Pere Ritxard
Biografia | |
---|---|
Naixement | Principis de s.XIII (ca.) Desconegut |
Mort | 1363 Santa Coloma de Queralt |
Activitat | |
Ocupació | metge i cirurgià |
Pere Ritxard (fl. Santa Coloma de Queralt, 1329 – 1363)[1] va ser un metge i cirurgià català resident a Santa Coloma de Queralt.
La pràctica mèdica de Ritxard es testimonia a Santa Coloma entre 1329 i 1350. La seva vàlua queda acreditada pel radi territorial dels pacients que el venien a veure, (60 km) provinents de Rauric, Aguiló, Rocafort de Queralt, Cervera, i a més distància de Santa Coloma, també Prades, Sant Martí de Maldà, Santes Creus, Sant Cugat Sesgarrigues i Serrateix. Ritxard atenia tota classe dolors: ferides al cap, problemes oculars, problemes de gola, als peus, etcètera. Un altre indici del reconeixement de Ritxard és la gran afluència d’aprenents de medicina que arriben a Santa Coloma per esdevenir-ne els deixebles, també des de municipis tan llunyans com Balaguer o Cardona.[2]
El 27 de febrer de 1363 es fa públic el testament de Ritxard, en el qual es referencien les següents obres sobre medicina:[3]
- Cirurgia Magna, de Lanfranc de Milà.
- Cirugia, de Teodoric Borgognoni. Traductor: Guillem Corretge.
- Aforismes d’Hipòcrates, de Claudi Galè. Traductor Anònim.
- Libre de ffigures d’erbes [un herbari].
- Antidotarium.
- Thesaurus pauperum, de Pere Hispà.
- De oculis, de Benvingut de Salern. [«llibre de preguamí d’uyls»].
- Isagoge ad Tegni Galieni, de Johannitus.
- Synonima Antidotari Nicolau («llibre de natura d’erbes»).
- Glossule quattuor magistrorum super Cyrurgiam Rogerii et Rolandi.
- Electuaria.
La Cirurgia Magna de Lanfranc que tenia Ritxard és l'edició més antiga referenciada en català d’aquesta obra.[4] Tot i que no es pot assegurar categòricament, el llibre de Galè consignat probablement també es tracta del primer exemplar conegut en català.[5] És possible que aquesta obra hagués estat del metge colomí Pere Franch fins a 1332.[6]
Referències
[modifica]- ↑ «Medcat. Ritxard, Pere (fl. Santa Coloma de Queralt, 1329 – 1363)». sciencia.cat. [Consulta: 20 gener 2022].
- ↑ McVaugh, Michael R. Medicine Before the Plague: Practitioners and Their Patients in the Crown of Aragon 1285-1345 (en anglès). Cambridge: Cambridge University Press, 1993, p. 132 i 133.
- ↑ «Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà - Fons notarials: Santa Coloma de Queralt – vol. 3594.3, ff. 63v-65v i 71v-73r», 1363. [Consulta: 19 gener 2022].
- ↑ Cifuentes, Lluís «Las traducciones catalanas y castellanas de Churgia Magna de Lanfranco de Milán: un ejemplo de intercomunicación cultural y científica a finales de la Edad Media». Essays on medieval translation in the Iberian Peninsula (ed.Tomás Martínez i Roxana Recio), 2001, pàg. 103 i 104.
- ↑ «Les traduccions catalanes medievals dels 'Aforismes' d'Hipòcrates. Antònia Carré». Sciencia.cat, 2017. [Consulta: 19 gener 2022].
- ↑ Segura, Joan. Costums de Catalunya. Guillem Carreras Albareda. Santa Coloma de Queralt: Associació Cultural Baixa Segarra, 69, p. 69.