Vés al contingut

Pentax Auto 110

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula càmeraPentax Auto 110
Modifica el valor a Wikidata
MarcaPentax Modifica el valor a Wikidata
Tipuscàmera rèflex d'una òptica i càmera analògica Modifica el valor a Wikidata
Exposició, Obturador, Enregistrament
Obturadorobturador de pla focal Modifica el valor a Wikidata
Temps d'exposició1 (màxim)
1/751 (mínim) Modifica el valor a Wikidata
Pel·lícula fotogràfica16 mm Modifica el valor a Wikidata
Sensibilitat ISO100 (80-400) Modifica el valor a Wikidata
Característica
Font d'energiabateria elèctrica, LR44, G13 Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
Data de comercialització1978 Modifica el valor a Wikidata
Lloc de produccióJapó Modifica el valor a Wikidata

Les Pentax Auto 110 i Pentax Auto 110 Super són càmeres reflex fabricades per Asahi Pentax a partir de 1978, que utilitzen el cartutx de format 110 de Kodak.[1] Destacant per la seva petita mida, l’Auto 110 es va comercialitzar inicialment amb tres objectius intercanviables de diafragma 2.8: l'estàndard de 24 mm (equivalent a 48 mm), un gran angular de 18 mm (36 mm) i un teleobjectiu curt de 50 mm (100 mm). Més tard apareix un teleobjectiu de 70 mm (140 mm), un zoom de 20-40 mm (40-80 mm) i una versió de 18 mm.[2] A més, el fabricant independent de lents Soligor va produir un teleconvertidor 1,7x. El 1982 es va introduir el model Super.[2] El sistema de càmeres es va vendre fins al 1985. El sistema complet de vegades es coneix com el Pentax System 10, tot i que la majoria de les pròpies mencions de Pentax només utilitzen el nom de la càmera o Pentax-110.[3]

L'exposició era totalment automàtica sense cap configuració manual i les exposicions programades oscil·laven entre 1/750 segons a f/13,5 i 1 segon a f/2,8. Hi ha un llum d'advertència que indica que s'està utilitzant un temps d'exposició llarg, per així utilizar un trípode.[3]

A més de les lents, el que va fer d'aquest un sistema de càmera van ser tots els accessoris que incloïen filtres UV i skylight, jocs de lents de macro i parasols de goma juntament amb 2 flaixos diferents i un motor.[3]

La diferencia entre els dos models, és bàsicament que en la Super hi ha un temporitzador i mode bloqueig.

Referències[modifica]

  1. Burgett, Gannon. «Film Friday: Reviewing the Pentax Auto 110, a ‘subminiature’ camera system small enough to fit in your pocket» (en anglès). Dpreview.
  2. 2,0 2,1 «110 cameras: the rise and fall of little film format that made photography easy» (en anglès). Digital Camera World, 19-04-2021 [Consulta: 23 agost 2021].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Pentax Auto 110: The World's Smallest SLR!» (en anglès). Lomography.