Pere Pau Claparols Marunys
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XVIII Olot (Garrotxa)  |
| Mort | 6 novembre 1856 Barcelona |
| Residència | Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | pedagog musical, músic, mestre de dansa |
| Període | Segle XIX |
| Obra | |
Obres destacables El Maestro y discípulo de música: método breve y fácil de elementos generales de música | |
Pere Pau Claparols Marunys (Olot, s.XVIII - Barcelona, 6 de novembre de 1856)[1][2]fou un teòric, mestre de música, piano i dansa de Barcelona, tal com transmeten Saldoni[3] i Pedrell.[4]
Es autor del tractat El Maestro y discípulo de música: método breve y fácil de elementos generales de música[5] (publicat a Barcelona el 1825 a la impremta de José Torner), un mètode de solfeig i teoria de la música, amb la redacció del text disposat en forma de preguntes i respostes, i il·lustrat amb molts exemples i lliçons pràctiques, algunes de les quals van ser compostes i arreglades per a piano pel mateix autor.[3]
A més de la docència musical, es va ocupar en la producció i comercialització de partitures manuscrites.[6] Se sap que en circularen gràcies als anuncis d’algunes llibreries i de botigues de música que apareixien al anuncis de la época al Diario de Barcelona.[7]
Nascut a Olot era fill de Salvador Claparols, pagès, i Paula Marunys ambdós nascuts a Sant Joan les Fonts.[2] Mor a Barcelona el 6 de novembre de 1856 a l'edat de vuitanta-tres anys, vidu de Eulàlia Lligadas; el 21 del mateix mes se'n va celebrar el funeral a la Catedral de Barcelona.[1][2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Parte religiosa» (pdf). Diario de Barcelona, de avisos y noticias, 19-11-1856, pàg. 9439 [Consulta: 26 juny 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Registre de defuncions. Any 1856. Llibre 4. Registre núm. 352. (pdf pàg.76)». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 06-11-1856.
- ↑ 3,0 3,1 Pérez Gutiérrez, Mariano. «Claparols Marañón, Pedro Pablo». A: Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana (en castellà). 3. Madrid: SGAE, p. 729.
- ↑ PEDRELL, Felip, 1908. Catàlech de la Biblioteca musical de la Diputació de Barcelona, vol.1. Vilanova i la Geltrú: Diputació de Barcelona.
- ↑ BRUGAROLAS BONET, Oriol; AVIÑOA PÉREZ, José, 2018. L´ensenyament musical civil privat a Catalunya entre 1792 i 1838. Noves aportacions al seu estudi. Educació i Història: Revista d´Història de l´Educació [en línia]. RACO, no. 32, pp. 322-324 [consulta: 11 novembre 2023]. ISSN: 1134-0258. Disponible en: https://raco.cat/index.php/EducacioHistoria/article/view/340525.
- ↑ BRUGAROLAS BONET, Oriol, 2016. El comercio de partituras en Barcelona entre 1792 y 1834: De Antonio Chueca a Francisco Bernareggi. Anuario Musical [en línia]. Madrid: CSIC, no. 71, p. 171 [consulta: 11 novembre 2023]. ISSN: 0211-3538. Disponible en: https://doi.org/10.3989/anuariomusical.2016.71.09.
- ↑ «Notícies particulares de Barcelona» (pdf) p. 335. Diario de Barcelona, 11-02-1820. [Consulta: 26 juny 2024].
Bibliografia
[modifica]- Gómez Amat, Carlos, 1984. Historia de la música española. Madrid: Alianza Editorial, 2004. p. 345. vol. 5: Siglo XIX. Colección: Alianza Música. ISBN 978-84-206-6477-4.
- Loras Villalonga, Roberto, 2008. Estudio de los métodos de solfeo españoles en el siglo XIX y principios del XX (tesis doctoral). Universitat Politécnica de València [consulta: 17 novembre 2023].