Periodisme mòbil
El periodisme mòbil o MOJO (de l'anglès, MObile JOurnalism) consisteix a utilitzar la telefonia mòbil per filmar, produir, editar i distribuir històries pels mitjans de comunicació. Les notícies solen publicar-se en edicions en línia, xarxes socials com YouTube, portals web o diaris.[1]
Aquest enfocament de la informació permet a la persona periodista ser àgil, informar de notícies en temps real i compartir els informes a les redaccions o directament amb el públic. Per això sovint respon a la presentació i informació de notícies d'última hora i situacions de crisi.
Els primers adoptants del periodisme mòbil han estat periodistes acostumats a informar, produir, editar, escriure i transmetre informes multimèdia sense un equip de producció. El primer post des d'un telèfon mòbil es va fer l'any 1995 per Steve Mann.[2] El terme s'utilitza per primer cop l'any 2005, a Fort Myers News-Press i posteriorment guanya popularitat en la cadena de diaris de Gannett als Estats Units.[3]
La figura del periodista mòbil
[modifica]Avui en dia qualsevol persona pot capturar informació a través d'un mòbil, però aquest fet no el converteix de manera automàtica en un periodista. El que sovint s'anomenen “notícies generades per l'usuari” o periodisme ciutadà és el resultat de la revolució del telèfon mòbil. La gent sempre ha estat al voltant d'esdeveniments rellevants, però només ara tenen els mitjans per informar-los a mà.[4]
Considerem com a periodisme ciutadà, l'aportació que el ciutadà pot fer dins del periodisme i el seu desenvolupament informatiu, alternatives que complementen i protagonitzen el desenvolupament de la informació. En el periodisme mòbil, en canvi, és el periodista professional qui emet els continguts, investiga els temes d'interès públic, contrasta i analitza la informació.[5]
Material
[modifica]Els reporters necessiten un trípode, un telèfon mòbil, llum, un cable pel micròfon, un micròfon professional, cobertes impermeables per la pluja i pesos per a subjectar el trípode quan fa vent.[6]
Estabilitat
[modifica]- Trípode: l'ús del trípode garanteix un vídeo més estable i fotografies més nítides. Hi ha periodistes que utilitzen monòpodes, que els dona la mateixa estabilitat que un trípode i són considerablement menys pesats i voluminosos.
- Estabilitzadors: permeten suavitzar les vibracions indesitjades que es produeixen quan ens movem. El més popular és el Gimbal, una perxa que ens permet subjectar el telèfon, un micròfon i fins i tot una llum per mentre filmem. La perxa pot anar connectada a un trípode o es pot portar a mà. Les marques més populars inclouen Beastgrip, DreamGrip i Helium.
Àudio
[modifica]- Micròfons de pinça: són ideals per gravar entrevistes en zones sorolloses. El micròfon s'adjunta a la roba de l'entrevistat i a l'altre extrem s'adapta al telèfon. Els micròfons més utilitzats són el Rode Smartlav i el Boya BY-M1.
- Micròfons de doble capçal: una alternativa a l'ús de dos micròfons de clip, per si hi ha més d'un entrevistat. Aquests micròfons registren dues fonts d'àudio en un únic fitxer, de manera que no es puguin barrejar després. TONOR o Comica CVM.
- Mescladors d'àudio: permeten controlar el nivell de gravació de cada micròfon de forma independent. Hi ha mescladors d'àudio per a telèfons mòbils com Saramonic SmartMixer o el Roland GoMixer.
- Cables d'extensió: per rodar des d'una distància superior a un metre.
- Micròfons de mà: els micròfons de mà són ideals per gravar entrevistes, i per gravar "so natural". A un extrem es connecta al telèfon intel·ligent i a l'altre s'adjunta el micròfon que mantenim a la mà. Les marques més populars són Rode, iRig, Sennheiser i Apogee.
- Gravació sense fil: per gravar a una distància significativa existeixen micròfons per a telèfons sense cables. L'entrevistat porta un micròfon connectat a un transmissor i el receptor està connectat al telèfon. Les opcions més populars són el Rode NewsShooter o el Samson Go Mic Mobile.
Il·luminació
[modifica]- Llums artificials: Les marques més populars són Lume Cube, Manfrotto, iBlazr, Godox i Genaray.
Accessoris
[modifica]També hi ha disponible una àmplia gamma de teleobjectius, i macro-lents externes per a telèfons intel·ligents de fabricants com Olloclip, Exolens, Moment i Moondog.[7]
Avantatges i reptes
[modifica]Avantatges
[modifica]- Rapidesa i facilitat per produir continguts
- Compartir la informació per diferents mitjans i canals
- És més pròxim i aconsegueix més interacció amb l'audiència
- Discreció, fet que ha amplificat la seva feina en llocs o ambients desfavorables com conflictes bèl·lics o manifestacions
- Permet reduir els costos i és molt més assequible
- La petita grandària dels telèfons i el seu ús quotidià fan que siguin menys intimidats pels entrevistats. Un estudi de l'institut Reuters ha trobat que les persones tenen més probabilitats d'acceptar una entrevista i obrir-se davant d'un Smartphone que davant d'una càmera de televisió
- Hi ha desenes d'aplicacions per a principiants i professionals del periodisme mòbil: StoryCheck, StoryMaker, Timby, Tag.ly o Call a Journalist.[9]
Reptes
[modifica]- No es poden enviar imatges des de zones rurals amb poca cobertura ni en llocs on hi ha saturació de línies[10]
- Es perd l'enriquiment que suposa l'intercanvi d'idees entre els membres d'una redacció.[11]
Història del periodisme mòbil
[modifica]La primera eina portàtil utilitzada pels periodistes va ser una càmera Leica de 35mm fabricada per Oskar Barnack el 1913.[12] La Leica va donar als fotògrafs i als periodistes llibertat de moviment, que els va permetre deixar els seus equips pesants a l'estudi i sortir al carrer a capturar moments i explicar històries visuals. Tanmateix, Walkie-Lookie, va ser la primera càmera portàtil en blanc i negre que va permetre als periodistes sortir i moure’s entre la gent.
