Vés al contingut

Petitet (pel·lícula)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaPetitet
Fitxa
DireccióCarles Bosch i Arisó Modifica el valor a Wikidata
Participant gravat
ProduccióCarles Bosch i Arisó Modifica el valor a Wikidata
GuióCarles Bosch i Arisó i David Vidal Triay Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJosep Sanou Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de soMariona Omedes i Regàs Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeErnest Blasi i Bustinza Modifica el valor a Wikidata
ProductoraTelevisió de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena2 juny 2018 Modifica el valor a Wikidata
Durada103 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcatalà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredocumental i cinema biogràfic Modifica el valor a Wikidata
TemaEl Petitet Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt8765636 FilmAffinity: 774074 Letterboxd: petitet TMDB.org: 524503 Modifica el valor a Wikidata

Petitet és una pel·lícula documental catalana dirigida per Carles Bosch i Arisó el 2018 sobre la voluntat de Joan Ximénez Valentí El Petitet, fill d'un dels palmers de Peret, de tocar rumba al Gran Teatre del Liceu. És produïda per Lastor Media amb Televisió de Catalunya.[1] És gravada originalment en català.[2]

Sinopsi

[modifica]

Joan Ximénez Valentí El Petitet és un gitano català del Raval de Barcelona i músic, fill de Ramón "El Huesos", "palmero" del famós Peret. Pateix una rara malaltia crònica que provoca alts graus de feblesa muscular. Abans que morís la seva mare li va prometre que portaria la rumba catalana al Gran Teatre del Liceu. Fidel a la seva promesa, El Petitet intentarà reunir vint músics gitanos, bons però indisciplinats, perquè toquin amb una orquestra simfònica, sense gaire finançament ni contactes amb les institucions.[3]

Crítiques

[modifica]
« "Traça una panoràmica que va una mica més enllà del propi personatge, la seva malaltia crònica muscular i la seva obsessió de portar la rumba catalana a un gran teatre, mitjançant estiloses entrevistes en blanc i negre (…) »
— Puntuació: ★★★ (sobre 5)", Quim Casas: Diari El Periódico[4]
« "En 'Petitet' existeix aquest olfacte del reporter adobat en mil batalles, sí. Però també brillen una èpica més pròpia de la ficció, un enfocament humanista, un protagonista sobrat de carisma i uns secundaris disposats a robar escenes (…) Puntuació: ★★★★ (sobre 5)" »
— Álex Montoya: Fotogrames[5]

Nominacions i premis

[modifica]

Va guanyar el premi Gaudí a la millor pel·lícula documental i fou nominat al Gaudí a la millor música original.[6] També va guanyar el Premi de l'Audiència al DocsBarcelona.[7]

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]