Pere Soriguera Aulès
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 juliol 1810  Reus (Baix Camp) |
| Mort | 9 juliol 1838 (27 anys) Tarragona |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista |
| Família | |
| Parents | Gil Soriguera, germà |
Pere Soriguera Aulès (Reus, 29 de juliol de 1810 - Tarragona, 9 de juliol de 1838) va ser un periodista i polític català.
Fill d'un apotecari militar, Antoni Soriguera, i germà de Gil Soriguera, que va ser afusellat, estudià medicina i cirurgia, encara que per tradició familiar estava destinat a la farmàcia. Va arribar a capità de la Milícia Nacional, i tingué un paper important en l'actuació de la columna que alliberà els milicians assetjats a Vilallonga pels carlins el 1838.
Va col·laborar als periòdics de Barcelona El Vapor i a El Propagador de la libertad amb articles mazzinians.[1] Formava part del grup de progressistes barcelonins encapçalats per Josep Andreu, Monlau, Mata i d'altres.[2] Fundà a Reus, amb Pere Mata, la revista La Joven España. La vida de la publicació va ser difícil, era un "Eco de ideas harto adelantadas" segons l'historiador reusenc Andreu de Bofarull.[3] Pel gener de 1837, Soriguera, a La Joven España defensà al comandant de la milícia Iriarte, que havia fet afusellar uns presoners carlins vora Alforja, entre els quals hi havia alguns reusencs. La publicació va ser denunciada i els redactors van rebre amenaces del fill del general Serrano, capità general de Catalunya. El febrer d'aquell any, criticà algunes accions militars, i els oficials del 7è de Francs van amenaçar de cremar la casa de Soriguera i la impremta de Joan Baptista Vidal, que imprimia la revista, i van estripar tots els exemplars que trobaren pels cafès.[4]
Clausurada ja La Joven España, que era oposada al Baró de Meer, aquest empresonà Soriguera i Pere Mata al Castell de Pilats, a Tarragona, on Pere Soriguera va morir, a causa del clima malsà i la mala alimentació. Va ser enterrat en el fossar comú de Tarragona.[5] Pere Mata va deixar testimoni literari de la presó i mort de Pere Soriguera en un poema èpic Gloria y martirio publicat el 1851.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Anguera, Pere. "Nacionalismo e historiografia en Catalunya: tres propuestas en debate." A: Nacionalismo e historia. Zaragoza, Institución Fernando El Católico & CSIC, 1998. Pàg. 82
- ↑ Longares, J. Política y religión en Barcelona (1833-1843). Madrid: Editora Nacional, 1976, p. 157.
- ↑ Bofarull, Andreu de. Anales históricos de Reus. Reus: Imprenta y librería de Pedro Sabater, 1845, p. Tomo II, pàg. 246.
- ↑ Anguera, Pere. Comportament polític i actituds ideològiques al Baix Camp: 1808-1868. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1983, p. 103.
- ↑ Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1992, p. 622-623.
- ↑ «Gloria y martirio». [Consulta: 5-V-2014].