Vés al contingut

Pere I Ferrandis d'Híxar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPere I Ferrandis d'Híxar
Nom original(es) Pedro Fernández de Híjar Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1245 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mort1299 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (53/54 anys)
Baró d'Híxar senyoria d'Híxar
Lloctinent general de Valencia
Almirall de l'Armada Reial del senyor rei d'Aragó
Cavaller de l'orde del Sant Sepulcre
Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolBaró d'Híxar
Senyor Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa d'Híxar Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMarquesa Gil de Rada (1274–)
Teresa Gombau d'Entença (1268–) Modifica el valor a Wikidata
FillsPere II Ferrandis d'Híxar i de Navarra
 () Marquesa Gil de Rada Modifica el valor a Wikidata
ParesJaume el Conqueridor Modifica el valor a Wikidata  i Berenguera Ferrandis Modifica el valor a Wikidata

Pere I Ferrandis d'Híxar o Pere Ferrandis (Aragó, vers 1245/1249 - ?, 1299), cavaller de l'orde de Sant Joan, primer baró d'Híxar i de Bunyol, almirall d'Aragó i Lloctinent del Regne de València.

Antecedents familiars

[modifica]

Fill il·legítim del rei Jaume I i de Berenguera Ferrandis, el seu pare li concedí la baronia de Bunyol.

A través del seu casament amb Teresa Gombau d'Entença, rebé la baronia d'Híxar, no directament, sinó gràcies a la intervenció del seu pare, ja que Elvira de Luèsia havia perdut temps abans la senyoria d'Híxar en uns plets amb Ximèn d'Urrea i d'Híxar. El senyoriu passà a les mans del monarca Jaume I que el donà al seu fill Pere elevant-lo a baró d'Híxar.

El 1269 va participar en la frustrada Croada de Jaume I a Terra Santa el 1269, sent dels pocs que va arribar a Sant Joan d'Acre, amb el seu germà Ferran Sanxis de Castre, també fill natural del rei, i Galceran de Pinós i altres cavallers catalans i aragonesos, després que una tempesta dispersés l'estol. L'arribada dels reforços cristians va ser resposta pel soldà Bàybars I amb un atac sobre Acre que va causar moltes baixes en els croats.[1] El rei va haver de renunciar a aquesta nova empresa, que va continuar el príncep Eduard d'Anglaterra.

En el 1273 estigué a Múrcia lluitant contra els moros de Granada.

Núpcies i descendents

[modifica]

Es casà en primeres núpcies amb Teresa Gombau i d'Entença, de la que no tingué descendència, però de la que adquirí la baronia d'Híxar gràcies a la intervenció del seu pare el rei Jaume I. Teresa Gombau era filla d'en Gombau d'Entença, senyor de Torís, i d'Elvira de Luèsia, filla del senyor d'Híxar Miquel de Luèsia.

En segones núpcies es casa amb Marquesa de Navarra o Gil de Rada, filla il·legítima d'en Teobald I de Navarra, rei del Regne de Navarra, amb Marquesa Gil de Rada. Tingueren almenys un fill:

Gràcies a aquesta unió, se li afegí al seu escut les armes de Navarra.

Escut de la família d'Híxar.

Referències

[modifica]
  1. (anglès) Christopher Marshall, Warfare in the Latin East, 1192-1291, p.28