Pentàgon Leaks
| Tipus | filtració d'informació violació de dades  | ||
|---|---|---|---|
| Part de | Thug Shaker Central | ||
| Data | 2023 | ||
| Tema | invasió russa d'Ucraïna | ||
| Estat | Estats Units d'Amèrica | ||
| Perpetrador | Jack Teixeira | ||
| Cronologia | |||
| Estats Units d'Amèrica vs. Jack Douglas Teixeira | |||
Pentàgon Leaks fa referència a la filtració de documents classificats dels Estats Units d'Amèrica (EUA) que van començar a circular per Twitter, Telegram i 4chan l'abril de 2023. Els documents es relacionen principalment amb la guerra russo-ucraïnesa, però també inclouen informes dels serveis d'intel·ligència sobre estats com Corea del Sud,[1] Xina,[2][3] Iran[4] i els Emirats Àrabs Units.[5] Jack Teixeira, un jove de vint-i-un anys membre de la Guàrdia Nacional Aèria de Massachusetts va fotografiar els documents a casa dels seus pares a Dighton i els va publicar a la plataforma de missatgeria instantània Discord, una xarxa social popular entre usuaris de videojocs, en un servidor anomenat Thug Shaker Central.[6]
Els documents contenen notes operatives de l'Estat Major Conjunt dels Estats Units d'Amèrica. Diversos documents que cobreixen la batalla de Bakhmut suggereixen dificultats per a les Forces Armades d'Ucraïna per a contrarestar l'atac envoltant de les Forces Armades de Rússia i l'escassetat de subministraments a la zona. A més, es cobreixen les relacions entre Rússia i altres nacions, amb diversos documents que detallen els esforços del Departament Central d'Intel·ligència rus i l'organització paramilitar Grup Wagner per a promoure els interessos russos mentre minimitzen els valors estatunidencs. Altres documents revelen els intents del Grup Wagner d'adquirir armes a Turquia, membre de l'OTAN. Un conjunt de documents al·lega que el Mossad va promoure les protestes contra la reforma judicial a Israel de 2023 impulsada pel govern de Benjamín Netanyahu.[7]
La filtració va provocar una crisi diplomàtica entre els Estats Units i els Five Eyes, l'aliança formada per Austràlia, Canadà, Nova Zelanda, Regne Unit i els EUA. Paral·lelament, el Departament de Justícia i l'FBI van obrir una investigació penal sobre el filtrador i els funcionaris estatunidencs van acusar Rússia d'estar darrere de la filtració.[8][9] Ucraïna i Rússia van minimitzar la filtració i ambdós països van declarar que els documents contenien xifres distorsionades. Alguns països, com Corea del Sud[10] i Egipte, van negar afirmacions específiques contingudes en les filtracions.[11] El 13 d'abril, l'FBI va detenir Jack Teixeira en relació amb la filtració.[12]
Contingut
[modifica]Els documents, principalment en forma de mapes i fotografies, es refereixen a l'espionatge dels EUA sobre altres estats i sobre i la invasió russa d'Ucraïna del 2022[13] i contenen detalls sobre els plans dels EUA i l'OTAN per a reforçar l'ofensiva d'Ucraïna en el conflicte o bé estimacions de les pèrdues de vides humanes que han sofert els exèrcits rus i ucraïnès.[14] S'estima que el nombre de documents supera les 100 pàgines.[15] Alts funcionaris estatunidencs van donar fe de la seva legitimitat, considerant que els documents són informes d'intel·ligència i operacions de l'Estat Major conjuntament amb el Pentàgon. Aparentment, els documents es van compilar a partir de múltiples fonts, com ara l'Agència de Seguretat Nacional (NSA), el Departament d'Estat i l'Agència Central d'Intel·ligència (CIA); en el darrer cas, una secció dels documents prové d'una actualització diària d'intel·ligència.[1][16]
Els documents incloïen la llista de països que tenen petits contingents de forces especials militars que operen dins d'Ucraïna: el Regne Unit (50), Letònia (17), França (15), EUA (14) i els Països Baixos (1).[17] Segons fons oficials, les forces especials dels EUA van ser enviades a l'ambaixada de Kíiv per a proporcionar seguretat i ajudar amb la supervisió dels equips i subministraments que s'envien a Ucraïna.[18][19]
Les filtracions del document del Pentàgon també van revelar que el secretari general de l'ONU, António Guterres, va ser espiat per la Comunitat d'Intel·ligència dels Estats Units. Anteriorment, els EUA havien acusat Guterres de ser massa tou amb el president rus Vladímir Putin.[20]
Segons Reuters, el Grup Wagner tenia la intenció d'adquirir armes i equipament a Turquia per utilitzar-los a Ucraïna.[22] Els documents també revelen que el president de Mali, Assimi Goïta, va confirmar que Mali podria adquirir armes de Turquia en nom del Grup Wagner.[23]
Diversos documents al·leguen que el grup cibercriminal rus Zarya, actuant sota la direcció del Servei Federal de Seguretat, va comprometre l'adreça IP d'una companyia de gas canadenca i va ser capaç d'augmentar la pressió de la vàlvula, desactivar les alarmes i tancar les canonades.[7] Un altre document afirma que els EUA havien estat espiant el president d'Ucraïna Volodímir Zelenski.[15]
La filtració de documents classificats s'ha comparat amb la filtració de documents diplomàtics dels Estats Units del 2010-2011 per WikiLeaks i les revelacions sobre la vigilància global d'Edward Snowden. En comparació, Pentàgon Leaks contenia informació relativament recent sobre la invasió russa d'Ucraïna del 2022 que es podria utilitzar contra Ucraïna.[24]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Leaked Documents Reveal Depth of U.S. Spy Efforts and Russia's Military Struggles». , 08-04-2023 [Consulta: 8 abril 2023]. Arxivat 8 April 2023[Date mismatch] a Wayback Machine.
