Petalita
Petalita | |
---|---|
Fórmula química | LiAlSi₄O10 |
Epònim | fulla |
Localitat tipus | Mina Utö, Utö, Södermanland, Suècia |
Classificació | |
Categoria | silicats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 9.EF.05 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.EF.05 |
Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/F.01 – Anhang |
Dana | 72.6.1.1 |
Heys | 16.1.1 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Estructura cristal·lina | a = 11,737Å; b = 5,171Å; c = 7,63Å; β = 112,54° |
Grup puntual | 2/m - prismàtica |
Color | incolor, blanc, gris, rosa |
Macles | lamel·lar |
Fractura | concoidal |
Tenacitat | Trencadís |
Duresa (Mohs) | 6,5 (Mohs) |
Lluïssor | vítria |
Color de la ratlla | blanc |
Diafanitat | transparent, translúcida |
Densitat | 2,412 a 2,422 g/cm³ (mesurada); 2,4 g/cm³ (calculada) |
Propietats òptiques | biaxial (+) |
Índex de refracció | nα = 1,504 nβ = 1,510 nγ = 1,516 |
Birefringència | δ = 0,012 |
Dispersió òptica | r > v feble |
Impureses comunes | Mg, Fe, Na, Ca, K, H |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Any d'aprovació | 1800 |
Símbol | Ptl |
Referències | [1] |
La petalita, coneguda també com a castorita és un mineral del grup dels silicats, subgrup tectosilicats i dins d'ells pertany als feldespats. És un aluminosilicat de liti.
La seva aparença varia entre incolor, gris, groc, groc-grisenc i blanc, amb cristalls llistats i masses columnàries. Amb minerals associats comunament: espodumena, lepidolita, quars, albita, microclina i turmalina. És una important mena de liti. Les varietats incolores són usades sovint com a pedres precioses.
Va ser descoberta l'any 1800 a l'illa de d'Utö, al municipi de'Haninge, Suècia. El nom deriva del grec petalon que significa fulla.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la petalita pertany a «09.EF - Fil·losilicats amb xarxes senzilles amb 6-enllaços, connectades per M[4], M[8], etc.» juntament amb els següents minerals: sanbornita, searlesita, silinaïta, kanemita i yakovenchukita-(Y).
Ambient de formació
[modifica]Es troba en roques pegmatítiques de tipus granit que contenen liti.
Referències
[modifica]- Hurlbut, Cornelius S.; Klein, Cornelis, 1985, Manual of Mineralogy, 20th ed., ISBN 0-471-80580-7
- Webmineral
- Mindat
- Neab.net