Vés al contingut

Pepe Gálvez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPepe Gálvez
Imatge
Pepe Gálvez al Saló Internacional del Còmic de Barcelona de 2018. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 març 1950 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Fuentes Claras (província de Terol) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióautor de còmic, escriptor, guionista Modifica el valor a Wikidata
Premis
Instagram: pepegalvezmiguel Modifica el valor a Wikidata

Pepe Gálvez (Fuentes Claras, 20 de març de 1950) José Gálvez Miguel és un guionista, dibuixant, crític i teòric del món del còmic.[1][2]

Biografia

[modifica]
Pepe Gálvez amb Rubén Pellejero al Saló del Còmic de Barcelona (2018).

Des dels anys setanta ha exercit de guionista, crític i teòric del món del còmic.

Com a guionista ha treballat amb dibuixants com Arnal Ballester, Josep Maria Beroy, Joan Mundet, Javier Olivares o Rubén Pellejero. No obstant, els seus guions més coneguts pertanyen a les obres publicades amb col·laboració del dibuixant Alfons López, amb títols com per exemple Asesinato en la mezquita (1996), Color café (1998), Silencios: la juventud del Capitán Trueno (2006), Miguel Núñez: mil vidas más (2010) i les tires Expediente exprés (1998) i Segis (2001).

El 2010 fou proclamat guanyador del Premi Nacional de Còmic per l'obra Miguel Núñez: mil vidas más, premi compartit amb els dibuixants Alfons López i Joan Mundet.[3]

Com a teòric ha publicat el llibre Cómics: manual de instrucciones (Astiberri, 2016), en col·laboració amb Roberto Bergado, Antoni Guiral i Jesús Redondo. També ha contribuït amb un gran nombre de publicacions, com el diari Avui o les revistes, De la historieta, Dentro de la viñeta, Funnies, Krazy Comics, Peonza, Slumberland, U, Viñetas o Volumen.

És cofundador de diversos grups de traball, com per exemple Tanta Tinta, i col·laborador d'altres publicacions sobre còmic com la pàgina digital Tebeosfera.

Obra (selecció)

[modifica]

Amb dedicació artística

[modifica]
  • Fórum. Especial Salón del Cómic (Planeta DeAgostini), n.º 1 (1995)
  • Asesinato en la mezquita (SOS Racisme), n.º 1 (1996)
  • Color Café (Planeta DeAgostini), n.º 1-4 (1998)
  • Pasen y vean. La globalización (Icaria), n.º 1 (2002)
  • La peña de la precariedad contra los supersiniestros laborales (Acció Jove de CCOO), n.º 1 (2002)
  • Tenemos derechos (Fundació Pau i Solidaritat, de Comissions Obreres de Catalunya) n.º 1 (2005)
  • Salgariana (Semana Negra) (2005)
  • Color Café (Ponent) (2006)
  • Silencios (Ediciones B) n.º 1 (2006)
  • Nuestra Guerra Civil (Ariadna), n.º 1 (2006)
  • Expediente Exprés (CCOO). n.º 1 (2007)
  • 11-M. La novela gráfica (Panini) n.º 1 (2009)
  • Los olvidados (Semana Negra), n.º 1 (2010)
  • La frontera (Semana Negra) (2011)
  • Flechas blancas (Asociación de Amigos del Capitán Trueno), n.º 1 (2018)
  • Llegará el invierno (Navona), n.º 5 (2019)

Amb dedicació teòrica

[modifica]
  • Aventuras bizarras (Fórum), n.º 11 (1984)
  • Zero Comics (Garcés, autoeditor), n.º 10 (1984)
  • Barcelona en el Còmic (Ficomic), n.º 0 (1989)
  • Vietnam (Planeta DeAgostini), n.º 26 (1990)
  • Krazy Comics (Complot), n.º 1 (1990)
  • Un año de tebeos: 1993 (Glénat), n.º 0 (1994)
  • Impresiones de la isla (Camaleón), n.º 2 (1994)
  • Lorenzo Mattotti. Poeta en el color (Semana Negra), n.º 1 (1998)
  • El camino de América (Astiberri), n.º 0 (2002)
  • Flash-back volumen 2 (Flash-back), n.º 2 (2003)
  • Artículo 20 (Astiberri/Dolmen), n.º 1 (2003)
  • Colección Fernando Fernández (Glénat), n.º 1 (2004)
  • Egoístas, egocéntricos y exhibicionistas (Semana Negra), n.º 3 (2005)
  • Historias rotas (Semana Negra), n.º 0 (2006)
  • Nuestra Guerra Civil (Ariadna), n.º 1 (2006)
  • Irreverentes. Viñetas incómodas (Semana Negra), n.º 1 (2007)
  • De los superhéroes al manga: el lenguaje en los cómics (Centre d'Estudis i Recerques Social i Metropolitanes), n.º 1 (2008)
  • Del tebeo al manga. Una historia de los cómics (Panini), n.º 7 (2010)
  • 100 balas guía de lectura (Semana Negra) (2010)
  • Lectora (Facultat de Filologia, Universitat de Barcelona) n.º 15 (2011)
  • TBO (Salvat), n.º 8, 17 (2011)
  • Nuria Pompeya Sola davant la viñeta (Kairós) (2012)
  • Z. Zona Cómic (Zona Cómic), n.º 0 a 12 (2013)
  • Z. Zona Cómic vol. 2 (Laukatu), n.º 1, 2, 3 (2014)
  • Tentacles (Alpina), n.º 2, 3, 4 (2014)
  • Edmond Baudoin. Vargas y Baudoin. Mestizaje noir (Semana Negra), n.º 0 (2015)
  • Comics: manual de instrucciones (Astiberri), n.º 1 (2016)
  • Còmic Tecla (Biblioteca Central Tecla Sala), n.º 44 (2016)
  • Z (Laukatu) nº 56-64, 72, 74-77 (2017)
  • Memòria i vinyetes (Memorial Democràtic) (2018)

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Pepe Gálvez: En los guiones siempre plasmas tu forma de ver la sociedad» (en castellà). El Periódico de Aragón, 06-06-2019.
  2. ↑ «La novela negra señala las fallas por las que elementos como el racismo o la corrupción se cuelan en la sociedad» (en castellà). El Diario, 08-06-2019.
  3. ↑ Belmonte, Eva. El Mundo. La resistencia al franquismo en primera persona, Premio Nacional de Cómic de Cataluña (en castellà). El Mundo, 23 de febrer de 2011. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pepe_Gálvez&oldid=32152569»