Pepita Laguarda Batet
.jpg) (1936)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Josefa Laguarda Batet 1919 Barcelona (Restauració borbònica) |
| Mort | 1r setembre 1936 (16/17 anys) Grañén (Segona República Espanyola) |
| Residència | l'Hospitalet de Llobregat |
| Ideologia | Anarquisme, feminisme i republicanisme |
| Activitat | |
| Ocupació | infermera, sindicalista, soldada, activista |
| Membre de | |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | Segona República Espanyola |
| Conflicte | Guerra Civil espanyola Front d'Aragó |
| Família | |
| Cònjuge | Juan López Carvajal |
Pepita Laguarda Batet[1] (Barcelona, 1919 - Grañén, 1 de setembre de 1936) va ser una militant anarquista[2] catalana. Incorporada a les files llibertàries el 1936, sense haver complert la majoria d'edat, va morir a Osca als disset anys, lluitant contra les forces revoltades que controlaven la ciutat.[3]
Pepita Laguarda vivia al barri de Santa Eulàlia a l'Hospitalet de Llobregat, i es va incorporar a les files anarquistes contra l'opinió de la seva família. Així doncs, va haver d'escapar de casa per poder agafar les armes. Es va unir a la Columna Ascaso i va marxar cap al front d'Aragó.
Les cròniques de l'època la descriuen amb una personalitat entusiasta i valenta, que en tot moment va saber mantenir l'enteresa i presència d'ànim, fins i tot en el moment de la seva mort.
Al moment de ser ferida, a les 5 h del matí de l'1 de setembre, ja feia diverses hores que participava en el combat. Va ser traslladada primer a l'hospital de Vicién, on li van aplicar les primeres cures, i posteriorment a l'Hospital de Sang de Grañén, on va morir a les 9:30 h.
El seu company sentimental, Juan López Carvajal, qui s'havia allistat com a voluntari, va ser qui va escriure la carta notificant el decés a la premsa.[4][5]
Referències
[modifica]- ↑ «Laguarda Batet, Pepita (1919-1936)». [Consulta: 28 febrer 2017].
- ↑ «“Mujeres libres”, anarquistas y feministas» (en castellà). RojoyNegro.info. Arxivat de l'original el 2017-03-01. [Consulta: 28 febrer 2017].
- ↑ «Pepita Laguarda (1919-1936), la más joven miliciana muerta en combate» (en castellà). ElSaltoDiario.com. [Consulta: 4 setembre 2023].
- ↑ «Nuestras Heroinas» (PDF) (en castellà) p. 7. Solidaridad obrera, 13-09-1939. [Consulta: 1r març 2017].
- ↑ Las mujeres y los espacios fronterizos. Prensas Universitarias de Zaragoza. ISBN 9788477338871.