Periscoequinoïdeus
Perischoechinoidea  | |
|---|---|
 Cidaris cidaris | |
| Període | |
Ordovicià-actualitat[1]
| |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Subregne | Bilateria |
| Fílum | Echinodermata |
| Subfílum | Echinozoa |
| Subclasse | Perischoechinoidea McCoy, 1849 |
.svg){kind=icon}
Els periscoequinoïdeus (Perischoechinoidea) són una subclasse d'eriçons de mar que eren abundants als mars del període Paleozoic. Tanmateix, la gran majoria de les seves espècies s'extingiren durant el Mesozoic, a mesura que els més avançats eriçons de mar del grup Euechinoidea van passar a ser comuns. Actualment només sobreviu un ordre, els Cidaroida.
La majoria de formes fòssils tenien múltiples columnes de plaques ambulacrals.
Taxonomia
[modifica]Aquest grup probablement és parafilètic en lloc d'un autèntic clade.
Subclasse Perischoechinoidea
- Ordre Cidaroida
- Ordre Bothriocidaroida †
- Ordre Echinocystitoida †
- Ordre Megalopoda †
- Ordre Palaechinoida †
Referències
[modifica]- ↑ Black, Rhona M. The Elements of Palaeontology (en anglès). Cambridge University Press, 1988, p. 187-188. ISBN 0521348366.
- Barnes, Robert D.. Invertebrate Zoology. Philadelphia, PA: Holt-Saunders International, 1982, p. 980. ISBN 0-03-056747-5.
- National History Museum. «Palaeozoic Echinoidea». [Consulta: 20 desembre 2009].