Pere Sust Estapé
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1873 el Masnou (Maresme) |
Mort | abril 1925 (51/52 anys) el Masnou (Maresme) |
Alcalde del Masnou | |
1916 – 1922 | |
Activitat | |
Ocupació | mariner, polític |
Pere Sust Estapé (el Masnou, Maresme, 1873 - el Masnou, Maresme, abril de 1925) fou un mariner i polític català, alcalde del Masnou entre 1916 i 1922.[1]
D'ofici mariner i comerciant, fou polític a l'Ajuntament del Masnou entre 1906 i 1922 amb el Partit Liberal Conservador. Fou custodi dels béns municipals de 1906 a 1909, 2n tinent d'alcalde de 1909 a 1910, 1r tinent d'alcalde de 1914 a 1916, i alcalde de 1916 a 1922. A les eleccions de 1913 i 1917 es presentà amb candidatura independent.[2]
Durant la seva alcaldia, s'adherí a la proposta de bases d'autonomia presentades al govern per la Mancomunitat de Catalunya,[2] va celebrar el centenari de la parròquia de Sant Pere del Masnou[3] i una diada d'homenatge a Prat de la Riba en posar el seu nom a un carrer.[4] A part d'alcalde, fou president de l'Ateneu del Masnou, de 1912 i 1913, i després del Casino del Masnou. De 1907 a 1912 fou sotscap i després cap del sometent del Masnou.[5]
L'any 1919 va rebre la Creu al Mèrit Militar per la bona atenció que va rebre una columna d'infanteria al seu pas pel Masnou.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Muray, Joan «De 785 capitans (*)... hi hagué de tot». Gent del Masnou, Núm. 354, 6-2017.
- ↑ 2,0 2,1 Toran, Rosa. Atles electoral: els consistoris del Masnou 1812-1979. El Masnou: Ajuntament del Masnou, 2013.
- ↑ «Centenario parroquial de Masnou». La Vanguardia, 17-09-1918, p. 5.
- ↑ «Diada Prat de la Riba: Masnou 21 setembre 1919». La Veu de Catalunya: diari catalá d'avisos, noticias y anuncis, 20-09-1919.
- ↑ Toran, Rosa. Història Contemporània del Masnou. El Masnou: Ajuntament del Masnou, 2017.
- ↑ «Ayer por la mañana, en el despacho de la Capitanía general de esta región [...]». La Vanguardia, 13-06-1919, p. 5.
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: Jaume Gibernau Duran |
Alcalde del Masnou 1916-1922 |
Succeït per: Jaume Curell Sampera |