Pere Pavia
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 gener 1927  Melilla (Espanya) |
| Mort | 18 març 2020 (93 anys) Mallorca (Balears) |
| Residència | Mallorca |
| Activitat | |
| Ocupació | artista |
Pere Martínez Pavia, dit «Pavia» (Melilla 1927- Palma, 2020)[1] és un artista eclèctic i polivalent en tots els camps de l'art que ha tocat: escultura, il·lustració, dibuix, pintura, dramatúrgia, creador de peses de papiroflèxia, fotògraf…[2][3] hi ha vàries escultures i gravats seus als carrers i carreteres de Mallorca.[4]
Activitat
[modifica]Fou un dels darrers artistes formats dins un taller. Als 20 anys ja s'establí com artista amb el seu estudi. De caràcter inquiet, la seva obra va evolucionar amb ell fins al seu darrer ale. Des des del treball més realista de la primera joventut, al d'una mena de classicisme sensual, de tall cubista emmarcat dins de la modernitat més europea, que contrastava però, amb l'academicisme de la Mallorca devota d'un règim que es negava a obrir-se a l'abstracció, mostrant el seu pavor per a poder apreciar la bellesa en la nuesa del cos humà, fins a l'esquematització total de la seva obra d'escultor madur, que sàviament va saber adaptar amb diversos materials, tant a les noves sensibilitats artístiques del nou segle, com a les seves afeblides forces físiques.
Els relleus de la façana de La Porciúncula, i de diversos edificis de Jaume III i altres carrers de l'eixample de Palma, foren fruit de la seva col·laboració amb l'arquitecte Josep Ferragut Pou,[5] li agradava veure la seva obra al carrers, ja que el seu art sempre el va entendre com un art pel poble, més que per una petita elit burgesa.
Després de passar per Arts aplicades i Oficis artístics de Palma i El Circulo de Bellas Artes de Madrid, es va dedicar a passejar-se pels jardins de l'asil de la misericòrdia i del, a les hores, barri xino de Palma, amb el seu amic i gran mestre el pintor Pep Bover, època a on es va començar a relacionar amb la intel·lectualitat mallorquina transgressora per reivindicar l'expressió de les seves creacions literàries en català, llengua prohibida pel règim de Franco, però que clamava per la seva supervivència com a llengua de primer ordre, com li corresponia per a ser la llengua pròpia d'aquestes illes. Entre Pavia i diferents poetes van sorgir diverses col·laboracions i amistats profundes com la mantinguda amb en Guillem d'Efak, en Jaume Vidal o en Josep Ma Llompart, aquest darrer va fer de "comare" entre ell i la llibretera de Llibres Mallorca na Cisca Moll Marquès (1934-2018) –filla del filòleg menorquí Francesc de Borja Moll.[6] amb qui va tenir dos fills i dues filles que els van dar una neta i un net, a les darreries de les seves vides. El seu matrimoni, va arribar a les noces d'Or essent la parella d'estimats més coneguda de tot Can Amunt, per les seves llargues passejades i la bonhomia que encomanaven. Per l'editorial del seu sogre i per l'OCB es va destapar el Pavia il·lustrador de tantes portades de can Moll i pòsters de lluita contra el règim com el recordat: No siguis ase! o el del cos decapitat i el seu: Alerta que hi ficau! (referint-se al cervell) Així també fou l'autor del detall escultòric de la tomba del filòleg i la seva dona, inspirat amb l'esbart d'ocells en que cada primavera es recreava de camí a la seva feina de docent al Col·legi Lluís Vives.
Albert Boadella va oferir a Pavia una sortida professional amb un tomb artístic, que li permetia crear la seva obra, sense haver d'estar fermat als encàrrecs ni als gust de la clientela. Va estar amb la galeria Danús i va ser artista, (tota la vida) de la galeria Pelaries. El 1961 va realitzar a Sóller el «monument a les valentes dones», a l'ocasió del quart centenari de la batalla de 1561 contra una coalició de corsaris algerians, en honor de les germanes Francesca i Catalina Casesnoves, les «Valentes Dones» de Can Tamany que van tenir un paper important en la victòria.[7]
Obra
[modifica]Des del primer premi 31 de Desembre de l'OCB, la seva escultura de les quatre barres entrellaçades, son l'obsequi per a els guardonats. El Parlament de les Illes Balears va adquirir la seva obra Mediterrània.[8]
A Ciutadella va guanyar el premi «Pintor Torrent» i la seva escultura llueix tant davant l'escola que du el nom d'aquest insigne pintor Menorquí, com amb una rèplica a l'entrada al Parlament de les Illes Balears. El 2014 va donar l'obra Monument a Torrent al parlament Balear.[9]
El 2005 va ser homenejat amb la gran retrospectiva d'escultura al Palau Solleric[10] i al 2015 amb la intima retrospectiva de dibuixos, a la capella de la Misericòrdia.[11]
Referències
[modifica]- ↑ «Mor l'artista Pere Pavia». Ara Balears, 18-03-2020. [Consulta: 18 març 2020].
- ↑ Pericàs, Iolanda «Pavía mostra tota la simplicitat de la seva obra a la sala Pelaires». dBalears, 22-02-2002. Arxivat de l'original el 2019-08-27 [Consulta: 27 agost 2019].
- ↑ «'La Parella', premiada en Palma.» (en castellà). El País, 28-05-1982. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «Pere Pavía presenta su obra en La Misericòrdia» (en castellà). Última Hora, 23-05-2015. Arxivat de l'original el 2019-08-27 [Consulta: 27 agost 2019].
- ↑ «Personajes» (en anglès, castellà). Vida y muerte de un arquitecto. [Consulta: 27 agost 2019].
- ↑ Planas, Eugènia «Pere Pavía presenta su obra en La Misericòrdia» (en castellà). El Periódico de Ibiza, 23-05-2015.
- ↑ Valero, Gaspar «Ruta del corsarisme a Sóller». dBalears, 19-03-2011. Arxivat de l'original el 28 d’agost 2019 [Consulta: 28 d’agost 2019].
- ↑ Munar, Jaume. «El patrimoni històric i artístic del Parlament de les Illes Balears». Parlament de les Illes Balears, 01-06-2019. [Consulta: 28 agost 2019].
- ↑ «El escultor Pere Pavía dona una obra al Parlament». Diario de Mallorca, 26-11-2014.
- ↑ Pavia & Artigues, 2005.
- ↑ «La capella de la Misericòrdia acull l'exposició «Pere Pavia: dibuixos, relleus i escultures», que es podrà visitar fins al 6 de juny». Consell de Mallorca - Departament de Cultura, Patrimoni i Esports, 14-05-2015.[Enllaç no actiu]
Bibliografia
[modifica]- Martínez Pavia, Pere; Artigues, Maria Antònia. Pere Pavia: antològica. Palma: Casal Solleric de Palma & Fundación Cultural CAM, 2005.