Vés al contingut

Península de Malaca

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula indretPenínsula de Malaca
Imatge
Tipuspenínsula Modifica el valor a Wikidata
Part deFarther India (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaMalàisia Modifica el valor a Wikidata
Map
 7° N, 100° E / 7°N,100°E / 7; 100
Banyat permar d'Andaman i golf de Siam Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Superfície242.363,8 km² Modifica el valor a Wikidata
Localització de la península de Malaca

La península de Malaca, també coneguda com a península Malaia (en malai: Tanah Melayu, en tailandès: คาบสมุทรมลายู Khap Samut Malayu), és un llarg i estret apèndix del continent asiàtic, la major península del sud-est asiàtic i també el punt més austral d'Àsia.[1] El seu punt més estret és l'istme de Kra.[2] Les muntanyes de Tenasserim recorren la península de nord-oest a sud-est.[3] La costa sud-oest està separada de l'illa de Sumatra per l'estret de Malaca.[4] A l'est, enllà de la mar de la Xina meridional, hi ha l'illa de Borneo. La costa sud està separada de l'illa de Singapur per l'estret de Johor.[5]

Políticament, està dividida en territoris pertanyents a Myanmar, Tailàndia i Malàisia (Singapur, en ser una illa, no forma part de la península de Malaca).

  • El nord-oest és la part més al sud de Myanmar, l'antiga Birmània.
  • La regió central i el nord-est correspon a la part meridional de Tailàndia.
  • El sud és la part continental de Malàisia, coneguda com la Malàisia peninsular o Malàisia occidental.

El terme malai Tanah Melayu ('terra malaia') és usat políticament de vegades per cridar a la unitat dels pobles de la península sota una sola nació malaia.[6][7][8][9] Si bé aquesta unitat es va aconseguir amb la creació de l'estat de Malàisia, encara queda una majoria de població malaia a la part sud de Tailàndia, una àrea que formava part del Regne malai de Pattani. Hi ha, a més, una minoria malaia a l'illa de Singapur, de població majoritàriament xinesa, la qual van adquirir els britànics (Thomas Stamford Raffles) al soldanat de Johor el 1819.

Etimologia

[modifica]

El terme malai Tanah Melayu deriva de les paraules Tanah (terra) i Melayu (malai), i significa "la terra malaia". El terme es troba en diversos textos malais, dels quals el més antic data de principis del segle xvii.[10] S'esmenta amb freqüència en l'Hikayat Hang Tuah, un conegut conte clàssic associat amb els llegendaris herois del Soldanat de Malaca. Tanah Melayu en el text s'utilitza sistemàticament per a referir-se a la zona sota el domini de Malaca.[11]

La geografia de Ptolemeu va definir la regió geogràfica dels txersonesos d'Or com Maleu-kolon, terme que es creu deriva del sànscrit malakolam o malaikurram.[12] Mentre que la crònica xinesa de la dinastia Yuan va esmentar la paraula Dt-li-yu-er, referint-se a una nació de la Península de Malay que estava amenaçada per l'expansió cap al sud del Regne de Sukhothai sota el rei Ram Khamhaeng.[13][14] Durant la mateixa època, Marco Polo va fer referència a Malauir en el seu viatge, com un regne situat en la Península de Malaca, possiblement similar a l'esmentat en la crònica Yuan.[15][16] La península de Malaca estava confosa amb Pèrsia en el vell Japó, i era coneguda pel mateix nom.[17]

A principis del segle xx, el terme Tanah Melayu va ser utilitzat generalment pels malais de la península durant l'ascens del nacionalisme malai per a descriure la unió de tots els estats malais en la península sota una nació malaia, i aquesta ambició es va materialitzar en gran manera amb la formació de Persekutuan Tanah Melayu ("Federació de Malaia" en malai) el 1948.[18]

Geografia

[modifica]

Clima

[modifica]

