Pere Pugès i Dorca
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1951  (72/73 anys)Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat) | ||
 Regidor de l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat | |||
| 1987 – 1991 | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | activista polític, empresari | ||
| Partit | Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans Partit dels Socialistes de Catalunya | ||
| Membre de | |||
| Participà en | |||
| 26 gener 2020 | Manifest en suport al Molt Honorable President Quim Torra i a les institucions de Catalunya |
||
_Nazioak_eta_Estatuak_XXI._Mendean_(4).jpg)
Pere Pugès i Dorca (Sant Boi de Llobregat, 1951) és un empresari i activista català, d'ideologia independentista catalana, membre d'Independentistes d'Esquerres[1] i un dels quatre fundadors de l'Assemblea Nacional Catalana.[2]
Va néixer a Sant Boi de Llobregat el 1951.[3] Militant del Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN), va participar activament en l'organització de la Diada de 1976.[4] Pugès, que va formar part del moviment de Nacionalistes d'Esquerra, es va presentar com a candidat en les eleccions municipals de 1979 en el seu municipi natal dins de la coalició del PSAN amb la Lliga Comunista Revolucionària.[5] Fracassada la candidatura, que no va obtenir cap regidor, Pugès i un grup de correligionaris entristes es van afiliar al Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), partit pel qual va ser escollit regidor de la corporació del 1987 al 1991 a l'Ajuntament de Sant Boi.[6]
Entre 1989 i 1989 va exercir de vicepresident del Consorci per a la Normalització Lingüística de la Generalitat de Catalunya.[6] I es va dedicar també als seus negocis privats.[7]
Va ser un dels quatre ideòlegs darrere de la creació de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), al costat de Miquel Strubell, Miquel Sellarès i Enric Aïnsa.[8] I el 2013 fou expedientat al costat de Jordi Manyà, Joan Contijoch, Víctor Cucurull, Teresa Canas i Ramon Reig després de desaparèixer 75.000€ en el primer acte de l'ANC, al Palau Sant Jordi.[9]
Mà dreta de Carme Forcadell, seria el centre de les acusacions de «falta de transparència» en la ANC prèvies a les eleccions internes de 2014.[7]
Referències
[modifica]- ↑ «Independentistes d'Esquerra supera les mil adhesions al manifest de suport al Consell per la República». [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ «Pugès reclama redefinir el paper de l'ANC en l'escenari post 1-O i reconstruir relacions amb els partits» (en castellà), 14-03-2018. [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ Velte, Samara «"Estatuak bere tresna guztiak ditu, baina ez du irudimenik"». Berria, 08-11-2014. Arxivat de l'original el 2018-10-12 [Consulta: 18 febrer 2020].
- ↑ Ríos, Pere «De Sant Boi a la Meridiana». El País, 07-09-2016.
- ↑ Mercader, Jordi «El ‘pucholet’ del PSC». El País, 08-03-2015.
- ↑ 6,0 6,1 Ríos, Pere «Pere Pugès: “Vaig entrar al PSC amb l'ambició legítima de ser alcalde de Sant Boi, el meu poble”». El Llobregat, 01-09-2017.
- ↑ 7,0 7,1 Bolaño, Toni «La mano derecha de Forcadell, en el centro de la corrupción de la Asamblea Nacional Catalana». La Razón, 22-04-2014 [Consulta: 18 febrer 2020].
- ↑ Roger, Maiol «Los vigilantes de la consulta». El País, 01-10-2014.
- ↑ Fernández-Miranda, Juan «La Asamblea Nacional Catalana registra agujeros contables desde su fundación». ABC, 14-05-2016.
