Philbert Maurice d'Ocagne
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Philbert Maurice d’Ocagne 25 març 1862 París |
| Mort | 23 setembre 1938 (76 anys) Le Havre (França) |
Director adjunt General levelling of France (en)  | |
| 1890 – 1901 | |
| Enginyer de ponts i camins | |
| 1885 – | |
| Dades personals | |
| Formació | École Polytechnique Liceu Condorcet Liceu Chaptal |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques, geometria i hidràulica |
| Ocupació | matemàtic, enginyer, pedagog, assagista, enginyer civil, professor d'universitat |
| Ocupador | École Polytechnique (1912–1920) École des ponts ParisTech (1893–1901) |
| Membre de | |
| Nom de ploma | Philbert du Plessis Pierre Delix |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Estudiant doctoral | Louis Couffignal |
| Família | |
| Pares | Mortimer d'Ocagne |
| Parents | Frédéric-Désiré Hillemacher, sogre |
| Premis | |
| |
Philbert Maurice d'Ocagne (francès: Philbert Maurice d’Ocagne) (París, 25 de març de 1862 - Le Havre, 23 de setembre de 1938) va ser un enginyer i matemàtic francès que va introduir el nomograma.
Vida i Obra
[modifica]Fill d'un intel·lectual d'origen normand que escrivia cròniques de teatre i un llibre sobre l'ensenyament, D'Ocagne va estudiar al Liceu Chaptal abans d'ingressar a l'École Polytechnique en la qual es va graduar el 1882 ingressant immediatament al cos d'enginyers de ponts i camins destinat a Cherburg.[1] El 1893 va ser nomenat professor de l'École Polytechnique i l'any següent de l'École Nationale des Ponts et Chaussées. A partir de 1901 va dirigir el servei cartogràfic de França. De 1912 a 1920 va ser professor tituar de geometria de l'École Polytechnique i, a partir de 1920, va ser inspector general de ponts i camins de França.[2]
Tot i que dedicat professionalment a l'enginyeria, D'Ocagne va publicar nombrosos articles sobre geometria teòrica. A partir de 1884 es va centrar en l'estudi de mètodes per al càlcul gràfic.[3] El 1891 va publicar el primer llibre sobre nomografia, fruit de la seva experiència com enginyer que necessitava fer càlculs amb rapidesa i mínim error.[4] Aquestes tècniques es van desenvolupar ràpidament, sobre tot entre els enginyers, ja molt acostumats a la utilització del regle de càlcul.[5] Per això, el nom d'Ocagne ha quedat lligat per sempre a la nomografia.[6]
A vegades va utilitzar els pseudònims de Philbert du Plessis i de Pierre Delix, aquest darrer per escriure obres literàries entre les quals destaca una comèdia en un acte titulada La Candidate que es va representar més de cent vegades al teatre de Cluny.[7]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Hager, 2009, p. 997.
- ↑ O'Connor & Robertson, MacTutor History of Mathematics.
- ↑ Evesham, 1982, p. 42.
- ↑ Evesham, 1982, p. 61.
- ↑ Tympas, 2017, p. 150.
- ↑ Humbert, 1939, p. 108.
- ↑ Evesham, 1982, p. 84.
Bibliografia
[modifica]- Evesham, Harold Ainsley. The History and Development of Nomography (en (anglès)). Docent Press, 1982. ISBN 9781456479626.
- Hager, Willi. Hydraulicians in Europe 1800-2000, Volum 2 (en (anglès)). CRC Press, 2009. ISBN 978-1-4665-5498-6.
- Hernando González, A. «La valoración de Maurice D'Ocagne de la obra de Torres Quevedo». A: Francisco González de Posada, Francisco González Redondo, et al. (eds.). Actas del I Simposio "Ciencia y Técnica en España de 1898 a 1945 (en (castellà)). Amigos de la Cultura Científica, 2001. ISBN 978-84-87635-28-1.[Enllaç no actiu]
- Humbert, P. «Maurice d'Ocagne (1862-1938)» (en (francès)). Ciel et Terre, Vol. 55, 1939, pàg. 108-109. ISSN: 0009-6709.
- Tympas, Aristotelis. Calculation and Computation in the Pre-electronic Era (en (anglès)). Springer, 2017. ISBN 978-1-84882-741-7.
Enllaços externs
[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Philbert Maurice d'Ocagne» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Itard, Jean. «Ocagne, Philbert Maurice D'». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 4 novembre 2018]. (anglès)