Penjoll de gos de Susa
.jpg)  | |
| Tipus | penjoll i objecte arqueològic |
|---|---|
| Creació | 3300 aC ↔ 3100 aC |
| Data de descobriment o invenció | 1939 |
| Lloc de descobriment | Susa |
| Mètode de fabricació | gravat |
| Material | or |
| Mida | 14 ( ) mm × 15 ( ) mm × 1,5 ( ) cm × 0,4 ( ) cm |
| Propietat de | Estat francès |
| Col·lecció | departament d'Antiguitats Orientals del Museu del Louvre |
| Catalogació | |
| Número d'inventari | Sb 5692 |
El Penjoll de gos de Susa conegut també com Petit chien à bélière al Louvre, [1] és un penjoll d'or massís en forma de gos. El penjoll va ser trobat al jaciment de l'acròpolis de Susa[2] i data del voltant de l'època de 3300 a. C. - 3100 a. C. L'anell unit a l'espatlla del gos és una de les primeres mostres de soldadura forta.
Descripció
[modifica]El penjoll és un objecte petit: només 1,5 cm de llargària. Es tracta d'un dels primers exemples d'orfebreria de finals del IV mil·lenni aC. Representa una síntesi de totes les tècniques metal·lúrgiques conegudes a la regió de Susa durant l'era d'Uruk. A més roporciona informació interessant sobre una de les dues races de gossos conegudes a la plana de Susa.[1]
En aquesta època, les tècniques metal·lúrgiques utilitzaven un procés en què es fonia el mineral per extreure el metall i després aquest s'abocava en motlles, sovint a temperatures superiors als 800°C.[3]
Entre les tècniques de fabricació es va utilitzar l'emmotllament a la cera perduda per a la major part del cos i l'estirament en calent de les orelles i la cua, amb material d'aportació per soldar l'argolla a l'esquena del gos.[4]
La connexió de l'anell amb el cos principal no es pot realitzar amb una simple fusió, ja que hi ha el risc de fondre alguna d'ambdues parts, per la qual cosa és un dels primers exemples de l'ús de soldadura forta a la història, s'utilitza una barreja de coure i or com material d'aportació que té una temperatura de fusió més baixa, 889°C.[5]
El gos no és representatiu dels elegants llebrers àrabs que es veuen als gots de ceràmica descoberts a les ciutats de Susa I, sinó que és una raça rústica domesticada que va ser adaptada per pasturar ovelles.[4]
Història
[modifica]El penjoll va ser descobert gràcies a les troballes de R. de Mecquenem durant les excavacions de la ciutat de Susa el 1939.[4]
Altres escultures d'aquest tipus:
-
![Escultura pertanyent a les col·leccions del Metropolitan Museum of Art.[6]](//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/04/Dog_pendant_MET_260391.jpg/180px-Dog_pendant_MET_260391.jpg)
Escultura pertanyent a les col·leccions del Metropolitan Museum of Art.[6]
![Escultura pertanyent a les col·leccions del Metropolitan Museum of Art.[6]](/wiki/Fitxer:Dog_pendant_MET_260391.jpg)
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Réunion des Musées Nationaux-Grand Palais -». Réunion des Musées Nationaux-Grand Palais. [Consulta: 23 agost 2024].
- ↑ «Pendeloque».
- ↑ Favarello, Camila. «Temperaturas de fusión de las aleaciones metálicas» (en portuguès). Coppermetal, 26-04-2021. [Consulta: 23 agost 2024].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Agnès Benoit. «Pendeloque en forme de chien». www.louvre.fr. Arxivat de l'original el 2018-11-29. [Consulta: 16 novembre 2018]..
- ↑ «Temperatura de fusión del oro: todo lo que necesitas saber.» (en castellà). Compro Oro, 18-02-2023. [Consulta: 23 agost 2024].
- ↑ «Dog pendant». www.metmuseum.com. [Consulta: 7 desembre 2021].
Bibliografia
[modifica]- Alain-René Duval; Christiane Eluère; Loïc Hurtel; Françoise Tallon «La Pendeloque au chien de Suse. Étude en laboratoire d'une brasure antique». Revue du Louvre, 3, 1987, pàg. 176–179..
Enllaços externs
[modifica]