Vés al contingut

Petrus Comestor

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPetrus Comestor
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Pierre le Mangeur Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 1100 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Troyes (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 octubre 1179 Modifica el valor a Wikidata (78/79 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsPetrus Comestor Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióhistoriador, teòleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de París Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsPere Llombard Modifica el valor a Wikidata
AlumnesPraepositinus i William de Montibus (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de Sant Agustí Modifica el valor a Wikidata

Petrus Comestor (o Pere el Menjador) (Troyes, ... – París, 1180) fou un teòleg medieval francès.

Biografia

[modifica]

Pere, anomenat Comestor o menjador per la seua fama de «devorador de llibres», fou degà del capítol de Troyes en 1147, i després professor. D'ençà del 1164 fou canceller de la Universitat de París. Es retirà, en fi, al convent agustinià de Sant Víctor a París.

Obra

[modifica]

La seua obra major és la Historia scholastica, una història del món des del Gènesi fins a la presó de sant Pau a Roma. Fou tan famosa que al seu temps se li coneixia com el mestre de les històries per a referir-se a ell. Aquesta expressió l'usen per exemple mestres escolàstics catalans com Francesc Eiximenis. D'aquesta manera, doncs, s'identificava l'autor i l'obra.

Tractà de teologia en altres obres, com Sententiae de Sacramentis (Sentències dels Sagraments) i Tractatus de eucharistia (Tractat sobre l'eucaristia). Es discuteix la seua autoria de les Allegoriae in Vetus et Novum Testamentum (Alegories al Vell i Nou Testament), del Liber Pancrisis (Antologia de llibres) i del Liber de spiritu et anima (Llibre de l'esperit i de l'ànima).

Bibliografia

[modifica]
  • G. Tiraboschi, Storia della Letteratura Italiana, Tomo III, Dalla rovina dell'Impero Occidentale fino all'anno MCLXXXIII, Modena, 1773, pp. 238-239. (italià)
  • D. Morali, Un cenno sulle Memorie di Sanminiato, presso Antonio Canesi, San Miniato, 1834, p. 9. (italià)
  • J. P. Migne, PL CXCVIII, coll. 1053-1644 e PL CLXXVII, coll. 194-284, Parisiis 1855. (llatí)
  • G. Moroni, Dizionario di erudizione storico-ecclesiastica da San Pietro ai nostri giorni, etc., vol. XLV, Venezia, 1862, pp. 155-162. (italià)
  • A. Landgraf, Recherches sur les écrits de Pierre le Mangeur, in «Recherches de Théologie Ancienne et Médiévale», 3, 1931. (francès)
  • M. Grabmann, Storia del metodo scolastico, (Freiburg 1911), tr. it. Firenze 1980. (italià)
  • M. J. Clarck, The Making of the Historia scholastica, 1150-1200 (Studies and Texts, 198), Pontifical Institute of Medieval Studies, 2016 (ISBN 978-0-88844-198-0). (anglès)