Té un clima equatorial, amb precipitacions abundants: a Kuala Terengganu, 2.826 mm anuals, i 2.207 a Malaca; amb temperatures altes i constants; Kuala Trengganu i Malaca, per exemple, tenen 25 °C i 27,2 °C al gener i 27° i 26,4° al juliol, respectivament.[19][20]

El bosc, equatorial humit al Sud i caducifoli monsònic al Nord, ocupa el 69% del país.[19][21][22]

Història

[modifica]

La península malaia va estar habitada des de temps prehistòrics. S'han trobat restes arqueològiques en diverses grutes, algunes utilitzades com habitacles, d'altres a més com a llocs d'enterrament. Les restes més antigues es van trobar a la cova de Lang Rongrien[23] i daten de fa 38.000-27.000 anys. També s'han trobat restes a la gruta de Moh Khiew.[24]

Cròniques xineses del primer mil·lenni esmenten diverses ciutats o ciutats-estats costaneres, si bé no donen la seva localització geogràfica exacta, de manera que la identificació d'aquestes ciutats amb les ciutats històriques posteriors és difícil. D'aquests estats, els més importants eren Langkasuka, considerat generalment un precursor del regne Patani; Tambralinga, probable precursor del regne de Nakhon Si Thammarat, probablement situat a la badia de Bandon. Les ciutats estaven molt influenciades per la cultura hindú i van adoptar la religió bramànica o budista. Quan Srivijaya va estendre la seva esfera d'influència, aquestes ciutats es van fer estats tributaris de Srivijaya.

Després que Srivijaya perdés la seva influència, Nakhon Si Thammarat va passar a ser el regne dominant de la zona.[25] Durant el regnat de Ramkhamhaeng,[26] la influència tailandesa va arribar en primer lloc a Nakhon Si Thammarat. Segons la inscripció de Ramkhamhaeng, Nakhon era fins i tot un estat tributari de Sukhothai. Durant la major part de la seva història posterior Nakhon va ser tributari d'Ayutthaya.

El sud profund pertanyia als soldanats malais de Patani i Kedah, mentre que la zona del nord de la península es trobava sota control directe de Bangkok.

Període colonial

[modifica]

El lloc on se situa la ciutat de Malaca va ser el centre de la història de l'estat del mateix nom. Va ser la capital del sultanat de Malaca, el centre del món malai entre els segles XV i XVI després de la sortida dels malais de Sumatra i abans de l'arribada dels portuguesos el 1511.[27][28][29][30] Els segles de colonització portuguesa, holandesa i britànica així com el desenvolupament de la cultura xinesa ha influenciat l'arquitectura de la ciutat.

Després de la Segona Guerra Mundial, el sentiment anti-colonial es va propagar entre els nacionalistes malais. Es van dur a terme negociacions amb els britànics. El primer ministre de Malàisia, Tunku Abdul Rahman, va anunciar l'eventual independència el 20 de febrer de 1956. Després d'un viatge a Londres per negociar, es va decidir com a data de proclamació de la independència el 31 d'agost de 1957.

Des de la fundació de Singapur el 1819, el port de Malaca va entrar en declivi davant el creixement del port de Singapur i posteriorment del de Kuala Lumpur.

Federació Malaia

[modifica]

Dins de la Federació, mentre els estats malais eren protectorats del Regne Unit, Penang i Malaca van romandre com a territoris colonials britànics. Com la Unió Malaia, abans d'això, la Federació no incloïa a Singapur, que abans d'aquesta època hi havia estat generalment considerat com a part de Malàisia.

