Pentaclorofenol
| Substància química | tipus d'entitat química  |
|---|---|
| Massa molecular | 263,847003052 Da |
| Trobat en el tàxon | |
| Rol | contaminant, inhibidor enzimàtic, agents de desacoblament, verí i cancerigen |
| Estructura química | |
| Fórmula química | C₆HCl₅O |
 | |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
| Propietat | |
| Densitat | 1,98 g/cm³ (a 20 ℃) |
| Solubilitat | 0,001 g/100 g (aigua, 20 ℃) |
| Punt de fusió | 190 ℃ 172,5 ℃ |
| Punt de descomposició | 309 ℃ |
| Pressió de vapor | 0,0001 mmHg (a 25 ℃) |
| Perill | |
| Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps | 0,5 mg/m³ (10 h, Estats Units d'Amèrica) |
| IDLH | 2,5 mg/m³ |
El pentaclorofenol (PCP) és un compost organoclorat emprat com a pesticida i desinfectant. Va ser produït per primer cop als anys trenta, i va ser comercialitzat sota diferents noms.[1] Es pot trobar en estat pur com en forma de sal sòdica, la qual es dissol fàcilment en aigua.
Es pot produir mitjançant la cloració del fenol en presència d'un catalitzador d'alumini o triclor de ferro i a una temperatura propera als 200 °C.
El PCP s'ha utilitzat com a herbicida, insecticida, fungicida i d'altres. Però el seu ús ha decaigut moltíssim degut a la seva alta toxicitat i la seva poca biodegradació.[2]
Referències
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pentaclorofenol
- ↑ «Consumer Factsheet on: Pentachlorophenol». United States Environmental Protection Agency, 28-11-2006. [Consulta: 26 febrer 2008].
- ↑ «Phenol Derivatives». Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry. Wiley-VCH [Weinheim], 2000. DOI: 10.1002/14356007.a19_313.