- ↑ Camilla Schick, Olivia Gazis, Eleanor Watson «More leaked documents reveal U.S. insight into Russian infighting, threat from China, candid views of allies» (en anglès). [Consulta: 14 abril 2023]. Arxivat 2023-04-14 a Wayback Machine.
- ↑ Taylor «The key countries and revelations from the Pentagon document leak». , 10-04-2023 [Consulta: 10 abril 2023]. Arxivat 15 d’abril 2023 at Archive.is
- ↑ ; Hill, Evan; O'Grady, Siobhán; Coletta, Amanda; Merancourt, Widlore «The key countries and revelations from the Pentagon document leak». The Washington Post, 10-04-2023 [Consulta: 10 abril 2023]. Arxivat 15 d’abril 2023 at Archive.is
- ↑ ; Weiss, Michael «Tranche of purported U.S. and allied military secrets leaked online in possible major intelligence breach» (en anglès). [Consulta: 8 abril 2023]. Arxivat 8 April 2023[Date mismatch] a Wayback Machine.
- ↑ «L'FBI deté el presumpte responsable de la filtració de documents del Pentàgon». Vilaweb, 13-04-2023. Arxivat de l'original el 2023-04-15. [Consulta: 15 abril 2023].
- ↑ 7,0 7,1 Schmitt, Eric; Crowley, Michael «Leaked Pentagon Documents Reveal Secrets About Friends and Foes» (en anglès). The New York Times, 08-04-2023. Arxivat de l'original el 2023-04-08. ISSN: 0362-4331 [Consulta: 15 abril 2023].
- ↑ «New Batch of Classified Documents Appear on Social Media Sites». , 07-04-2023 [Consulta: 7 abril 2023]. Arxivat 7 April 2023[Date mismatch] a Wayback Machine.
- ↑ «Russia likely behind U.S. military document leak, U.S. officials say» (en anglès). , 08-04-2023 [Consulta: 8 abril 2023]. Arxivat 2023-04-08 a Wayback Machine.
- ↑ «South Korea says leaked US intel document 'untrue', amid spying allegations» (en anglès). , 11-04-2023 [Consulta: 12 abril 2023]. Arxivat 2023-04-11 a Wayback Machine.
- ↑ «Egyptian official rejects leaked intelligence suggesting nation's military was producing weapons for Russia» (en anglès). , 11-04-2023 [Consulta: 12 abril 2023]. Arxivat 12 April 2023[Date mismatch] a Wayback Machine.
- ↑ «FBI arrests 21-year-old Air National Guardsman suspected of leaking classified documents». , 13-04-2023 [Consulta: 14 abril 2023]. Arxivat 13 April 2023[Date mismatch] a Wayback Machine.
- ↑ «Ukraine, North Korea and Iran included in leaked documents» (en anglès). [Consulta: 8 abril 2023]. Arxivat 8 April 2023[Date mismatch] a Wayback Machine.
- ↑ «Documents filtrats del Pentàgon: revelació de secrets o campanya de desinformació». 324.cat, 12-04-2023. Arxivat de l'original el 2023-04-15. [Consulta: 15 abril 2023].
- ↑ 15,0 15,1 «Leaked Pentagon documents provide rare window into depth of US intelligence on allies and foes». , 09-04-2023 [Consulta: 9 abril 2023]. Arxivat 9 April 2023[Date mismatch] a Wayback Machine.
- ↑ Barnes, Julian «Clues Left Online Might Aid Leak Investigation, Officials Say». , 10-04-2023 [Consulta: 10 abril 2023]. Arxivat 10 April 2023[Date mismatch] a Wayback Machine.
- ↑ «Ukraine war: Leak shows Western special forces on the ground» (en anglès). , 11-04-2023 [Consulta: 13 abril 2023]. Arxivat 7 de maig 2023 a Wayback Machine.
- ↑ «Tucker Totally Ignores Fox News Fact Check on Ukraine War». , 14-04-2023 [Consulta: 14 abril 2023]. Arxivat 14 April 2023[Date mismatch] a Wayback Machine.
- ↑ «US special operations team working out of embassy in Ukraine: Sources». , 12-04-2023 [Consulta: 14 abril 2023]. Arxivat 14 April 2023[Date mismatch] a Wayback Machine.
- ↑ «Latest leak suggests US spying on UN chief Guterres over Russia» (en anglès). , 13-04-2023 [Consulta: 15 abril 2023]. Arxivat 2023-04-17 a Wayback Machine.
- ↑ ; Ryan, Missy; O'Grady, Siobhán; Oakford, Samuel «Egypt secretly planned to supply rockets to Russia, leaked U.S. document says». The Washington Post, 10-04-2023 [Consulta: 10 abril 2023]. Arxivat 10 April 2023[Date mismatch] a Wayback Machine.
- ↑ Ali, Idrees; Landay, Jonathan; Ali, Idrees «US officials review intel sharing after damaging leak» (en anglès). Reuters, 11-04-2023. Arxivat de l'original el 2023-04-10 [Consulta: 15 abril 2023].
- ↑ «Washington Post: Leaked war papers show Wagner Group sought to purchase arms from Turkey» (en anglès), 09-04-2023. Arxivat de l'original el 2023-04-09. [Consulta: 15 abril 2023].
- ↑ Sanger, David E. «How the Latest Leaked Documents Are Different From Past Breaches» (en anglès). The New York Times, 09-04-2023. Arxivat de l'original el 2023-04-15. ISSN: 0362-4331 [Consulta: 15 abril 2023].
