Vés al contingut

Pensament de dissenyador

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El pensament de dissenyador (o Design thinking, en anglès) es refereix a l'acte de dissenyar activitats cognitives específiques que els dissenyadors apliquen durant el procés de disseny.[1][2][3]

El pensament de dissenyador és una metodologia no exclusiva per dissenyadors, que ajuda les persones a entendre i desenvolupar maneres creatives per solucionar un assumpte específic, generalment el negoci.

Orígens del terme

[modifica]

La idea de disseny com a "manera de pensar" en les ciències poden ser traçades a Herbert Un. El 1969 llibre de Simon Les Ciències de l'Artificial, i dins de l'enginyeria de disseny a Robert McKim 1973 Experiències de llibre en Pensament Visual.[4][5] Peter Rowe, 1987 Disseny de llibre Pensament, el qual va descriure els mètodes i les aproximacions que van utilitzar per arquitectes i planificadors urbans, era un ús primerenc significatiu del terme en la literatura de recerca del disseny.[6] Rolf Faste Expandit treballava a McKim a Stanford Universitat en el 1980s i 1990s, ensenyant "pensament creatiu com a mètode d'acció creativa."[7][8][9] El pensament creatiu va ser adaptat per propòsits empresarials per Faste Stanford col·lega David M. Kelley, qui va fundar IDEO dins 1991.[10]

Vídeo d'exemple de pensament de disseny

Pensament basat en la solució

[modifica]

El pensament creatiu és un mètode formal de resolució pràctica, creativa de problemes i creació de solucions, amb la intenció d'un resultat futur millorat. Pel que fa a això és una forma de solució-basat, o solució-pensament enfocat que comença amb un objectiu (una situació futura millor) en comptes de solucionar un problema específic. Per considerar ambdues condicions presents i futures i paràmetres del problema, les solucions alternatives poden ser explorades simultàniament. Nigel Cross va afirmar que aquest tipus de pensament més sovint passa en el construït, o artificial, entorn (mentre en artefactes).[11]

Aquesta aproximació difereix del mètode científic analític, el qual comença definint tots els paràmetres d'un problema per crear una solució. Pensament de disseny identifica i investiga amb aspectes coneguts i ambigus de la situació actual per descobrir paràmetres amagats i camins alternatius oberts que poden dirigir a l'objectiu.

Pensament creatiu dins de l'educació

[modifica]

El pensament creatiu ha estat suggerit per ús en escoles en una varietat curricular, així com per diversos espais i sistemes escolars.[12][13][14][15]

El pensament creatiu dins l'educació típicament agafa tres formes: ajudar els administradors escolars a buscar solucions tot basant-se en els problemes, a desenvolupar lliçons més creatives, i posar en marxa habilitats de pensament creatiu.

A més d'enriquir el currículum i millorar les perspectives de l'estudiant, el pensament creatiu pot també beneficiar als educadors. Els investigadors han proposat que el pensament creatiu pot preparar els educadors per integrar la tecnologia a l'aula.[16]

El pensament creatiu cada cop està sent més reconegut pels educadors. "Gran part dels sistema educatiu actual guia els estudiants a trobar les respostes correctes per omplir els buits de les proves estandarditzades, ja que aquest tipus d'instrucció facilita l'avaluació racionalitzada per mesurar èxit o fracàs... És fonamental que, especialment en els centres educatius poc afavorits, aquest model d'aprenentatge no continuï prevalent. Els estudiants necessiten les habilitats i les eines per participar activament en una societat on els problemes són cada cop més complexos i comprendre'ls d'una manera matisada és vital."[17]

Referències

[modifica]
  1. Visser, W. 2006, The cognitive artifacts of designing, Lawrence Erlbaum Associates.
  2. «Quadern d’Estratègia | 1.3.1. Introducció». [Consulta: 27 octubre 2024].
  3. «2.2.1. Design thinking – Innovar en social media». [Consulta: 27 octubre 2024].
  4. Simon, Herbert (1969).
  5. McKim, Robert (1973).
  6. Rowe, G. Peter (1987).
  7. Faste, Rolf, Bernard Roth and Douglass J. Wilde, "Integrating Creativity into the Mechanical Engineering Curriculum", Cary A. Fisher, Ed., ASME Resource Guide to Innovation in Engineering Design, American Society of Mechanical Engineers, New York, 1993
  8. Faste, Rolf, "Ambidextrous Thinking", Innovations in Mechanical Engineering Curricula for the 1990s, American Society of Mechanical Engineers, November 1994
  9. Patnaik, Dev, "Forget Design Thinking and Try Hybrid Thinking", Fast Company, August 25, 2009. "...design thinking is any process that applies the methods of industrial designers to problems beyond how a product should look.
  10. Brown, Tim.
  11. Cross, Nigel.
  12. Leverenz, C. S. (2014).
  13. Bowler, L. (2014).
  14. Leinonen, T. & Durall, E. (2014).
  15. Razzouk, R., & Shute, V. (2012).
  16. [enllaç sense format] http://www.ascilite.org.au/ajet/ajet28/tsai-cc.pdf Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
  17. [enllaç sense format] http://web.stanford.edu/group/redlab/cgi-bin/materials/IJADE_Article.pdf

Vegeu també

[modifica]