Peter Jacob Hjelm
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 octubre 1746  Göteryd (Suècia) |
| Mort | 7 octubre 1813 (67 anys) Sankt Nikolai församling (Suècia) |
| Formació | Universitat d'Uppsala |
| Activitat | |
| Ocupació | químic, enginyer, metal·lúrgic |
| Ocupador | Universitat d'Uppsala |
| Membre de | |
| Família | |
| Pare | Erik Hielm |
| Germans | Jonas Hielm |
Peter Jacob Hjelm (Sunnerbo Harad, Småland, Suècia 2 d'octubre de 1746 - Estocolm, Suècia, 7 d'octubre de 1813),[1] va ser un químic industrial, mineralogista i metal·lúrgic suec[2] i la primera persona a aïllar l'element químic molibdè en 1781, quatre anys després del seu descobriment.[3]
Vida
[modifica]Després dels seus estudis a la Universitat d'Uppsala va rebre el doctorat. Es va convertir en professor a l'Acadèmia de Mineria i en 1782 es va convertir en cap de la Reial Casa de la Moneda. Des de 1784 va ser membre de la Reial Acadèmia Sueca de Ciències. Va aïllar el molibdè pur. El seu últim treball el va ocupar en el laboratori del Ministeri de Mineria.
Referències
[modifica]- ↑ Asimov, Isaac. «Hjelm, Peter Jacob». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 176. ISBN 8429270043.
- ↑ «Peter Jacob Hjelm, Swedish chemist». Encyclopædia Britannica [Consulta: 21 juliol 2019].
- ↑ P. J. Hjelm «Versuche mit Molybdäna, und Reduction der selben Erde» (- + selben + Erde & as_publication = svenska + vetensk. + Acadèm. + Handlingar & as_ylo = 1788 & as_yhi = 1788 & btnG = motor Scholar search ). Svenska vetensk. Acadèm. Handlingar, 49, 1788, pàg. 268.
Enllaços externs
[modifica]- Breu biografia Arxivat 2003-04-24 a Wayback Machine. (en francès) </ small>
- Christoph Friedrich «Deutsch-schwedische Wissenschaftsbeziehungen an der Universität Greifswald zwischen 1770 und 1850 unter besonderer Berücksichtigung von Chemie und Pharmazie». Berichte zur Wissenschaftsgeschichte, 12, 1989, pàg. 177-192. DOI: 10.1002 / bewi.19890120307.