Vés al contingut

Petita flor

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaPetita flor
Petite fleur Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióSantiago Mitre Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióDidar Domehri, Agustina Llambi Campbell, André Logie, Gaëtan David i Fernanda del Nido Modifica el valor a Wikidata
GuióSantiago Mitre i Mariano Llinás Modifica el valor a Wikidata
MúsicaGabriel Chwojnik Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJavier Juliá Modifica el valor a Wikidata
ProductoraAuvergne-Rhône-Alpes Cinéma Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorKMBO Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya, Bèlgica, Argentina i França Modifica el valor a Wikidata
Estrena8 juny 2022 Modifica el valor a Wikidata
Durada98 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès
castellà Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia i thriller Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióClarmont d'Alvèrnia Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt10940736 FilmAffinity: 937089 Allocine: 280198 Rottentomatoes: m/15_ways_to_kill_your_neighbor Letterboxd: 15-ways-to-kill-your-neighbour TMDB.org: 660327 Modifica el valor a Wikidata

Petita flor (originalment en francès, Petite Fleur) és una pel·lícula de 2022 dirigida per Santiago Mitre adaptada de la novel·la homònima d'Iosi Havilio.[1] Es tracta d'una coproducció internacional francesa, argentina, belga i espanyola. S'ha doblat al català.[2][3]

Sinopsi

[modifica]

A Clarmont d'Alvèrnia, en José, un dibuixant argentí, i la seva companya Lucie veuen com la seva vida de parella es capgira pel naixement d'una filla. Un dijous, en José mata el seu veí Jean-Claude, embogit per sentir la cançó Petite Fleur de Sidney Bechet. Però l'endemà, el veí encara és viu.[4]

Repartiment

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Petite Fleur». [Consulta: 20 juny 2022].
  2. Petita flor a la Base de dades de cinema en català
  3. «Petita flor». ésAdir. [Consulta: 17 desembre 2022].
  4. Emilio Meslet «Fleur de carnage». L'Humanité Magazine, 810, 09-06-2022, pàg. 41.

Enllaços externs

[modifica]