Pere Cort Martí
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XIX  Reus (Baix Camp) |
| Mort | segle XIX Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | metge |
Pere Cort Martí (Reus, inicis del segle xix - Madrid, finals del segle XIX) va ser un metge ortopedista català.
Educat de petit en un col·legi franciscà perquè ingressés en l'orde, abandonà els estudis per no sentir-s'hi a gust i marxà a Madrid amb dotze anys. Per l'anunci d'un diari trobà feina en una casa aristocràtica per acompanyar els fills a l'escola i donar classes de repàs de lectura i escriptura. Aquesta casa era freqüentada pel doctor Pere Castelló, metge de cambra de Ferran VII, que va veure que el noi tenia intel·ligència i se l'emportà perquè estudiés medicina. Acabà la carrera a la Universitat de Madrid i s'especialitzà a buscar la manera de solucionar els problemes físics mitjançant procediments mecànics i guanyant un alt prestigi en el camp de l'ortopèdia. Isabel II el nomenà director d'un centre ortopèdic que pensava obrir a Madrid, centre que no va arribar a fer-se realitat, però treballà a l'Hospital de Beneficència de la capital de l'estat.[1]
Va promocionar els seus aparells a Lisboa, i a alguns països europeus com Portugal i Anglaterra. Junt amb els seus escrits, els seus avenços en ortopèdia van ser reconeguts a tot Europa. El seu treball i les seves aportacions van ser fruit de la constància, tot i que treballava individualment, tal com feia la generació de científics espanyols, poc organitzats, però molt innovadors.[2] Fora del camp de l'ortopèdia va inventar altres aparells, com ara panys de seguretat de diversos estils.
Va publicar Progresos de la ortopedia española, por el profesor e inventor de la ortopedia española Don Pedro Cort y Martí. Sevilla: Imprenta de Manuel Padilla Salvador, 1865 i Tratado práctico de la nueva ortopedia mecànica por su fundador D. Pedro Cort y Martí. Madrid: Impr. de Enrique Teodoro, 1883[3]
Referències
[modifica]- ↑ Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1991, p. 202-203.
- ↑ Garés García, Ana M. La introducción y evolución en España del tratamiento fisioterápico de la escoliosis(1913-2010). Tesis doctoral. València: Universitat de València, 2011, p. 127. ISBN 9788437082202.
- ↑ «CCUC. Pere Cort i Martí». [Consulta: 26-VI-2014].