Durant la dècada dels noranta, Internet comença a acumular una enorme quantitat d'informació, i aviat es converteix en el lloc per esbrinar el que passa arreu del món. Amb l'arribada dels primers mòbils, alguns mitjans digitals activen com a forma de comunicació els '''SMS''', missatges curts de text amb els que les redaccions aprofiten per comunicar alertes informatives. A la següent dècada, amb l'arribada de la Web 2.0 s'incrementa la interacció dels usuaris, apareixen blocs i neixen les xarxes socials, però totes les notícies continuen escrivint-se des de les oficines.
L'any 2007, amb el llançament del primer iPhone, la humanitat comença a compartir el contingut d'una manera ràpida i global. Smartphones i tauletes transformen radicalment els processos de producció i distribució de continguts. Pel periodista, el canvi implica començar a adquirir noves habilitats professionals a l'hora de relacionar-se amb l'audiència.
Alguns exemples
[modifica]- El 2007, un periodista mòbil del diari Die Welt (Alemanya) va presentar un podcast i reportatges fotogràfics d'un veler que competia a la cursa transoceànica coneguda com a Ral·li atlàntic per a creuers. Va utilitzar un telèfon mòbil per satèl·lit per transmetre els informes multimèdia i el diari va publicar els informes en línia per obtenir l'exclusiva en la cobertura de l'esdeveniment.
- La periodista de l'ABC Siobhan Heanue va informar sobre els incendis forestals d'Austràlia el 2014.
- El periodista Philip Bromwell d'RTÉ va cobrir la visita papal amb el telèfon mòbil l'any 2018.
- Dougal Shaw, col·laborador digital de BBC News, va fer un experiment en el qual va filmar notícies amb un iPhone 6S Plus durant un mes.
Aplicacions MOJO
[modifica]Ivo Burum, periodista australià i antic productor executiu de l'ABC recomana les següents aplicacions.[13]
Aplicacions de càmera
[modifica]- FilmicPro: inclou comptadors de llum, equilibri de blancs, punts de concentració i monitoratge en temps real.
Aplicacions d'edició de vídeo
[modifica]- iMovie: aplicació d'iPhone integrada que permet editar vídeo.
- Luma Fusion: eina que ofereix instal·lacions d'edició per a tres pistes de vídeo i cinc d'àudio. Funcions d'edició ancorades com eines de títol de capes, funció de correcció de color i l'oportunitat d'inserir i sobreescriure en edició.
- Kinemaster: aplicació que inclou gairebé totes les funcions de l'aplicació anterior a més de la clau de color o croma, desenfocament, eines de titulació molt més fàcils, manipulació d'àudio i altres eines professionals.
Aplicacions de so
[modifica]- Ferrita: permet enregistrar àudios en diferents formats i compartir-los.
- Rode Record: permet treballar amb llindars i marcadors de compressió i ofereix una selecció de diferents velocitats de reproducció.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Mulrennan, D.. Mobile Social Media and the News: Where Heutagogy Enables Journalism Education.. Journalism & Mass Communication Educator, [Consulta: 30 abril 2019].
- ↑ «Joi Ito's Moblogging, Blogmapping and Moblogmapping related resources as of 1/18/2003». [Consulta: 30 abril 2019].
- ↑ Martyn, Peter H. «The Mojo in the Third Millennium». Journalism Practice, 3, 2, 01-04-2009, pàg. 196–215. DOI: 10.1080/17512780802681264. ISSN: 1751-2786.
- ↑ Jack Schofield. «iReport: Now anyone can be a journalist». [Consulta: 2 maig 2019].
- ↑ Ana Isabel Bernal Triviño. «El periodisme mòbil ha arribat per quedar-se». [Consulta: 2 maig 2019].
- ↑ Lavín, E., i Silva, A.. Nuevas herramientas para un nuevo periodismo.. International Journal of Information Systems and Software Engineering for Big Companies [Consulta: 30 abril 2019].
- ↑ Corinne Podger. «Mobile journalism manual». Astrid Csuraji & Laura Marsch. Arxivat de l'original el 2019-05-02. [Consulta: 2 maig 2019].
- ↑ «[nternational Journal of Information Systems and Software Engineering for Big Companies Periodismo móvil: qué es, qué aporta y qué piensan de él los profesionales]». [Consulta: 30 abril 2019].
- ↑ Márquez, I. El smartphone como metamedio. Observatorio [Consulta: 30 abril 2019].
- ↑ Lavín, E., i Silva, A.. Nuevas herramientas para un nuevo periodismo. International Journal of Information Systems and Software Engineering for Big Companies [Consulta: 30 abril 2019].
- ↑ «Pluma y papel, maquina de escribir, cuaderno y boli bic, el ordenador y los dedos del redactor». [Consulta: 30 abril 2019].
- ↑ «Tot el periodisme mòbil». Shoulderpod. [Consulta: 30 abril 2019].
- ↑ «Periodisme mòbil: constantment en línia». IO Technologies Inc. [Consulta: 30 abril 2019].