Percleveïta-(La)
Percleveïta-(La) | |
---|---|
Fórmula química | La₂Si₂O₇ |
Localitat tipus | Mochalin Log, Kixtim, óblast de Txeliàbinsk, Rússia |
Classificació | |
Categoria | silicats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BC.35 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | tetragonal |
Estructura cristal·lina | a = 6,8482(3) Å; c = 24,8550(13) Å |
Grup puntual | 4 - piramidal |
Grup espacial | p41 |
Color | groc molt pàl·lid a incolor en fragments prims, a groc clar en agregats |
Exfoliació | imperfecta {001} |
Fractura | irregular, desigual |
Tenacitat | fràgil |
Duresa (Mohs) | 6 |
Lluïssor | grassa |
Color de la ratlla | blanc |
Densitat | 5,094 g/cm3 (calculada) |
Propietats òptiques | uniaxial (+) |
Índex de refracció | nω = 1,825(10) nε = 1,835(10) |
Birefringència | δ = 0,010 |
Pleocroisme | no pleocroica |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA2019-037 |
Any d'aprovació | 2019 |
Símbol | Pcv-La |
Referències | [1] |
La percleveïta-(La) és un mineral de la classe dels silicats.
Característiques
[modifica]La percleveïta-(La) és un silicat de fórmula química La₂Si₂O₇. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2019, sent publicada per primera vegada un any més tard. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions del Museu Mineralògic Fersmann, de l'Acadèmia de Ciències de Rússia, a Moscou (Rússia), amb el número de registre: 5362/1.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a Mochalin Log, a la localitat de Kixtim (óblast de Txeliàbinsk, Rússia), on es troba en forma de grans anèdrics aïllats, habitualment de fins a 0,2 × 0,4 mm, i molt rarament fins a 1 × 1 mm. Aquest indret és l'únic a tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral, tot i que l'any 2021 podria haver estat trobada a Brandlscharte, a la localitat de Kaprun (Estat de Salzburg, Àustria).[2]
Referències
[modifica]- ↑ «Percleveite-(La)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 gener 2022].
- ↑ Kolitsch, U., Schachinger, T., Auer, C. «Erste mineralogische Untersuchungen an den metamorphen mesozoischen Manganvorkommen der Brandlscharte südlich des Imbachhorns, Kapruner und Fuscher Tal, Salzburg: Nachweise von Alabandin, Cobaltit, Fluorit, Gersdorffit, Gold, Hübnerit, Molybdänit, Percleveit-(La)(?), Sonolith, Thorit, Tsumoit, Ullmannit, Uraninit, Vittinkiit, Zinkgruvanit und weiteren Mineralien». Neue Mineralfunde aus Österreich LXX, 2001, pàg. 187-276 [Consulta: 9 gener 2022].