Península de Troia
Tipus | ressort marítim i península ![]() | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
| ||||
Estat | Portugal | |||
Districte | Setúbal | |||
Municipi | Grândola | |||
Freguesia | Carvalhal (en) ![]() ![]() | |||
La península de Troia és una restinga arenosa amb més de 25 km de longitud i 0,5 a 1,5 km d'amplària, al litoral de la freguesia de Carvalhal, al municipi de Grândola, entre l'Atlàntic (a l'oest) i l'estuari del riu Sado (a l'est). La península es va formar en els darrers 5.000 anys de sud a nord, des de Comporta fins a Tróia davant la ciutat de Setúbal. És a la subregió de l'Alentejo Litoral.
A la part nord de la península hi ha les ruïnes romanes de Troia d'un vast complex de salaó de peix, que es va mantenir en funcionament entre el segles I i VI. Dos terminals fluvials asseguren la connexió més curta amb Setúbal: Cais Sud (ferries) i Ponta do Adoxe (catamarans).
El paisatge litoral es caracteritza per una costa baixa amb una contínua platja d'arena, constituïda a vegades per sediments rogencs de penya-segats arenosos recents.[1]
Ruïnes romanes
[modifica]Les ruïnes romanes de Troia són un jaciment que va estar ocupat fins al segle VI. Ací la població treia partit de l'abundància de peix i sal. Ara com ara és possible observar les ruïnes dels banys termals amb zones per a banys calents i freds, cases amb dos pisos i el cementeri amb distints tipus de sepultures.
![Cais Palafítico da Carrasqueira](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/61/Cais_de_palafitas_da_Carrasqueira%2C_Alc%C3%A1cer_do_Sal._05-18_%2802%29.jpg/220px-Cais_de_palafitas_da_Carrasqueira%2C_Alc%C3%A1cer_do_Sal._05-18_%2802%29.jpg)
El port palafític és un lloc únic que va ser construït al segle xx. S'assenta en pilars de fusta enterrats al llot.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Praias da península de Troia». Arxivat de l'original el 2009-05-25. [Consulta: 31 maig 2009].
Enllaços externs
[modifica]- Geografia de la frequesia de Carvalhal (Cambra Municipal de Grândola)
- Troia Portugal Arxivat 2013-05-17 a Wayback Machine.