Pere Grases i Gonzàlez

Pere Grases i Gonzàlez

Biografia
Naixement	17 setembre 1909 Vilafranca del Penedès (Alt Penedès)
Mort	15 agost 2004 (94 anys) Caracas (Veneçuela)
Formació	Universitat de Barcelona Universitat Central
Activitat
Ocupació	crític literari, historiador, escriptor, professor d'universitat, filòsof, filòleg
Ocupador	Universitat Autònoma de Barcelona Universitat Central de Veneçuela Universitat Catòlica Andrés Bello Instituto Pedagógico Nacional (en) Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya Universidad Metropolitana
Premis
(1993)  Premi Nacional de Literatura de Veneçuela (6 maig 1983)  doctor honoris causa per la Universitat de Miami (1982)  Creu de Sant Jordi (1981)  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica (1969)  Orde Francisco de Miranda (1968)  Comanador de l'Orde El Sol del Perú  doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona

Pere Grases i Gonzàlez (Vilafranca del Penedès, 17 de setembre de 1909 - Caracas, 15 d'agost de 2004) fou un escriptor i filòsof català.

Biografia

Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona el 1931. Col·laborà a Acció i Gaseta de Vilafranca, de la qual fou codirector, i un dels fundadors de la revista catalana d'avantguarda Hèlix. El 1932 fou catedràtic de literatura a l'Institut Escola del Parc de la Ciutadella i professor de llengua àrab a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Exercí també com a advocat i, des de la proclamació de la Segona República Espanyola, fou secretari de l'alcalde de Barcelona Carles Pi i Sunyer. En començar la guerra civil espanyola ajudà a salvar molts persones. El 1936 s'exilià a França i el 1937 s'establí a Caracas (Veneçuela), on fou professor de l'Instituto Pedagógico Nacional fins al 1946, i catedràtic i fundador de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Central de Veneçuela.

Va estudiar i revaloritzar figures com Andrés Bello o Simón Bolívar, i publicà nombrosos treballs i monografies, així com nombrosos estudis sobre la història del periodisme, de la impremta i de la bibliografia veneçolanes. Paral·lelament, col·laborà activament en les tasques del Centre Català de Caracas. El 1976 donà la seva biblioteca particular (uns 65 000 volums) a la Universitat Metropolitana de Caracas, que construí un edifici que porta el seu nom.

Ha format part de nombroses institucions acadèmiques americanes i europees i rebé nombrosos honors i condecoracions, entre els quals el títol de doctor honoris causa de les universitats de Mérida, Santigo de Xile, San Marcos de Lima, Coral Gables de Miami i Barcelona. L'Amherst College de Massachusetts creà el 1982 el Pedro Grases Prize per a estudiants de llengua i cultura hispàniques.

El 1992 formà part de la Comissió Amèrica i Catalunya, des d'on impulsà el Diccionari dels Catalans d'Amèrica (1992) amb Prócoro Hernández i Albert Manent. Sempre mantingué un contacte permanent amb Catalunya, on hi desenvolupà una prolífica tasca cultural mitjançant conferències, publicacions, animació i promoció d'estudis de temàtica catalana. Per aquest motiu el 1982 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Obres

• Andrés Bello, el primer humanista de América (1957)
• Estudios bibliográficos (1961)
• Hores de joventut i maduresa (1975)
• Fèlix Cardona i Puig. Mite i realitat al cor d'Amèrica del Sud Arxivat 2015-11-24 a Wayback Machine. (1982)