La Federació va aconseguir la independència en l'àmbit de la Mancomunitat de Nacions el 31 d'agost de 1957. El 1963 la Federació, al costat de Singapur, Sarawak i Borneo Septentrional (que va ser renombrat com Sabah), reivindicats com a part del Sultanat de Sulu, va formar una nova federació anomenada Malàisia. Amb tot, Singapur es va separar de la federació, proclamant-se com república independent el 9 d'agost de 1965.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Jacq-Hergoualc’h, M. The Malay Peninsula: Crossroads of the Maritime Silk Road (100 BC - 1300 AD). Brill, 2018. ISBN 978-90-474-0068-4 [Consulta: 26 agost 2021]. 
  2. ↑ Duthel, H. Thailands Indochina Travel Guide: Thailand, Laos, Cambodia and Vietnam. Books on Demand, 2015, p. 188. ISBN 978-3-7347-7942-8 [Consulta: 26 agost 2021]. 
  3. ↑ Gupta, A. The Physical Geography of Southeast Asia. OUP Oxford, 2005, p. 50. ISBN 978-0-19-924802-5 [Consulta: 26 agost 2021].  Arxivat 2024-05-16 a Wayback Machine.
  4. ↑ De Sousa Pinto, P.J.; Roy, R. The Portuguese and the Straits of Melaka, 1575-1619: Power, Trade and Diplomacy. University of Hawaii Press, 2012. ISBN 978-9971-69-570-5 [Consulta: 26 agost 2021].  Arxivat 2024-05-16 a Wayback Machine.
  5. ↑ Journal of the Straits Branch of the Royal Asiatic Society, 1882, p. 2-PA168 [Consulta: 26 agost 2021].  Arxivat 2024-05-16 a Wayback Machine.
  6. ↑ Johari, Z.K.. Finding Malaysia making Sense of an Eccentric Nation. SIRD, 2016, p. 49. ISBN 978-967-2165-97-2 [Consulta: 26 agost 2021].  Arxivat 2024-05-16 a Wayback Machine.
  7. ↑ Mahmood, N.H.N.. Orang-orang Cina di Tanah Melayu (en indonesi). Penerbit Universiti Teknologi Malaysia, 1997, p. 15. ISBN 978-983-52-0095-3 [Consulta: 26 agost 2021].  Arxivat 2024-05-16 a Wayback Machine.
  8. ↑ Tanaka, Y.; Zegwaard, K. Cooperative and Work-Integrated Education in Asia: History, Present and Future Issues. Taylor & Francis, 2018, p. 118. ISBN 978-1-315-40200-0 [Consulta: 26 agost 2021].  Arxivat 2024-05-16 a Wayback Machine.
  9. ↑ Halberstam, D.; Reimann, M. Federalism and Legal Unification: A Comparative Empirical Investigation of Twenty Systems. Springer Netherlands, 2013, p. 298. ISBN 978-94-007-7398-1 [Consulta: 26 agost 2021].  Arxivat 2024-05-16 a Wayback Machine.
  10. ↑ Mohamed An war Omar Din «Còpia arxivada». Asian Social Science, 2012, pàg. 80–81. Arxivat de l'original el 2017-10-10. ISSN: 1911-2025 [Consulta: 7 agost 2022].
  11. ↑ Reid, Anthony. Imperial alchemy: nationalism and political identity in Southeast Asia. Cambridge University Press, 2010, p. 95. ISBN 978-0-521-87237-9. 
  12. ↑ Gerini, Gerolamo Emilio. Researches on Ptolemy's geography of eastern Asia (further India and Indo-Malay archipelago). Oriental Books Reprint Corporation, 1974, p. 101. ISBN 81-7069-036-6. 
  13. ↑ Guoxue. «Chronicle of Mongol Yuan». Arxivat de l'original el 2010-08-27. [Consulta: 8 agost 2022].
  14. ↑ Hall, Daniel George Edward. History of South East Asia. Macmillan, 1981, p. 190. ISBN 978-0-333-24163-9. 
  15. ↑ Cordier, Henri. Sir Marco Polo; notes and addenda to Sir Henry Yule's edition, containing the results of recent research and discovery. Bibliolife, 2009, p. 105. ISBN 978-1-110-77685-6. 
