Pere Sunyer i Aulès
|
No s'ha de confondre amb Pere Sunyer (humanista s. XVI). |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r gener 1750  Reus (Baix Camp) |
| Mort | 30 juliol 1818 (68 anys) Reus (Baix Camp) |
| Activitat | |
| Ocupació | comerciant, industrial |
Pere Sunyer Aulès (Reus, 1 de gener de 1750[1] - 30 de juliol de 1818)[2] fou un fabricant de teixits i comerciant català.
Va ser una figura destacada entre la burgesia comercial reusenca. Era fill de Macià Sunyer i Marçal, un dels fabricants de mocadors de seda més importants de la ciutat, i de Teresa Aulès i Domènech. Va crear la primera indústria de teixits i filats de cotó a Reus, obrir així el camí a qui serà un dels principals motors de l'economia reusenca durant el segle xix: la indústria del cotó. Sunyer, el 1810 tenia sis-cents telers.[3] Les activitats comercials de Pere Sunyer van des de la importació de productes colonials a l'exportació d'aiguardent a Cadis i el nord d'Europa, passant per la inversió en el comerç de cabotatge i finançant viatges a ultramar, per exemple a l'Havana.[4]
El 1770 es va casar amb Maria Magdalena Nadal i Valls, filla de Francesc Antoni Valls, apotecari de Reus,[5] i de Magdalena Valls, amb qui va tenir catorze fills. Va enviduar el 1797[6] i poc després es va casar en segones núpcies amb Vicenta Torelló, d'Igualada, amb qui va tenir una filla més. Pere Sunyer era familiar del Sant Ofici i va ser regidor degà de Reus durant els primers anys del segle xix,[7] càrrec del que en va ser apartat l'any 1807 acusat de malversació dels diners de les obres del Canal.[8]
El 1791, recolzat per gran part del municipi, va elevar al govern una petició perquè l'autoritzessin a obrir «un canal de navegación des de Reus a Salou». El Comte de Floridablanca va respondre amb una fulminant negativa. El projecte quedà paralitzat, però la idea va anar fent-se popular. Era una gran obra d'enginyeria que pretenia facilitar l'exportació dels aiguardents reusencs a través del port de Salou, i que després de moltes dificultats va ser aprovada pel govern espanyol el 1805 però que no es va poder culminar per l'esclat de la Guerra del Francès.[9]
Referències
[modifica]- ↑ «Arxiu en Línia de Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona». [Consulta: 4 juny 2022].
- ↑ «Arxiu en Línia de Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona». [Consulta: 4 juny 2022].
- ↑ Ferran, Marc. Un canal (de Reus a Salou) per a la imaginació. Reus: Arxiu Municipal, 2007, p. 119. ISBN 8489688397.
- ↑ Andreu, Jordi. "El segle XVIII". A: Història general de Reus. Reus: l'Ajuntament, 2003. Vol. II, pàg. 294. ISBN 8489688133
- ↑ «Arxiu en Línia de Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona». [Consulta: 4 juny 2022].
- ↑ «Arxiu en Línia de Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona». [Consulta: 5 juny 2022].
- ↑ Vilaseca, salvador. Informació sanitària sobre el port de Salou (1805). Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1976, p. 51. ISBN 8440014678.
- ↑ "Actes Municipals 1807", p. 276
- ↑ Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1992, p. 630-631.