La península de Kent és una gran península, gairebé envoltada per l'aigua per tots els costats, que es troba a la costa àrtica del Nord del Canadà, al territori de Nunavut. Sols un petit istme, de poc més de 8 km, l'uneix amb el continent i fa que no sigui una illa allargada i paral·lela a la costa. Des de l'istme la península s'estén 169 km cap a l'oest, cap al golf de la Coronació, sent el Melville Sound qui la separa de terra ferma, al sud. Al nord hi ha l'estret de Dease i l'illa Victòria; a l'oest el golf de la Coronació i a l'est el golf de la Reina Maud. El cap Flinders, anomenat per Sir John Franklin in el 1821 en record del mariner Matthew Flinders,[1] és l'extrem occidental de la península, mentre el cap Alexander és el punt situat més al nord-est.[2]
La zona va ser explorada durant la primera meitat del segle xix per, entre d'altres John Franklin, que el 1819 arribà fins a Turnagain Point, a uns 25 quilòmetres al nord-est de Cap Flinders i prop del Cap Franklin. El 1838 Thomas Simpson va arribar gairebé al mateix punt, quedant bloquejat pel gel per tornar enrere caminant uns 150 km cap a l'est. El 1839, amb la costa lliure de gel, Simpson va poder seguir-la en tota la seva totalitat cap a l'est.
