Vés al contingut

Pere Claver Palau i Ferrer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPere Claver Palau i Ferrer
Biografia
Naixement1881 Modifica el valor a Wikidata
Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès) Modifica el valor a Wikidata
Mort1956 Modifica el valor a Wikidata (74/75 anys)
Palma (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbotànic, farmacèutic Modifica el valor a Wikidata
Obra
Abrev. botànicaP.Palau Modifica el valor a Wikidata

IPNI: 7265-1


Pere Claver Palau i Ferrer (Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès, 1881 — Palma, Mallorca, 1956) fou un farmacèutic i botànic català que estudià la flora de les Illes Balears.

Palau es llicencià en farmàcia a la Universitat de Barcelona i exercí com a apotecari a Tiana (Barcelona). Fou membre de la Institució Catalana d’Història Natural. El 1945, amb seixanta-quatre anys, es mudà a Mallorca i fou un dels fundadors de la Societat d’Història Natural de les Balears. A partir de 1946 realitzà una tasca important d’exploració botànica i herborització de les Illes Balears, principalment a Mallorca i Cabrera, però també prospectà les Pitiüses, principalment entre 1949 i 1950. Portà a terme aquesta tasca fins a una avançada edat, malgrat la important sordesa que patia. Fou autor d’una vintena d’articles científics, dels quals setze tracten sobre plantes de les Balears i hi descriu en algun cas espècies endèmiques acceptades els primers anys del segle XXI, com ara Allium antonii-bolosii. L’any 1953 realitzà la segona campanya florística, per encàrrec de l'Institut d’Estudis Eivissencs (IEE) i, com a mostra d’agraïment, una variant d'endemisme fou batejada com a variant pugetii (Ranunculus monspeliacus var. pugetii), en honor de Cèsar Puget (1902-1981), alcalde d’Eivissa i president nat de l’IEE.[1] Entre les seves publicacions destaquen Les plantes medicinals baleàriques (1954, reeditat el 1981 i el 1983) i, pòstumament, Catàleg de la flòrula de l’illa de Cabrera i dels illots que l'envolten (1976).[2]

Digitalis minor var. palaui

Com a mostra de reconeixement per part d’altres botànics, petites variants d’endemismes baleàrics han estat descrites amb l'epítet palaui (Cerastium diffusum var. palaui, Digitalis minor var. palaui, Rosmarinus officinalis var. palaui).[1]

Espècies descrites

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera». [Consulta: 12 gener 2021].
  2. «Pere Claver Palau i Ferrer | enciclopèdia.cat». [Consulta: 12 gener 2021].
  3. «Palau, Pedro | International Plant Names Index». [Consulta: 12 gener 2021].