de les crestes de les ones sense interrompre el camí en el seu vol. A l'aigua porta les ales doblades per en mig i les fa servir de paletes per a perseguir la preses.[3]

Alimentació

[modifica]

S'alimenten de plàncton, sobretot preses com krill, copèpodes i amfípodes, així com petits peixos i calamars. Entre les adaptacions per obtenir l'aliment, estan les potents i curtes ales, la bossa gular per l'emmagatzemament del menjar, i les obertures nasals situades cap amunt, en lloc de cap avant com en altres petrells.[4]

Reproducció

[modifica]

Nien en colònies en illes. Ponen un ou blanc i gros en un niu consistent en una llodriguera excavada en terreny obert o sota els arbres. Aporta el niu algun material vegetal. Els pares s'alternen covant l'ou durant unes 8 setmanes i tenen cura del pollet un llarg període, entre 45 i 60 dies.[5]

Taxonomia

[modifica]

El gènere Pelecanoides va ser introduït el 1799 pel naturalista francès Bernard Germain de Lacépède per al petrell cabussador comú.[6][7] El nom del gènere combina el pelekan del grec antic que significa “pelicà” i “-oidēs” que significa “semblant”.[8]

Aquests petrells es van anteriorment estaven junts en la seva pròpia família, Pelecanoididae.[7] Quan uns estudis genètics van trobar que estaven inclosos dins de la família Procellariidae, la família Pelecanoididae es va fusionar en Procellariidae.[9][10]

Alguns tractats suggereixen que aquests ocells són en realitat membres de la família dels procel·làrids i algunes obres taxonòmiques els tracten com a tal.

Es classifiquen en un gènere amb quatre espècies:[11]

HI ha qui reconeix una cinquena espècie, el petrell cabussador de Whenua Hou[12] (Pelecanoides whenuahouensis),[13] que es va descriure per primera vegada el 2018 i es troba al voltant de l'illa Codfish / Whenua Hou, Nova Zelanda.[14] A la llista d'ocells mantinguda per Frank Gill, Pamela Rasmussen i David Donsker en nom de la Unió Internacional d'Ornitòlegs, aquest petrell és tractat com una subespècie del petrell cabussador de Geòrgia del Sud.[11]

L'evolució i la sistemàtica d'aquests ocells no està ben investigada. Diverses poblacions van ser descrites com a espècies diferents i mentre que la majoria d'elles són només subespècies, algunes poden ser diferents. El registre fòssil prehistòric es va limitar durant molt de temps a restes molt fragmentàries descrites com a P. cymatotrypetes trobades en jaciments del Pliocè inferior de Langebaanweg, Sud-àfrica; mentre que aquest ocell aparentment estava a prop del petrell cabussador comú, avui en dia no es coneixen membres d'aquesta espècie en aigües sud-africanes.[15]

El 2007, un tros d'húmer trobat a Nova Zelanda va ser descrita com P. miokuaka. Això es va trobar en els jaciments del Miocè i, com es pot esperar, s'assembla molt més als petrells cabussadors que a qualsevol altre ocell conegut, però presenta una condició menys sinapomorfa.[16]

Referències

[modifica]
  1. Winkler, David W.; Billerman, Shawn M.; Lovette, Irby J. Shearwaters and Petrels (Procellariidae) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2020-03-04. DOI 10.2173/bow.procel3.01. 
  2. Carboneras, Carles; Jutglar, Francesc; Kirwan, Guy M.; Kahle, Logan. Peruvian Diving-Petrel (Pelecanoides garnotii) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2020-07-24. DOI 10.2173/bow.pedpet1.01.1. 
  3. «Identification - Peruvian Diving-Petrel - Pelecanoides garnotii - Birds of the World» (en anglès). [Consulta: 14 novembre 2024].
  4. «Diet and Foraging - Peruvian Diving-Petrel - Pelecanoides garnotii - Birds of the World» (en anglès). [Consulta: 14 novembre 2024].
  5. Jahncke, Jaime; Goya Sueyoshi, Elisa. «Biología reproductiva del Potoyunco peruano Pelecanoides Garnotii en isla La Vieja, Costa Central del Perú» (en castellà). Bol Inst Mar Perú. 17(1-2) p. 67-74. IMARPE, 1998. [Consulta: 14 novembre 2024].
  6. Cépède, Bernard Germain Etienne de La Ville sur Illon de La «Tableau des sous-classes, divisions, sous-division, ordres et genres des oiseux» (en francès). Discours d'ouverture et de clôture du cours d'histoire naturelle, 1797.
  7. 7,0 7,1 Cottrell, G. William,; Greenway, James C.; Mayr, Ernst; Paynter, Raymond A.. Check-list of birds of the world. v.1. ed.2. Cambridge: Harvard University Press, 1979, p. 118. 
  8. Jobling, James A. The Helm dictionary of scientific bird names [electronic resource : from aalge to zusii]. London : Christopher Helm, 2010, p. 295. ISBN 978-1-4081-3326-2. 
  9. Prum, Richard O.; Berv, Jacob S.; Dornburg, Alex; Field, Daniel J.; Townsend, Jeffrey P. «A comprehensive phylogeny of birds (Aves) using targeted next-generation DNA sequencing» (en anglès). Nature, 526, 7574, 10-2015, pàg. 569–573. DOI: 10.1038/nature15697. ISSN: 0028-0836.
  10. Remsen, Van. «Proposal (687): Merge Pelecanoididae into Procellariidae» (en anglès). South American Classification Committee of the American Ornithological Society, 01-10-2015. [Consulta: 14 novembre 2024].
  11. 11,0 11,1 Gill, Frank; Donsker, David. «Petrels, albatrosses – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v14.2. [Consulta: 14 novembre 2024].
  12. «petrell cabussador de Whenua Hou». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 08/11/2024(català)
  13. «Pelecanoides whenuahouensis: BirdLife International: The IUCN Red List of Threatened Species 2019: e.T155187257A155188651» (en anglès). IUCN, 14-08-2019. DOI: 10.2305/iucn.uk.2019-3.rlts.t155187257a155188651.en.
  14. Fischer, Johannes H.; Debski, Igor; Miskelly, Colin M.; Bost, Charles A.; Fromant, Aymeric «Analyses of phenotypic differentiations among South Georgian Diving Petrel (Pelecanoides georgicus) populations reveal an undescribed and highly endangered species from New Zealand» (en anglès). PLOS ONE, 13, 6, 27-06-2018, pàg. e0197766. DOI: 10.1371/journal.pone.0197766. ISSN: 1932-6203. PMC: PMC6021066. PMID: 29949581.
  15. Olson, Storrs L «Section X.H.3. Pelecanoididae». The Auk, vol.103 (4), 10-1986, pàg. 79–238.
  16. Worthy, T. H.; Tennyson, A. J. D.; Jones, C.; McNamara, J. A.; Douglas, B. J. «Miocene waterfowl and other birds from central Otago, New Zealand» (en anglès). Journal of Systematic Palaeontology, 5, 1, 1-2007, pàg. 1–39. DOI: 10.1017/S1477201906001957. ISSN: 1477-2019.