Josep Ferragut Pou
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1912  Palma (Mallorca) |
| Mort | 1968 (55/56 anys) |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte |
| Obra | |
Obres destacables | |
Josep Ferragut Pou (1912, Palma, Mallorca - 26 de febrer de 1968) fou un arquitecte mallorquí. La seva obra evolucionà des d'un tradicionalisme local cap a un estil més modern, caracteritzat per la introducció del formigó armat a les Balears.[1]
Ferragut estudià a la Universitat de Barcelona i es llicencià el 1942. Projectà i construí el col·legi de Sant Francesc d'Assís (1947-48). Fou col·laborador de l'arquitecte Gabriel Alomar i Esteve en la reforma de Palma (Pla Alomar), del 1950, que dona lloc a la construcció de part dels edificis del carrer Jaume III amb estil tradicionalista de postguerra. Entre 1955 i 1962 projectà i construí l'església de Sant Alonso Rodríguez.
Fou arquitecte municipal de Pollença. Realitzà el poblat de treballadors de la central tèrmica de Gas i Electricitat (GESA) al Port d'Alcúdia el 1957 i les urbanitzacions des Mal Pas, el 1964, i des Barcarets, el 1966.[1] El 1963 projectà l'edifici d'oficines de GESA a Palma, que fou una revolució dins l'arquitectura balear, degut a la introducció d'un nou concepte de funcionalitat.[2] Entre 1965 i 1968 projectà i construí l'església de Nostra Senyora dels Àngels de la Porciúncula.[1]
A més, també fou fotògraf i cineasta aficionat.
L'any 2018 s'estrenà un documental sobre la mort de l'arquitecte, Vida i mort d'un arquitecte, de Miguel Eek. Tot i que la primera hipòtesi fou que morí assassinat per dos delinqüents comuns,[3] el cas no es va resoldre definitivament i els motius del seu assassinat no han estat determinats.[4]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 5. Palma: Promomallorca, p. 254. ISBN 84-8661702-2.
- ↑ Fundación Documentación y Conservación de la Arquitectura y el Urbanismo del Movimiento Moderno
- ↑ Detención de los supuestos autores del asesinato de un arquitecto mallorquín. Diario ABC
- ↑ Manresa, Andreu «Una muerte de novela» (en castellà). EL PAÍS, 14-07-2015.
Bibliografia i enllaços externs
[modifica]- BROTONS CAPÓ, Magdalena Maria (2020). "Palma is "Booming": el documental Ciudad de Mallorca (1960) de José Ferragut". Estudios Turísticos, n.220, p. 133-164.
- FERRAGUT CANALS, José (coord.) (2015). El arquitecto José Ferragut Pou. Palma: José J. de Olañeta.
- FERRER FORÉS, Jaime J. (2018). "El legado moderno de José Ferragut Pou en Mallorca". REIA. Revista Europea de Investigación en Arquitectura, n.14, p. 75-92.
- José Ferragut Pou (Blog sobre l'arquitecte editat per la família)
- SEBASTIÁN SEBASTIÁN, María (2022). "¿Internacional o local? ¿Modernidad o eclecticismo? José Ferragut Pou y el espacio turístico". Temporánea. Revista de Historia de la Arquitectura, n.3, p.128-151.