Peter Brown (historiador)
Biografia | |
---|---|
Naixement | 26 juliol 1935 (89 anys) Dublín (Irlanda) |
Formació | Shrewsbury School New College |
Director de tesi | Arnaldo Momigliano |
Activitat | |
Camp de treball | Antiguitat tardana |
Ocupació | historiador, professor d'universitat, historiador de l'Església, erudit clàssic |
Ocupador | Universitat de Princeton Royal Holloway College Universitat de Londres Universitat de Califòrnia a Berkeley Universitat de Califòrnia a Los Angeles |
Membre de | |
Professors | Arnaldo Momigliano |
Obra | |
Estudiant doctoral | Kate Cooper, Kim Bowes (en) i Jamie Kreiner (en) |
Premis | |
|
Peter Robert Lamont Brown (Dublín, Irlanda, 26 de juliol de 1935) és un historiador especialista de la història romana i de l'Antiguitat tardana.[1]
Biografia
[modifica]Anys de formació
[modifica]Peter Brown va néixer a Dublín, a Irlanda, l'any 1935, en una família protestant irlandesa-escocesa. Fins a l'any 1939, va passar l'hivern i la primavera de cada any al Sudan Angloegipci, on el seu pare treballava com enginyer ferroviari a Khartoum. La resta de l'any, tornava amb la seva mare a Bray, al Comtat de Wicklow, prop de Dublín. Des del desencadenament de la Segona Guerra Mundial, es quedà a Irlanda, on el seu pare no hi tornà finalment fins a l'any 1948.[2]
Va estudiar a l'Aravon School, una escola preparatòria distingida de Bray, on hi va d'entrada llatí i francès. L'any 1948, Brown va entrar a la Shrewsbury School al Shropshire. És en aquesta escola on va començar a estudiar el grec antic i es va dirigir decididament cap a l'estudi de la història.[3] Com ell ha explicat, per ell, estudiar grec no era tant interessar-se a l'Antiguitat clàssica, sinó sobretot estudiar els orígens del cristianisme.[4]
Entre 1953 i 1956, Brown va rebre una ajuda econòmica per estudiar història moderna al New College d'Oxford. La major part de la seva diplomatura va versar en història d'Anglaterra en la seva integritat i en l'alta edat mitjana europea, del 919 al 1127, però al seu últim any escolar es va concentrar específicament a l'edat d'Agustí d'Hipona, i va estar particularment influït pels treballs d'Henri-Irénée Marrou i d'André Piganiol. Va tenir igualment la influència d'altres historiadors, comArnaldo Momigliano,[5] que qualifica de mentor.[4]
Carrera universitària
[modifica]Ha estat professor d'història a Oxford fins a l'any 1975, a Londres entre 1975 i 1978, a Berkeley entre 1978 i 1986, període particularment estimulant,[4] a continuació a Princeton.[6] És igualment professor convidat a diverses universitats europees com el Col·legi de França i la universitat de Roma « La Sapienza ».
Professor emèrit de les universitats,[7] és membre de la British Academy, de l'Acadèmia Reial d'Irlanda, de l'Acadèmia americana de les arts i de les ciències, de l'Acadèmia Reial neerlandesa de les arts i de les ciències, de la Medieval Academy of America i de la Societat americana de filosofia.És igualment membre associat de l'Accademia Nazionale dei Lincei.[8]
Historiografia
[modifica]Més enllà de la seva obra principal sobre sant Augustí i dels seus nombrosos treballs sobre la difusió del cristianisme, l'aportació de Peter Brown a la historiografia de la fi de l'imperi romà i dels començaments de l'Edat mitjana és decisiva, per la seva participació en l'elaboració de la noció d'Antiguitat tardana, tal com és el cas d'Henri-Irénée Marrou. Aquesta nova periodificació, que Brown va contribuir a fer emergir a partir dels anys 1960, permet superar el debat sobre la decadència de l'imperi romà.[9]
Distincions
[modifica]Doctor Honoris causa
[modifica]Peter Brown és doctor honoris causa de moltes universitats, entre les quals :
- Universitat de Friburg (Suïssa) (1974),
- Universitat de Chicago (1978),
- Trinity College (1990),
- Universitat de Wesleyenne (1993),
- Universitat de Tulane (1994),
- Universitat de Londres (1997),
- New College (Oxford) (1998),
- Universitat de Pisa (2001),
- Universitat de Colúmbia (2001),
- Universitat Harvard (2002),
- Universitat de Cambridge (2004),
- Universitat metodista del Sud (2004),
- Universitat d'Europa central (2005),
- Universitat Yale (2006),
- King's College de Londres (2008),
- Universitat de Notre Dame (2008),
- Amherst College (2008),
- Universitat Hebrea de Jerusalem (2010),
- Universitat Aristòtil de Tessalònica (2010),
- Universitat de Sant Vladimir (2013).
