Vés al contingut

Pere Comellas i Casanova

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPere Comellas i Casanova
Biografia
Naixement1965 Modifica el valor a Wikidata (58/59 anys)
Cal Rosal (Berguedà) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona - doctorat (2001–2005)
Universitat de Barcelona (1991–1997) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciólingüista, assagista, professor d'universitat, traductor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata

Pere Comellas i Casanova (Cal Rosal, 1965) és un lingüista, professor, traductor i escriptor català.

Comellas va formar-se en biblioteconomia i documentació i en filologia portuguesa.[1] És professor a la Universitat de Barcelona, on ha impartit classes d'estudis portuguesos, de gallecs, de traducció i literatura comparada, i d'antropologia lingüística. A la UB és membre del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades i del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació.[2]

Com a traductor, ha portat al català obres de rellevants autors de la lusofonia: Mia Couto, José Eduardo Agualusa, José Maria Eça de Queiroz, Martha Batalha o Dulce Maria Cardoso. També ha traduït textos del gallec i del francès.[2][3]

Ha publicat llibres sobre lingüística, com Contra l’imperialisme lingüístic (2006); Els colors de la neu: les llengües, les persones i el món, amb M. Carme Junyent (2021), o Portuguès per a catalanoparlants (2022).[4][5] També ha publicat un llibre il·lustrat de literatura infantil, Ens ha tocat la loteria! (2012).[5]

Premis

[modifica]

L'any 2005 va guanyar el V Premi de Traducció Giovanni Pontiero, per la novel·la Chiquinho, del capverdià Baltasar Lopes. El 2017 va ser novament guardonat, per La confessió de la lleona, de Mia Couto, i es va convertir en el primer traductor a obtenir el premi per segon cop.[1] L'any 2018 va aconseguir el premi PEN amb l'obra d'Agualusa Teoria general de l'oblit.[6]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Pere Comellas: 'Parlar català és la nostra aportació a la diversitat lingüística'». Vilaweb, 24-03-2019. Arxivat de l'original el 2023-03-13. [Consulta: 13 març 2023].
  2. 2,0 2,1 «Pere Comellas». CCCB. Arxivat de l'original el 2023-03-13. [Consulta: 13 març 2023].
  3. «Pere Comellas Casanova». Visat, 01-12-2019. Arxivat de l'original el 2023-03-13. [Consulta: 13 març 2023].
  4. «La masquefina Carme Junyent i el professor Pere Comellas publiquen ‘Els colors de la neu’». La Bústia, 02-03-2021. Arxivat de l'original el 2023-03-13. [Consulta: 13 març 2023].
  5. 5,0 5,1 «Pere Comellas - Biografía y mejores libros» (en castellà). La Vanguardia, 08-02-2023. Arxivat de l'original el 2023-03-13. [Consulta: 13 març 2023].
  6. «Pere Comellas s'emporta el 4t Premi PEN Català de Traducció». Barcelona Cultura. Ajuntament de Barcelona, 27-09-2019. Arxivat de l'original el 2023-03-13. [Consulta: 13 març 2023].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]