Pere Barrera i Vilar
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1736 Prada (Conflent) |
Mort | 1812 (75/76 anys) valor desconegut |
Activitat | |
Ocupació | metge, botànic |
Pere Barrera i Vilar (Prada, Conflent, 1736 - ?, 1812) va ser un metge i botànic nord-català.[1][2]
Es doctorà en medicina a Tolosa.[1] Establert a Mont-Lluís, fou metge militar, servint com a tal a l'Armée des Pyrénées Orientales.[3] Es concertà amb Josep Bartomeu Francesc Carrera (1740-1803) per a redactar una topografia botànica del Rosselló la part pirinenca de la qual corresponia a Barrera i la de la plana i el litoral, a Carrera. Després de la mort de Carrera el 1803, i la frustració del projecte, Barrera passà a col·laborar amb el tolosà Philippe Picot de Lapeyrouse (1744-1818), el qual publicà nombroses dades obtingudes per Barrera sense esmentar-lo, tant a la seva monografia de les saxífragues dels Pirineus (1801) com a la seva «Histoire abregée des plantes des Pyrénées» (1813).[2]
És autor de Mémoire analytique et pratique sur les eaux minérales du Vernet (1797) i de Flore topographique et méthodique des Pyrénées Orientales, continuada pel seu nebot Climent de Barrera. Confeccionà un herbari de plantes rosselloneses.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Pere Barrera i Vilar». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 Camarasa, Josep M. «Aspectes històrics dels estudis florístics als Països Catalans: Els avenços en el coneixement florístic de la Catalunya Nord fins a la Revolució Francesa». Història natural dels Països Catalans [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ Sales, Núria «La llengua dels documents baronials. Un cop d'ull a papers rossellonesos de l'arxiu del marquès d'Alfarràs (c.1660-1860)». Estudi General 21. Revista de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona, 2001, pàg. 261-281 [Consulta: 21 abril 2020].