Vés al contingut

Perlez

Plantilla:Infotaula geografia políticaPerlez
Imatge
Tipuspoble i cadastral municipality of Serbia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map
 45° 12′ 17″ N, 20° 22′ 32″ E / 45.2047°N,20.3756°E / 45.2047; 20.3756
EstatSèrbia
Província autònomaVoivodina
DistricteDistricte de Banat Central
MunicipiZrenjanin Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població3.383 (2011) Modifica el valor a Wikidata (33,73 hab./km²)
Geografia
Superfície100,3 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud63 m Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal23260 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic023 Modifica el valor a Wikidata

Perlez (en alfabet ciríl·lic serbi: Перлез) és un poble situat al municipi de Zrenjanin, al districte central del Banat de Sèrbia. Està situat a la província autònoma de Voivodina. El poble té una majoria ètnica sèrbia i la seva població el 2002 tenia 3.818 habitants.[1] Al lloc de Perlez, el 1717, hi havia el poble de Siga amb 30 cases. Pocs anys després, al costat de Siga es va construir una fortificació anomenada Šanac. El 1752, el comte Perles,[2] Francesc de Vilana-Perles, president de la tresoreria estatal de la província de Timisoara i fill del qui fou protonotari de la Corona Catalano-aragonesa Ramon Frederic de Vilana–Perles, secretari d'estat amb despatx universal i home de confiança de l'emperador arxiduc Carles VI,[3] va construir un nou poble, a sota de la trinxera, que va rebre el nom de Perlasvaros. Els primers habitants eren serbis de la abolida frontera de Potiska i Pomoriški. "Sige" fou una parròquia ortodoxa del protoprezvirat de Beckerec el 1764. Siga va ser esmentada per última vegada com a Sanac Siga en les matrícules el 1791.[2]

Referències

[modifica]
  1. Hernández, Sergi. «La història frustrada de la Nova Barcelona, a Sèrbia | VÍDEO ▷». Betevé, 05-06-2020. [Consulta: 7 juny 2020].
  2. 2,0 2,1 (serbi) "Српски сион", Сремски Карловци 1905.
  3. (anglès) Colin Thomas, The Anatomy of a Colionization Frontier: The Banat of Temesvar, Austrian History Yearbook, 19-20 (1983-1984), pp. 7-8., citat per Agustí Alcoberro