Phaeoceros carolinianus
_1077.JPG) Phaeoceros carolinianus en el seu hàbitat natural  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Archaeplastida |
| Classe | Anthocerotopsida |
| Ordre | Notothyladales |
| Família | Notothyladaceae |
| Gènere | Phaeoceros |
| Espècie | Phaeoceros carolinianus Prosk. |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Anthoceros carolinianus |
.svg){kind=icon}
Phaeoceros carolinianus és una espècie de planta no vascular que pertany a la divisió de les antocerotes de la família Anthocerotaceae,[1] tot i que la seva taxonomia és dubtosa[2] i també se l'ha inclòs en la família de les Notothyladaceae.[3]
És extremadament semblant a Phaeoceros laevis, de fet només és distingeix per la distribució dels òrgans masculins i femenins. El gametòfit creix en forma de tal·lus prostrat d'entre 5 i 15 mil·límetres de gruix, és pla en la seva superfície dorsal i de color verd fosc llustrós. El marge del tal·lus és lleugerament lobulat, ramificat dicotòmicament i pot ser sub-erecte. Les cèl·lules de la superfície dorsal són regulars i consten d'un únic cloroplast, tret característic de la família de les Anthoceroteaceae. L'interior del tal·lus està format per 3-6 capes de cèl·lules parenquimàtiques, grans, irregulars amb espais d'aire intercel·lular. Les cèl·lules ventrals desenvolupen nombrosos rizoides de parets llises. És una espècie monoica per tant les cavitats anteridials i els òrgans femenins apareixen barrejats en un mateix tal·lus, aquest és un dels trets pels quals es diferencia de Phaeoceros laevis.[4] Les espores madures són de color grogós o ataronjat i són alliberades per una càpsula recta de fins a 5 centímetres d'alçada.[5]
La seva ecologia i distribució és semblant a la resta d'Anthocerotaceae, creix en sòls humits de camps de conreu no llaurats o de guaret, així com talussos o fusta humida.[4] És cosmopolita i és una de les úniques antocerotes de la flora Ibèrica.[6] Als Països Catalans ha estat citada a l'Alt Empordà, Barcelonès i Baix Llobregat.[7]
Taxonomia
[modifica]La única diferència amb P.laevis és que mentre aquesta és dioica, P.carolinianus és monoica. Alguns autors consideren que son simplement dues subespècies i llavors l'anomenen Phaeoceros laevis subsp. carolinianus (Minchx.) Prosk.[7]
Referències
[modifica]- ↑ «Phaeoceros». The Plant List. [Consulta: 14 abril 2019].
- ↑ Söderström, Lars; Hagborg, Anders; von Konrat, Matt; Bartholomew-Began, Sharon; Bell, David; Briscoe, Laura; Brown, Elizabeth; Cargill, D. Christine; da Costa, Denise Pinheiro; Crandall-Stotler, Barbara J.; Cooper, Endymion; Dauphin, Gregorio; Engel, John; Feldberg, Kathrin; Glenny, David; Gradstein, S. Robbert; He, Xiaolan; Hentschel, Joern; Ilkiu-Borges, Anna Luiza; Katagiri, Tomoyuki; Konstantinova, Nadezhda A.; Larraín, Juan; Long, David; Nebel, Martin; Pócs, Tamás; Puche, Felisa; Reiner-Drehwald, Elena; Renner, Matt; Sass-Gyarmati, Andrea; Schäfer-Verwimp, Alfons; Segarra-Moragues, José; Stotler, Raymond E.; Sukkharak, Phiangphak; Thiers, Barbara; Uribe, Jaime; Váňa, Jiří; Wigginton, Martin; Zhang, Li; Zhu, Rui-Liang «World checklist of hornworts and liverworts». PhytoKeys, 59, 29-01-2016, pàg. 1–828. DOI: 10.3897/phytokeys.59.6261.
- ↑ «Notothyladaceae». GBIF. [Consulta: 14 abril 2019].
- ↑ 4,0 4,1 VVAA. Mosses and liverworts of Britain and Ireland: a field guide. Plymouth: British Bryological Society, 2010, p. 848.
- ↑ «Guide to Hornworts of Oregon». Northwest Botanical Institute. Arxivat de l'original el 26 d’abril 2019. [Consulta: 14 abril 2019].
- ↑ «Catàleg de les antocerotes i les hepàtiques de l'Espanya peninsular». UAB. Arxivat de l'original el 24 d’octubre 2019. [Consulta: 13 abril 2019].
- ↑ 7,0 7,1 C.Cases, M. Brugués, R.M. Cros. Flora dels briòfits dels Països Catalans. Vol II. Hepàtiques i antocerotes. Institut d'Estudis Catalans, 2004. ISBN 84-7283-771-8.