Pernui
| ||||
| Tipus | nucli de població  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
| Província | província de Lleida | |||
| Comarca | Pallars Sobirà | |||
| Municipi | Sort | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 1.025 m | |||
Pernui és un antic poble, ara del tot despoblat, del terme municipal de Sort, a la comarca del Pallars Sobirà. Fins al 1976 formà part del terme primigeni de Sort.
Pernui és a l'esquerra de la Noguera Pallaresa, enlairat a llevant de Sort, davant per davant de la vila, al capdamunt del Serrat de la Carruga.
Etimologia
[modifica]Segons Joan Coromines,[1] en primer lloc és molt clara l'adscripció de Pernui al grup de topònims amb el sufix -ui (<-oi), molt present a molts topònims pirinencs (Llessui, Bernui, Corroncui...). Pel que fa a l'arrel principal, Coromines descarta el parentiu amb l'ètim de perna/pierna, atesa la total absència a la zona pirinenca d'aquesta arrel romànica. Considera dues possibilitats: que l'origen sigui una arrel iberobasca del tipus perr-, amb alternança amb pern-, o que sigui una arrel plenament romànica: la de pedró/peiró (fita o oratori en lloc aïllat), que hagué passat per una fase amb la forma Peironui > Peronui > Pernui. Finalment, Coromines es decideix decididament per aquesta darrera possibilitat.
Geografia
[modifica]El poble de Pernui
[modifica]Situat en un coster, a força alçada, el poble de Pernui fou abandonat fa una quarantena d'anys després d'un incendi que arrasà les cases; només se'n salvà l'església.
Tot i que despoblat des de fa anys, es conserva memòria de les cases que formaven el poble de Pernui: Casa d'Antonet, Casa Magí, Casa Miquel, Casa Moriri i Casa de Redó, a més de l'església de Sant Germà.
| 1888 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 30 | 35 | 15 | 35 | 40 | 27 | 23 | 20 | 1 |
Despoblat des d'abans del 1981.
Història
[modifica]Edat contemporània
[modifica]Pascual Madoz dedica un article molt breu del seu Diccionario geográfico...[4] a Pernui (Pernuy). Diu que està situat en el vessant d'una muntanya molt alta, a l'esquerra de la Noguera Pallaresa. Té un clima fred, combatut per tots els vents, especialment els del nord i de l'oest, i els seus habitants pateixen pulmonies i inflamacions. El poble tenia 3 cases i l'església de Sant Germà. Pel que fa a habitants i altres detalls, el comptabilitza amb Sort.
Segons Ceferí Rocafort,[5] Pernui comptava a començament del segle xx amb 10 edificis i 35 habitants.
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Barbal, Maria. «Pernui». A: Camins de quietud. Barcelona: Edicions 62, 2002 (3a edició) (No ficció, 6). ISBN 84-297-4894-6.
- Coromines, Joan. «Pernui». A: Onomasticon cataloniae. VI O - Sal. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1996. ISBN 84-7256-852-0.
- Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Sort - Enviny». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.
- Lluís, Joan. El meu Pallars. Volum II. El Pallars Sobirà, 1a part. Barcelona: Editorial Barcino, 1961 (Tramuntana, 7). ISBN 84-7226-118-2.
- Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845. Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5.
- Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8.
- Rocafort, Ceferí. «Provincia de Lleyda». A: Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martín, 1918. ISBN No en té.
Enllaços externs
[modifica]