Vés al contingut

Pere Llosas i Badia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPere Llosas i Badia

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 maig 1870 Modifica el valor a Wikidata
Olot (Garrotxa) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 novembre 1955 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Olot (Garrotxa) Modifica el valor a Wikidata
Governador civil de la província de Balears
1930 – 1930
Governador civil de la província de la Corunya
1925 – 1926
President de la Diputació de Girona
20 gener 1924 – 5 maig 1925
Governador civil de la província de Balears
1921 – 1922
Diputat al Congrés dels Diputats
6 maig 1907 – 10 gener 1918
← Francesc Albó i MartíFrancesc Fàbregas i Mas →
Circumscripció electoral: Districte electoral d'Olot
Diputat provincial de Girona
1903 – 1907
Regidor de l'Ajuntament d'Olot
1897 – 1901 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, banquer, periodista, empresari, historiador Modifica el valor a Wikidata
PartitComunió Tradicionalista
Solidaritat Catalana Modifica el valor a Wikidata

Pere Llosas i Badia (Olot, 12 de maig de 1870 - 28 de novembre de 1955), fou un banquer i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la Restauració borbònica.

Biografia

[modifica]

El seu pare i el seu oncle eren comerciants de teixits. La seva mare, Rosa Badia i Trull, era natural de Sallent.[1] El 1890 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona. El 1895 constitueix el banc Llosas, Escubós i Puigmitjà, que el 1920 comença una fusió amb el Banco Hispano Americano. Es va casar amb Anna Serrat-Calvó a Olot el 1893 i van tenir sis fills.[1]

Fou regidor de l'Ajuntament d'Olot del 1897 al 1901, i diputat de la diputació de Girona de 1903 a 1907. Membre del Cercle Tradicionalista d'Olot i militant de la Comunió Tradicionalista, fou diputat a les Corts espanyoles el 1907 (dins les llistes de la Solidaritat Catalana), el 1910, el 1914 i el 1916. En 1917 va dimitir arran que el seu partit no va acceptar la seva participació en l'Assemblea de Parlamentaris.

Tot i que durant molts anys s'oposà al règim de la Restauració, l'any 1921 va acceptar el nomenament de governador civil de les Illes Balears, la qual cosa va sorprendre a molts tradicionalistes catalans.[2] Va exercir aquest càrrec del 29 d'octubre de 1921 a l'11 d'abril de 1922. Durant la dictadura de Primo de Rivera, el 20 de gener de 1924 fou nomenat president de la Diputació de Girona i conseller de la Mancomunitat de Catalunya.[3] Ocuparia el càrrec fins al 5 de maig de 1925. També fou governador civil de la Corunya el 1925-1926. L'any 1926 fou novament governador de les Illes. Durant la Segona República Espanyola es va mantenir apartat de la política. Tot i que va veure amb bons ulls el cop d'estat del 18 de juliol de 1936, no hi participà activament.[1] Una part del seu fons documental es conserva a l'Arxiu Comarcal de la Garrotxa.

Obra

[modifica]
  • Verdader concepte de la democràcia cristiana (1902).

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 Llosas, Núria Moret i «El llegat documental de Pere Llosas i Badia». Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca, 1994, pàg. 51–68. ISSN: 2385-4944.
  2. «Comentari polític». El Deber, 12-11-1921, pàg. 690-691.
  3. «Pere Llosas i Badia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.