Premis i guardons
[modifica]- Premi del Consell de les Arts de Gran Bretanya (1967) ;
- Premi MacArthur (1982) ;
- Premi Vursell de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres (1988) ;
- Ralph Waldo Emerson Award (1989) ;
- Premi Heineken (1994) ;
- Premi Ausonius (1999) ;
- Premi John-Werner-Kluge (2008) ;
- Premi Balzan (2011) ;
- Premi Jacques Barzun d'història cultural de la Societat Filosòfica Americana (2012) ;
- Premi R. R. Hawkins (2012) ;
- Premi Dan David (2015).
Condecoracions
[modifica]- Membre de l'Orde de l'Imperi britànic.50x50px
- Chevalier de l'Orde de les Arts i les Lletres (1996).50x50px
Obres
[modifica]- Augustine of Hippo: A Biography (1967/2000) – ISBN 0-520-22757-3, nova edició, amb nou epíleg, ISBN 978-0-520-22757-6
- The World of Late Antiquity: AD 150–750 (1971/1989) – ISBN 0-393-95803-5
- The Making of Late Antiquity (1978) – ISBN 0-674-54321-1
- The Cult of the Saints: Its Rise and Function in Latin Christianity (1981) – ISBN 0-226-07622-9
- Society & the Holy in Late Antiquity (1982) – ISBN 978-0-520-06800-1
- The Body and Society: Men, Women, and Sexual Renunciation in Early Christianity (1988) – ISBN 0-231-06101-3
- Power and Persuasion: Towards a Christian Empire (1992)
- Authority and the Sacred: Aspects of the Christianisation of the Roman world (1995) – ISBN 0-521-49904-6
- The Rise of Western Christendom (1996/2003) – ISBN 0-631-22138-7
- Poverty and Leadership in the Later Roman Empire (2002)
- Through the Eye of a Needle: Wealth, the Fall of Rome, and the Making of Christianity in the West 350–550 AD (2012)
- The Ransom of the Soul: Afterlife and Wealth in Early Western Christianity (2015)
- Treasure in Heaven: The Holy Poor in Early Christianity (2016)
Notes i referències
[modifica]- ↑ «Peter Brown» (en francès). babelio.com.
- ↑ Ruby Shao. «Peter Brown: Inventor of late antiquity» (en anglès). dailyprincetonian.com, 20-04-2017.
- ↑ «Peter Brown in conversation» (en anglès). rigaslaiks.com.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Peter Brown «Une vie de chercheur». Faiseurs d'histoire. Pour une histoire indisciplinée, 2016, pàg. 43-62.
- ↑ «Peter R. L. Brown» (en anglès). prelectur.stanford.edu.
- ↑ «Peter Brown» (en anglès). history.princeton.edu.
- ↑ «Peter Brown» (en anglès). discovery.princeton.edu.
- ↑ «Peter Brown - Soci Stranieri». Accademia Nazionale dei Lincei. [Consulta: 12 abril 2022].
- ↑ Hervé Inglebert «Peter Brown, une histoire de chair et de sang». Les historiens, dir. Véronique Sales, 2003, pàg. 336-351.
- Persones vives
- Alumnes de la Universitat d'Oxford
- Cavallers de les Arts i les Lletres
- Membres de l'Orde de l'Imperi Britànic
- Doctors honoris causa per la Universitat de Tessalònica
- Doctors honoris causa per la Universitat Hebrea de Jerusalem
- Doctors honoris causa per la Universitat de Notre Dame
- Doctors honoris causa pel Trinity College, Dublín
- Doctors honoris causa per la Universitat de Friburg (Suïssa)
- Doctors honoris causa per la Universitat de Cambridge
- Doctors honoris causa per la Universitat d'Oxford
- Doctors honoris causa per la Universitat de Chicago
- Doctors honoris causa per la Universitat de Colúmbia
- Doctors honoris causa per la Universitat Harvard
- Doctors honoris causa per la Universitat Yale
- Escriptors irlandesos del segle XXI
- Escriptors irlandesos del segle XX
- Escriptors britànics del segle XXI
- Escriptors britànics del segle XX
- Professors de la Universitat de Princeton
- Professors de la Universitat de Califòrnia a Berkeley
- Historiadors britànics
- Historiadors irlandesos
- Alumnes del New College
- Alumnes de la Shrewsbury School
- Escriptors dublinesos