Peu de rata anisat
Ramaria gracilis  | |
|---|---|
 Exemplar fotografiat a Alemanya | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Fungi |
| Classe | Agaricomycetes |
| Ordre | Gomphales |
| Família | Gomphaceae |
| Gènere | Ramaria |
| Espècie | Ramaria gracilis (Pers.) Quél. 1888[1] |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Clavaria gracilis |
| Sinònims | |
.svg){kind=icon}
El peu de rata anisat (Ramaria gracilis) és un peu de rata tòxic i poc comú, de port petit i gràcil, característica que dona origen al seu nom científic.[2]
Descripció
[modifica]És ramificat, en forma de corall, i de superfície llisa, com la resta de peus de rata. Mesura entre 5 i 8 cm d'amplada i entre 5 i 7 cm d'alçada. La base està poc desenvolupada i de la qual sorgeixen diverses branques principals que se subdivideixen consecutivament. Les ramificacions es formen majoritàriament de dues en dues i els seus extrems acaben en una o més puntes punxegudes. Tot ell és de color de blanquinós a ocraci rosat pàl·lid o ocraci groguenc, i té la superfície pruïnosa (és a dir, com si hagués estat recoberta per pólvores de talc). La carn és consistent i té el mateix color que la resta del bolet. Té un sabor amargant, malgrat que desprèn una olor anisada molt agradable. L'esporada és de color ocraci. Les espores es produeixen en basidis tetraspòrics i són petites (de 5-7 x 3,5-4,5 µm), el·lipsoïdals i berrugoses. No s'observen cistidis.[2][3][4]
Hàbitat i distribució geogràfica
[modifica]Generalment, viu sobre fusta en descomposició[5] en els boscos de pi roig (Pinus sylvestris). Creix en zones de muntanya (entre 700 i 1.500 m d'altitud) sobretot durant la tardor (entre el setembre i el novembre), sovint formant petits grups.[2] Es troba a Noruega, la Gran Bretanya, França, Catalunya (el Parc Natural del Cadí-Moixeró),[6] les illes d'Eivissa, Mallorca (la serra de Tramuntana) i Menorca,[7] i São Paulo.[1] Els informes de la seua presència a Austràlia sembla que són errors d'identificació amb Ramaria filicicola.[8][9]
Confusió amb altres espècies
[modifica]Es pot conèixer bé per la mida petita, pel color ocraci pàl·lid i per l'olor d'anís de la carn. L'única confusió possible és amb Clavulina cristata, però aquesta espècie no desprèn l'olor anisada del peu de rata anisat.[2][4]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Catalogue of Life (anglès)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 El Fascinant món dels bolets. Volum 2. Espècies i famílies (I). ECRIC (Enciclopèdia Catalana Revistes i Col·leccionables), 2003. ISBN 8493317357. Pàg. 109.
- ↑ Villegas, Margarita; Cifuentes, Joaquín; Torres, A. E., 2005. Sporal characters in Gomphales and their significance for phylogenetics. Fungal Diversity 18: 157–75. [1]
- ↑ 4,0 4,1 Courtecuisse, Régis. Mushrooms of Britain and Europe. HarperCollins. Pàg. 355. ISBN 9780002200127
- ↑ Agerer, Reinhard; Christan, Josef; Mayr, Christoph; Hobbie, Erik, 2012. Isotopic signatures and trophic status of Ramaria. Mycological Progress 11 (1): 47–59. [2]
- ↑ Els fongs del Parc Natural del Cadí-Moixeró Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (català)
- ↑ Bolets de les illes Balears (català)
- ↑ Young, A. M., 2014. Australian coralloid fungi IV – Ramaria filicicola. Muelleria 32: 13–9.
- ↑ Atlas of Living Australia (anglès)
Bibliografia
[modifica]- Agerer, Reinhard; Christan, Josef; Mayr, Christoph; Hobbie, Erik, 2012. Isotopic signatures and trophic status of Ramaria. Mycological Progress 11 (1): 47–59. [3]
Enllaços externs
[modifica]
- Fichas micológicas - 2015 Asociacion cultural "Baxauri" Kultur elkartea. Mikologia. Bajauri (castellà)
- Mushroom Observer (anglès)
- The Hidden Forest (anglès)
- Flickr (anglès)
- Digital Natura Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.