Vés al contingut

Pere Ortís i Escuer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPere Ortís i Escuer
Biografia
Naixement3 novembre 1930 Modifica el valor a Wikidata
Bellpuig (Urgell) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 octubre 2024 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
Solsona Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Nova York Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilologia, escriptura creativa i professional, pastoral i català Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, sacerdot, filòleg Modifica el valor a Wikidata

Lloc webpereortis.cat Modifica el valor a Wikidata

Pere Ortís i Escuer (Bellpuig, 3 de novembre de 1930 - Solsona, 29 d'octubre de 2024) fou un escriptor català.[1]

Biografia

[modifica]

Va cursar els estudis eclesiàstics al Seminari de Solsona i va ser ordenat prevere el dia 1 de maig de 1955.[2] Va viure 13 anys a Hondures (entre 1955 i 1968)[3] i 18 anys a Nova York.[4] Es llicencià en literatura i en filologia romànica a la Universitat de Nova York.[5] Va viure a Tàrrega, on va desenvolupar tant la seva tasca d'escriptor com la de sacerdot, aquesta darrera al municipi de Preixana.

Fou l'autor d'una vintena de llibres de narrativa i d'assaig lingüístic. Fins ara s'han publicat 5 volums de la seva obra completa. També va traduir de l'anglès al català l'obra Catalònia Infelix de l'hispanista anglès Edgar Allison Peers. Així mateix, no va deixar de publicar articles de temàtica variada a revistes catalanes com Serra d'Or, Llengua Nacional, Nova Tàrrega, El Pregoner d'Urgell i altres.

Referències

[modifica]
  1. Simón, Lluís «Mor l’escriptor i sacerdot Pere Ortís i Escuer». El Punt Avui, 31-10-2024 [Consulta: 1r novembre 2024].
  2. «Defunció de Mn. Pere Ortís i Escuer». Naciodigital.cat Solsona, 31-10-2024 [Consulta: 1r novembre 2024].
  3. «Pere Ortís i Escuer». Enciclopèdia.cat. [Consulta: 1r novembre 2024].
  4. «Institució de les Lletres Catalanes». [Consulta: 8 juliol 2018].
  5. «PEN Català».