Pere Farreras i Sampera
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 agost 1876  el Masnou (Maresme) |
| Mort | 5 juny 1955 (78 anys) Barcelona |
| President Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona, 1928 | |
| 1930 | |
| Activitat | |
| Ocupació | veterinari, metge militar |
| Família | |
| Fills | Elvira Farreras i Valentí, Pere Farreras i Valentí |
| Germans | Josep Farreras i Sampera |
Pere Farreras i Sampera (el Masnou, 11 d'agost de 1876 - Barcelona, 5 de juny de 1955) fou un veterinari i metge militar català.[1][2]
Biografia
[modifica]Fill del manescal Francesc Farreras i Mont-ras i d'Anna Sampera i Sampera. Es casà amb Elvira Valentí i Camp, germana del sociòleg Santiago Valentí i Camp. Va ser pare del també metge Pere Farreras i Valentí, de l'escriptora Elvira Farreras i Valentí i del promotor cultural Francesc Farreras i Valentí.
Estudià simultàniament veterinària i medicina a Saragossa i ingressà en acabar-les al Cos de Sanitat Militar el 1900. Juntament amb el seu germastre Josep Farreras i Sampera, també veterinari, fundà l'any 1906 la Revista Pasteur, després anomenada Revista Veterinaria de España.[3]
Traduí i publicà les obres veterinàries estrangeres més importants a la Biblioteca Veterinaria d'España (fundada el 1912)[4] De 1928 a 1930 fou president del Col·legi de Veterinaris de Barcelona, el 1929 fou ponent i integrant del comitè organitzador del primer congrés veterinari espanyol. Va ser acadèmic corresponsal de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona. Fou autor de nombrosos treballs científics de veterinària.[1][2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Pedro Farreras y Sampera». DB-e. Real Academia de la Historia].
- ↑ 2,0 2,1 «Pere Farreras i Sampera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Madariaga de la Campa. «José Farreras Sampera». A: Semblanzas veterinarias. Volumen 2, 1978, p. 113-114.
- ↑ Hutyra, Franz; Marek, Josef. Patología y terapéutica especiales de los animales domésticos.
Bibliografia
[modifica]- Muray, Joan «Els Farreras, de ferrers i manescals a catedràtics i metges erudits». Gent del Masnou, núm. 179, 3-2002.