Pere-Jordi Bassegoda i Musté
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 febrer 1892 Barcelona |
| Mort | 1988 (95/96 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte |
| Família | |
| Pare | Bonaventura Bassegoda i Amigó |
| Germans | Bonaventura Bassegoda i Musté |
Pere-Jordi Bassegoda i Musté (Barcelona, 7 de febrer de 1892 — Barcelona, 20 de setembre de 1988) fou un poeta i arquitecte barceloní.
Era fill de Bonaventura Bassegoda i Amigó i germà de Bonaventura Bassegoda i Musté, tots arquitectes. Estudià a l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona i obtingué el títol d'arquitecte l'any 1917. Succeí el seu pare en el càrrec d'arquitecte municipal del Masnou. Com a arquitecte fou especialista en arquitectura legal.[1] Després de treballar més de 35 anys com a arquitecte municipal del Masnou es va jubilar l'any 1962.[2]
Com a poeta fou premiat als Jocs Florals (1912) i en altres certàmens (1911, 1918). La seva poesia, d'inspiració modernista, fou publicada a la col·lecció “Lectura Popular”. Les seves obres més destaques són Roses místiques (1974) i Les cançons del meu molí (1976). També deixà publicacions sobre la marina del Masnou i sobre les Ordinacions d'En Santacília.[3] Traduí també Lieder (cançons de concert) al català en format per a cantar, activitat generalitzada pel seu coetani Joaquim Pena.[4]
Es va casar amb Anna Hombravella i Millet i va tenir dos fills: Anna i Pere-Jordi.[5]
El fons documental de Pere-Jordi Bassegoda i Musté es troba a l'Arxiu Municipal del Masnou.[6]
Referències
[modifica]
- ↑ BASSEGODA I NONELL, Joan. "Pere Jordi Bassegoda i Musté". Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. 2002: Vol. 16, Pàgs. 289-301
- ↑ «Jubilación del arquitecto municipal». Masnou: boletín informativo municipal, 3-1962.
- ↑ «Pere-Jordi Bassegoda i Musté». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Parron i Conus, Salvador «Les traduccions liederístiques de Joaquim Pena: inventari i anàlisi de la repercussió cultural i musical». Revista Catalana de Musicologia, XIII, 2020, pàg. 202-210.
- ↑ Pagès, Jordi «La dinamització de les terres de marina durant el segle xviii, a través dels cabalers: la família Hombravella del Masnou». La Roca de Xeix, 18-20, 11-1999, pàg. 98.
- ↑ «Arxiu Municipal del Masnou». Ajuntament del Masnou. Arxivat de l'original el 6 de setembre 2018. [Consulta: 6 maig 2016].