Pere Brocà i Casanovas
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 de juny de 1794 Barcelona |
| Mort | 22 de setembre de 1838 L'Havana |
| Activitat | |
| Ocupació | clarinetista, flautista, oboista, Cornist  |
Pere Brocà i Casanovas (Barcelona, 26 de juny de 1794 - L'Havana, 22 de setembre de 1838), pertany a la família d’instrumentistes formada per Pere, Domingo i Ramón, germans i Enrique i Enrique Alejandro, fills de Domingo.[1]
Aquest músic, destacat intèrpret de clarinet, oboè, corn anglès i flauta, inicià la seva formació a Conca abans de traslladar-se a Madrid. L'any 1808, va ser designat clarinet principal del batalló de caçadors de Zafra i va exercir com a músic militar en diversos regiments fins al 1816, quan aconseguí per oposició les places de clarinetista a la Real Capilla i al Real Cuerpo de Guardias Alabarderos.[1]A partir de 1818, compaginà aquestes funcions amb el càrrec de primer oboè al Teatro del Príncipe. El 1824, va ser nomenat clarinet de la Real Cámara.[1]
Quan es va inaugurar el Real Conservatorio de Madrid el 1831, fou designat professor d’oboè i corn anglès, malgrat que no estava inicialment previst al projecte fundacional de 1829. No obstant això, en 1834 fou apartat de la música reial per motius polítics, tot i que l’any següent va ser restituït en el càrrec. El 1836, a conseqüència del seu suport al general Quesada durant uns disturbis que acabaren amb la seva mort, decidí abandonar Espanya.[1] Va sol·licitar una llicència temporal a la reina i es traslladà a L’Havana, on va treballar com a músic major de la brigada d’artilleria i primer clarinet de l’òpera fins al final de la seva vida.[1]