  16. ↑ Wright, Thomas. The travels of Marco Polo, the Venetian: the translation of Marsden revised, with a selection of his notes. Kessinger Publishing, LLC, 2004, p. 364–365. ISBN 978-1-4191-8573-1. 
  17. ↑ Ziro Uraki, Utsuho Monogatari footnotes, p. 2
  18. ↑ Bunnell, Tim State/Nation/Transnation: Perspectives on Transnationalism in the Asia Pacific, 2004, pàg. 1984.
  19. ↑ 19,0 19,1 «Península de Malaca». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  20. ↑ Watts, W.L.. The Climate of the Malay Peninsula. California Institute of Technology, 1942 [Consulta: 26 agost 2021]. 
  21. ↑ Foxworthy, F.W.. Commercial Woods of the Malay Peninsula. Baptist Mission Press, 1921 [Consulta: 26 agost 2021].  Arxivat 2024-05-16 a Wayback Machine.
  22. ↑ Ng, F.S.P.; Low, C.M.. Check List of Endemic Trees of the Malay Peninsula. Forestry Department, Peninsular Malaysia, 1982 [Consulta: 26 agost 2021].  Arxivat 2024-05-16 a Wayback Machine.
  23. ↑ Cummings, V.; Jordan, P.; Zvelebil, M. The Oxford Handbook of the Archaeology and Anthropology of Hunter-Gatherers. OUP Oxford, 2014, p. 514. ISBN 978-0-19-102526-6 [Consulta: 26 agost 2021].  Arxivat 2024-05-16 a Wayback Machine.
  24. ↑ Phūkhačhō̜n, S. Preliminary Report of Excavations at Moh-Khiew Cave, Krabi Province, Sakai Cave, Trang Province and Ethnoarchaeological Research of Hunter-gatherer Group, Socall "Sakai" Or "Semang" at Trang Province. Faculty of Archaeology, Silpakorn University, 1991 [Consulta: 26 agost 2021].  Arxivat 2024-05-16 a Wayback Machine.
  25. ↑ Montesano, M.J.; Chong, T.; Xun, M.H.S.. After the Coup: The National Council for Peace and Order Era and the Future of Thailand. ISEAS-Yusof Ishak Institute, 2019, p. 86. ISBN 978-981-4818-98-8 [Consulta: 26 agost 2021].  Arxivat 2024-05-16 a Wayback Machine.
  26. ↑ Handley, P.M.. The King Never Smiles: A Biography of Thailand's Bhumibol Adulyadej. Yale University Press, 2006, p. 21. ISBN 978-0-300-13059-1 [Consulta: 26 agost 2021].  Arxivat 2024-05-16 a Wayback Machine.
  27. ↑ Desai, D.R.S.. The Portuguese Administration in Malacca, 1511-1641. Department of History, University of Malaya, 1968 [Consulta: 26 agost 2021].  Arxivat 2024-05-16 a Wayback Machine.
  28. ↑ Pintado, M.J.; Arkib Negara Malaysia. Portuguese Documents on Malacca: 1509-1511. National Archives of Malaysia, 1993. ISBN 978-967-912-025-7 [Consulta: 26 agost 2021].  Arxivat 2024-05-16 a Wayback Machine.
  29. ↑ Rebiere, C.; Rebiere, O. Malasia: ¡Descubre un país increíble de Asia, una mezcla de culturas, tradiciones, pueblos y cocinas! (en castellà). Rebiere, p. 83 [Consulta: 26 agost 2021].  Arxivat 2024-05-16 a Wayback Machine.
  30. ↑ Carlos, M.S.; Marina, A.M.. HISTORIA MODERNA: EUROPA, ÁFRICA, ASIA Y AMÉRICA (en hongarès). UNED, 2015, p. 199. ISBN 978-84-362-7059-4 [Consulta: 26 agost 2021].  Arxivat 2024-05-16 a Wayback Machine.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Península de Malaca
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Península_de_Malaca&oldid=33958987»