Vés al contingut

Perípatos

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Perípatos
Imatge
Dades
TipusCarretera i jaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaAtenes (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióAcròpolis d'Atenes Modifica el valor a Wikidata
Map
 37° 58′ 18″ N, 23° 43′ 43″ E / 37.9717°N,23.7286°E / 37.9717; 23.7286
La línia de punts representa el Perípatos. Comença en la Font Clepsidra (29), talla el Teatre de Dionís (23), continua entre l'Estoa d'Èumenes (21) i l'Asclepeion d'Atenes (22), va per darrere de l'Odèon d'Herodes Àtic i acaba a la Porta Beulé (del Propileu) (19)

El Perípatos (grec: περίπατος, 'passeig') és un antic camí que abraça l'Acropolis d'Atenes i travessa la Via Panatenaica al pendent nord. Connecta les coves santuaris de l'Acròpoli que estan intercalades al voltant del turó de l'Acròpoli. Una lectura de Tucídides 2.17, que estableix que les coves s'alçaren en d'una àrea en què estava prohibit construir o extraure pedra anomenada terra Pelàsgia, suggereix que el Perípatos segueix la línia de l'arcaic i ara desaparegut Mur dels pelasgs.[1]

Una inscripció en una pedra calcària de l'Acròpoli al pendent nord del turó és l'única evidència epigràfica del camí.[2] Es llegeix Longitud del Perípatos: cinc estadis i divuit peus.[3] Aquesta inscripció data del segle iv abans de la nostra era, tot i que és possible que el camí hagués estat buidat i usat si més no des del programa de l'edifici Pericleà, quan es crearen els santuaris de la cova.[4] Pausànias en el segle ii esmenta l'ús del camí per a examinar la Font Clepsidra i la Cova d'Apol·lo.[5]

Es van emprendre treballs per a restaurar el Perípatos que començaren l'any 1977.[6]

Notes[modifica]

  1. John K. Papadopoulos, The Archaic Wall of Athens: Reality or Myth?, Opuscula 1, 2008, p.43.
  2. IG II2 2639.
  3. [τ]οῦ περιπάτο περί οδος π(έντε) σ(τάδια) πόδες Δ𐅃ΙΙΙ. This is around 1100m. See O. Broneer, Excavations on the North Slope of the Acropolis, Hesperia, Vol. 2, Issue 3, 1933, pp. 347-9 for discussion of inscription and dating of the epigraphy.
  4. Friese, p.46.
  5. 1.28.4.
  6. International Meeting on the Restoration of the Erechtheum, UNESCO, 1977.

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • R. E. Wycherley, Les Pedres d'Atenes, 1978.
  • J. M. Campament. L'Arqueologia d'Atenes, 2001.
  • J. Travlos, diccionari Pictòric d'Atenes Antiga, 1970.
  • Weibke Fregís, En el Peripatos: Accessibilitat i Topografia del Acropolis Santuaris d'Arracada en Ascendents i descendint el Acropolis: Moviment en Religió atenesa, editat per Wiebke Fregís, Soren Handberg, Troels Myrup Kristensen, 2019.